MYRIAM MÉZIÈRES CELEBRA EN LA MOSTRA ELS 20 ANYS DE “FLORES DE SANGRE”

Myriam Mézières, la presidenta del Jurat Internacional de Mostra de València 2021, va debutar molt jove al cinema, i ha rodat a les ordes de directors com ara Claude Lelouch, Jean-Pierre Mocky, Andrej Zulawski, Manuel Gómez Pereira, Cesc Gay, Fernando Arrabal, Yves Boisset, Fernando Merinero o Claude Berri. No obstant això, amb qui va mantindre una relació especialment intensa va ser amb el suís Alain Tanner, amb qui va treballar en cinc pel·lícules, entre elles “Una llama en mi corazón” (1987), de la qual va ser coguionista, i amb la qual va aconseguir el premi a millor actriu a Houston, “El diario de Lady M” (1993) i “Flores de sangre” (2002), que va signar com a codirectora i el rodatge de la qual complix vint anys en 2021, motiu pel qual es projectarà en la Mostra, amb la presència de la pròpia Mézières.

La pel·lícula conta la història de Lily i Pam, una mare i una filla que formen una peculiar parella. La seua vida transcorre entre abandons d’amants, fugides picaresques d’hotels i espectacles en night clubs. La xicoteta Pam no sap qui és el seu pare ni ha xafat mai una escola. La seua curiositat l’ha convertida en una autodidacta i amb tan sols nou anys s’ha convertit d’alguna manera en la “manager” i protectora de la seua mare. Però Lily perd la custòdia de la seua filla: tot el seu món de somnis, emocions i glamur s’afona i es veu abocada a un descens als inferns. Quan, després de passar cinc anys en un centre de menors, Pam comença a visitar de nou la seua mare, descobrix una persona perduda en els seus fantasmes i decidix tornar a acompanyar-la en les seues eixides nocturnes. És així com coneix a Clement, un jove fotògraf a qui trasllada la seua necessitat d’amor i protecció.

 

 

Una de les peculiaritats de la pel·lícula, que la connecten directament amb València, és que una part del rodatge va tindre lloc a l’Alcúdia, durant una de les edicions del desaparegut Festival Agroeròtic que va celebrar la localitat a principis del present segle. En el seu llibre de memòries “El sol tiene una cita con la luna” (2018), Mézières recorda la seua experiència quan actuava allí, tan gratificant com per a que, al preparar la producció del film, es plantejara tornar i reproduir aquell xou de cabaret eròtic per al cinema. Com és d’imaginar, abunden les anècdotes sobre este tema, que l’actriu, guionista i directora compartirà amb el públic de la Mostra.

La pel·lícula s’estrenaria als cinemes en 2002, i el crític Jorge de Cominges, en la revista Fotogramas, destacava aleshores els números musicals de Myriam i parlava d’un “melodrama de tints autobiogràfics que posseïx la rara qualitat de l’autenticitat”, afegint que, “des del pla inicial, en què el melic de l’estrela imposa un obsessiu joc de seducció, fins a l’apoteosi final de sordidesa, gelosia i mort, tota la pel·lícula està impregnada d’una enganxosa sensualitat que transmet a l’espectador una constant sensació de desassossec. I és eixa seductora vulgaritat, no desproveïda d’innocència, tan característica de la Mézières el que proporciona al film el seu caràcter atípic i, en certa manera, intemporal”.

Per arredonir la sessió, la Mostra projectarà també, abans de la pel·lícula, el curtmetratge “Tinta” (2020), últim film de Mézières com a directora, un suggestiu action painting en el qual l’actriu demostra que no ha perdut gens de sensualitat amb el pas del temps.