Martone descobrix al geni que s’amagava darrere del protagonista de ‘El cartero y Pablo Neruda’

El  documental ‘Massimo Troisi: Somebody Down There Likes Me’ repasa la trayectoria del actor i director a través d’altres cineastes com Sorrentino

La Secció Oficial de Mostra de València ha estrenat hui, fora de competició, un dels grans documentals cinèfils de la temporada: ‘Massimo Troisi: Somebody Down There Likes Em’, de Mario Martone.

Si ha existit un artista italià infravalorat com a actor i, sobretot, com a director, és Massimo Troisi, mort en 1994, als 41 anys, després de protagonitzar ‘El cartero y Pablo Neruda’. En esta pel·lícula, Martone explora la seua personalitat escoltant els relats d’amics i col·legues com Paolo Sorrentino o Michael Radford. Cineastes que posen en valor no sols la seua faceta d’actor, que va donar una nova dimensió a la figura del protagonista masculí al cine italià, més insegur, sinó també la de director, que va ser fonamental per a apuntalar una nova manera d’entendre la comèdia al seu país.

En la seua cerca com a actor i director, assegura Martone, “Troisi es va centrar més a captar algun sentit al seu treball que collir l’èxit. Donaria la benvinguda a l’èxit com un avantatge, però no el perseguiria”. Martone, per a qui existix un vincle molt clar entre Troisi i la Nova Ona “per la llibertat estilística, les seues digressions, la lentitud combinada amb sobtats moments d’acceleració i comentaris enginyosos en les pel·lícules”, bolca en el seu documental material inèdit proporcionat per la persona que va escriure amb ell totes les seues pel·lícules, Anna Pavignano: “M’interessava saber qui era i descobrir que es tractava d’una jove apassionada per l’escriptura, però que no era una guionista professional quan en aquella època Troisi podia haver treballat amb qualsevol”. El material que tenia, notes, fotos, gravacions privades, “era inestimable” i li ho va confiar tot a Martone: “També era crucial que poguérem editar les pel·lícules de Massimo, la qual cosa no és fàcil des del punt de vista dels drets. Els productors van fer un treball brillant”.

Un homenatge, d’un director a un altre, en què el propi Martone també apareix personalment. “En pensar com donar-li estructura a la pel·lícula, ja que no podia entrevistar directament a Massimo, em va semblar que el correcte seria donar-li forma d’un diàleg entre ell i jo, entre dos directors que comparteixen i veuen junts les seues obres. Així que jo també havia d’aparéixer en la pel·lícula”.

La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada per l’Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.