Fernando Bovaira: “El cinema a principis del segle XXI era molt més arriscat que l’actual”

El productor arreplegarà aquesta vesprada la Palmera d’Honor de la Mostra de València de mans d’Alejandro Amenábar

El productor cinematogràfic Fernando Bovaira, que esta nit rebrà la Palmera d’Honor de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, va mantindre ahir una trobada amb el públic en la Filmoteca, moderada pel periodista Juan Sanguino, on va repassar la seua trajectòria professional i va reflexionar sobre els reptes actuals del cinema espanyol i de la indústria audiovisual.

Bovaira va explicar que des de molt prompte li va interessar el cinema des de la part de producció. Va començar la seua carrera en Canal+ i va treballar posteriorment als Estats Units, on va estudiar i va ampliar la seua experiència en la indústria. Va recordar que en els anys noranta, a través del seu treball en la plataforma de Prisa, va conéixer productors dels anys seixanta que es queixaven de la desconnexió entre el públic i el cinema. En eixe context, va destacar que pel·lícules com ‘Tesis’, ‘Vacas’ o ‘El día de la bestia’ van aconseguir retrobar al nostre país el públic, ja que fins aleshores la producció i la distribució estaven molt separades. També va esmentar la seua col·laboració amb directors com Alejandro Amenábar o J. A. Bayona, referents del cinema espanyol contemporani.

El productor valencià va afirmar que el cinema travessa actualment una crisi d’espectadors arreu del món, però que “el cinema espanyol està resistint molt millor que, per exemple, l’estatunidenc”. Segons va dir, l’únic país que se’n salva és França, gràcies a “una política amb el cinema molt proteccionista”. En la seua opinió, el procés d’industrialització del cinema a gran escala ha provocat que als Estats Units es repetisca allò que ja funciona, i va comparar esta situació amb la dels anys seixanta, quan les idees preconcebudes tenien poca acollida.

A Espanya, va afegir, està passant una cosa semblant en el terreny de la comèdia familiar, un territori més segur perquè garanteix un públic ampli. “Els diners sempre són conservadors i van cap a la seguretat —va dir—. El que es feia en la primera dècada del segle XXI era molt més arriscat que el que es fa ara, amb pel·lícules previsibles”.

Bovaira va subratllar també la destacada incorporació de dones a la direcció cinematogràfica dels últims anys, ressaltant el treball de creadores com Carla Simón, Pilar Palomero o Alauda Ruiz de Azúa. “La nova autoria femenina és molt important i està donant molt bons fruits”, va afirmar.

Quant a la captació de noves audiències, va assenyalar que el principal desafiament del cinema espanyol és connectar amb el públic jove. “El nou públic ha de ser jove, i és molt difícil atraure’l amb el cinema espanyol. Hi ha molta distància. El cinema de terror americà és el que aconsegueix arribar a eixa audiència, i dirigir una pel·lícula des d’una producció espanyola cap als joves és molt arriscat. Falta reconnectar amb ells”, va explicar.

Sobre la irrupció de les plataformes digitals, Bovaira va comparar la situació amb els canvis en la restauració: “He vist els plats preparats en els supermercats i les entregues a domicili. Si els restaurants no oferixen una experiència més especial o única, desapareixen perquè la gent preferix quedar-se a casa. Això és el que li falta al nostre cinema”. En eixe sentit, ho va comparar amb els col·loquis i trobades directes entre cineastes i espectadors: “Quan hi ha una pel·lícula i després un col·loqui, la sala s’ompli”.

El productor va advertir també que els efectes digitals han allunyat el cinema de la realitat, portant-lo al terreny de la fantasia, una tendència que —segons va dir— comença a resultar “esgotadora amb tantes pel·lícules de superherois”. Al seu parer, a voltes el cinema d’autor dona l’esquena al públic, i falten produccions que, sent accessibles, proposen idees noves i busquen connectar amb els espectadors. “Falten pel·lícules ‘mainstream’ que vulguen connectar amb el públic amb propostes noves”, va resumir. Quant a les seues prioritats com a productor, va ser rotund: “Qualitat”.

Durant la trobada, Bovaira va dedicar també unes paraules a l’estat del sector audiovisual valencià, que va qualificar de molt afeblit. “Falten diners i tècnics, i el suport públic és insuficient. Les ajudes autonòmiques a Catalunya són set vegades majors que les d’ací”, va assenyalar, i va afegir que també falta una identificació del públic valencià amb les històries valencianes. “L’audiovisual a València hauria de tindre una cadena de referència, i no la té”, va lamentar.

Finalment, el productor va fer una crida a la responsabilitat institucional i al consens polític: “Cal un pacte entre partits per garantir la continuïtat del suport al cinema, i que les corporacions es comprometen amb la distribució i la producció”.