“La crisi de Iugoslàvia va anticipar el que vivim després amb Le Pen, Trump y Bolsonaro”

Vladimir Perišić competeix en Mostra de València amb ‘Lost Country’, premiada en La Setmana de la Crítica del Festival de Cannes

Amb la seguretat que “no percebem la Història com ens conten els thrillers de Hollywood”, el director serbi Vladimir *Perišić ha arribat hui a la Secció Oficial de Mostra de València-Cinema del Mediterrani amb ‘Lost Country’, un film ambientat en les eleccions de Belgrad de 1996, en el que era llavors Iugoslàvia, que de manera inesperada va acabar perdent el partit de Milošević.

La pel·lícula se centra en Stefan, un adolescent que es troba en un dilema moral quan s’enfronta a la seua mare, portaveu i còmplice del govern corrupte contra el què s’alcen i manifesten els seus amics. Encara que no coincideix amb la seua biografia al complet, el director compartix similituds amb el protagonista: “Jo tenia 14 anys quan va començar la guerra de Iugoslàvia, vaig créixer veient alguna cosa que no entenia; la meua mare també formava part del Partit Socialista, encara que no ocupava un rang tan alt”, manifesta.

A través d’esta relació matern-filial, Perišić volia també explorar el paper de la mentida en la política: “La mare és una experta en comunicació però és incapaç de comunicar-se amb el seu fill, no pot fer-li canviar d’opinió però sí que enganyar-li”. ‘Lost Country’ reflexa “com la política s’obri camí en les nostres relacions més íntimes i com la persuasió, la seducció, fins i tot la tendresa, malgrat la seua aparença no violenta, poden exercir un paper en les nostres lluites de poder”.

La història de ‘Lost Country’ “té ressons del que està succeint ara, quan l’autoritarisme i el nacionalisme tornen a Sèrbia i mentre l’extrema dreta guanya terreny a tot el món amenaçant a la democràcia. Em sent molt vinculat a la història de la revolució iugoslava i estic convençut de Milošević va trair els valors de l’esquerra, perquè després de la caiguda del Muro de Berlín va mesclar idees de l’esquerra i la dreta, és a dir va practicar el feixisme, per a romandre en el poder”, va assegurar en la roda de premsa. I conclou: “El que va ocórrer allí va anticipar el que després hem viscut amb Le Pen, Trump i Bolsonaro”.

Al costat de les qüestions polítiques, la pel·lícula aborda temes universals com la soledat o la desesperança. “Com més fort és l’amor, més difícil és adquirir la perspectiva necessària per a jutjar. Com si admetre els crims o la participació en ells d’un progenitor haguera de tacar irremeiablement l’amor filial. El camí que porta a eixa acceptació és dolorós i està ple d’obstacles i més quan es tracta d’una mare. Este és el camí que volia explorar i vaig intentar compartir esta experiència emocional amb l’espectador”, matisa.

La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada 

per l’Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.