LA MOSTRA REIVINDICA LES NOVES DIRECTORES EGÍPCIES

Des dels marges del cinema independent o de la producció comercial, una nova generació de directores sorgida en la primera dècada del present segle està canviant el cinema a Egipte. Les seues pel·lícules posen el focus d’atenció en qüestions de la vida diària i en la recerca d’una identitat al marge dels rols masculins, i s’han convertit en part indissociable del progrés del feminisme al país, especialment després dels esdeveniments de la Primavera Àrab , que a Egipte van tenir com a focus la plaça Tahrir, al Caire, on van desembocar a principis de 2011 les manifestacions que van reunir milers de persones per protestar contra el règim de Hosni Mubarak, qui portava gairebé tres dècades en el poder.

Mostra de València-Cinema del Mediterrani vol destacar el treball d’estes directores i enguany presenta un cicle titulat “La revolució de la dona en el cinema egipci”, integrat per dotze pel·lícules recents, moltes d’elles de rigorosa estrena a Espanya i la majoria premiades a nivell internacional. Com a suport a les projeccions, set de les directores representades visitaran el festival per participar en una taula rodona el 26 d’octubre i compartir amb els espectadors la seua mirada sobre les diferents realitats polítiques, culturals i de gènere del Egipte contemporani.

La directora Hala Khalil

Una d’elles és Hala Khalil, que també exercix la crítica cinematogràfica i considera que “la presència de dones en la indústria del cinema és crucial, especialment en el guió i la direcció. És també molt important comptar amb més guionistes femenines, cosa que ens falta a la indústria egípcia. Sempre he tingut dificultats per trobar productors que s’implicaren en una història amb protagonista femenina”. El cicle inclou dos dels seus llargmetratges. D’una banda, “Kas wa lask” / “Cut and Paste” (2006), premiada com a Millor Pel·lícula al Arab Film Festival. Es tracta d’una comèdia satírica sobre dos trentanyers que planegen casar-se per abandonar Egipte, però els seus plans es compliquen. De l’altra, “Nawara” (2015), una intel·ligent reflexió sobre les conseqüències de la revolució de la plaça Tahrir en una jove de vint anys que treballa com a serventa per a l’elit d’Egipte, i que li va valer a Menna Shalabi per guanyar el premi a la millor actriu al Caire i Dubai.

Testimoni directe de les turbulentes jornades que es van viure a la plaça Tahrir és “Tamantashar Yom” / “18 Days” (2011), un film col·lectiu realitzat per deu directors i format per diversos curtmetratges independents que oferixen testimoni de la revolta que va acabar amb la dimissió de Mubarak. Diverses històries autònomes amb el denominador comú d’estar centrades en els divuit dies que van sacsejar Egipte a principis de 2011, i entre les que es troben dos signades per Mariam Abou Ouf i Kamla Abou Zekri. De la primera, formada a la London Film School i amb àmplia experiència en publicitat, en la Mostra de València es podrà vore també “Bebo Wa Bashir” (2011), una àcida comèdia protagonitzada per una entrenadora de bàsquet que comparteix pis amb un músic.

Mariam Abou-Ouf

Kamla Abou Zekri està representada amb dos títols: “Wahed-Sefr” / “One-Zero” (2009) és un drama coral que es va presentar al Festival de Venècia i està ambientat durant la final de la Copa Àfrica de 2008, entre Egipte i Camerun. Al mateix temps, una sèrie de personatges de diferents estrats socials es juguen també les seves pròpies relacions mentres busquen eixir de la realitat quotidiana. Va guanyar els premis a Millor Guió i Fotografia a Dubai i el de Millor Direcció al Caire. L’altra pel·lícula d’Abu Zekry és “Yom lel-Sittat” / “A Day for Women” (2016). L’acció se situa en un barri pobre de la capital egípcia, on s’inaugura una piscina pública. Els diumenges estan reservats per a les dones, però la decisió no agrada als homes, i la situació dóna peu a un retrat tragicòmic del final de l’era Mubàrak, que analitza les relacions de gènere i toca el tema del creixent fanatisme religiós. Va guanyar el Premi del Públic l’Arab Film Festival.

Una altra figura de relleu en el panorama del cinema realitzat per dones a Egipte és la de Sandra Nashaat, filla de sirià i libanesa que s’ha convertit en una de les directores de major èxit comercial del país gràcies a títols com “Masgoon Transit” / “Transit Prisoner”(2008), un trepidant thriller que s’endinsa en els secrets del poder per qüestionar els seus límits a través de la peripècia d’un hàbil criminal que s’ha de convertir en agent del govern per saldar un deute amb la justícia. Seua és també “El-Maslaha”/ “The Deal” (2012), que narra l’enfrontament entre un estricte oficial de policia i un perillós narcotraficant. El seu rodatge va haver de posposar-se en diverses ocasions, precisament a causa dels successos de la Primavera Àrab.

Imatge de “Harag W’ Marag” (Nadine Kahn)

A més, en el cicle es podrà vore “Harag W’ Marag” / “Chaos, Disorder” (2012), debut de Nadine Kahn, que va aconseguir portar la pel·lícula a bon port tot i els obstacles de la censura, que inicialment va rebutjar el guió. És una comèdia romàntica sobre un triangle amorós en un barri marginal del Caire que va obtenir el Premi Especial del Jurat al Festival de Dubai. I també és una òpera prima “Al-khoroug lel-nahar” / “Coming Forth by Day” (2012), de Hala Lotfy, graduada en Economia i Ciències Polítiques i fundadora de la companyia independent Hassala Productions. Es va alçar amb el Premi Fipresci a Adu Dhabi, on el jurat va destacar que és “una pel·lícula audaç, personal i profundament humanista, que impressiona pel seu llenguatge cinematogràfic radical, molt poc comú en el cinema àrab”.

Tancant la selecció, altres dos títols de relleu. “Villa 69” (2013) és una tragicomèdia dirigida per Ayten Amin i protagonitzada per un arquitecte amb una malaltia terminal que viu sol i feliç fins que es veu obligat a canviar la seua rutina diària quan la seua germana i el seu nét es traslladen a viure amb ell. Una pel·lícula que proposa al públic occidental una versió realista de la societat egípcia i que va obtenir els guardons a Millor Actor i Millor Direcció al Festival del Caire. Per la seua banda, “You Come from Far Away” (2018) és un documental d’Amal Ramsis sobre l’extraordinària història d’una família palestina que al llarg del segle passat es va dispersar com a conseqüència de la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial o la guerra civil libanesa. Va ser distingida com a Millor Documental al Festival de Cartago.

Kamla Abu Zekry, Sandra Nashaat, Ayten Amin, Mariam Abou Ouf, Hala Khalil, Hala Lotfy i Amal Ramsis estaran a València per parlar del seu treball i de la situació de la dona en el cinema egipci, el més important i de major difusió en el món àrab, que des de mitjans dels anys noranta ha experimentat una notable incorporació de dones cineastes. Fins aleshores, el nombre de directores era encara minoritari, sent els noms més coneguts els de les tres pioneres que van iniciar la indústria fílmica a Egipte: Aziza Amir, Assia Dagher i Mary Queeny.

No obstant això, els temes dels treballs d’aquestes pioneres eren completament comercials i basats en els criteris de l’època, de manera que no abordaven els drets de la dona. És a partir dels anys setanta, i especialment dels vuitanta, quan es comencen a veure pel·lícules en què apareixen dones i es tracta tímidament sobre els seus drets. D’aquí la importància d’aquesta nova generació de directores, que coneixen molt bé la situació i les problemàtiques del món àrab, amb una major educació cinematogràfica, que unida a la viabilitat tecnològica estan donant lloc a singulars i múltiples propostes. Mostra de València-Cinema del Mediterrani oferix una oportunitat única de sentir-les i de descobrir les seues pel·lícules.

Escriu un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.