“Hi ha un intent deliberat de callar la veritat del poble palestí”

El guionista Rami Alayan presenta a concurs ‘A house in Jerusalem’, un film sobre els fantasmes de la guerra àrab-israeliana de 1948

El palestí Rami Alayan, coguionista de ‘A House in Jerusalem’ al costat del seu germà Muayad, ha presentat hui en la Secció Oficial de Mostra de València-Cinema del Mediterrani la seua pel·lícula. Abans de parlar del film ha volgut referir-se als esdeveniments que es viuen a Gaza: “És un moment per a l’acció, tots hem de contribuir a canviar el que està passant. Hi ha un intent deliberat de silenciar la veritat del poble palestí. Tot això fa que la nostra presència ací siga significativa, per això agraïsc al festival que ens haja seleccionat”, va assegurar.

El llargmetratge aborda el duel i el creixement personal d’una xiqueta jueva-britànica, Rebecca, que viatja amb el seu pare des d’Anglaterra a Jerusalem per a iniciar una nova vida que l’ajude a superar la mort de la seua mare. En la nova llar, una casa antiga, habita el fantasma d’una misteriosa xiqueta palestina de la seua edat. Com explica el cineasta palestí Muayad Alayan, la família del qual va nàixer a Jerusalem però va ser expulsada per l’ocupació israeliana, la pel·lícula naix dels seus records de la infància: “De xicotets, al meu germà Rami i a mi ens commovien les històries dels nostres pares i avis sobre les seues vides abans de la guerra. Parlaven sobre els seus camps, cases i botigues, com la carnisseria que tenia el meu avi a Jerusalem Oest on el meu pare treballava repartint mercaderies amb bicicleta”. Vivències impregnades “del dolor d’una família trencada les ànimes de la qual encara romanien en els llocs que es van veure obligats a abandonar i amb les persones que van estimar i que van perdre tràgicament” i que van servir d’inspiració per a crear “els fantasmes dels vius en lloc dels fantasmes dels morts”.

El títol de la pel·lícula, ‘A House in Jerusalem’ té per això una importància simbòlica i un doble significat: “Es tracta de la casa específica d’una família concreta i del que els va ocórrer en 1948 i de la família que es va mudar per a substituir-la. Però també tracta de la ciutat i de tot el país com a llar de nombroses històries familiars similars i de traumes semblants. Per desgràcia, hui continuem patint la mateixa injustícia, les disposicions i expulsions forçoses de les llars, la qual cosa continua creant fantasmes”.

Un conflicte que està més viu que mai, i que la pel·lícula mostra a través dels ulls de dos xiquetes les mirades de les quals “no estan corrompudes” per la política ni els prejudicis dels adults: “Seguim el viatge personal d’estes xiquetes mentre experimenten el dolor i afronten la seua pròpia pèrdua personal, però també reflexionem sobre la pèrdua i el dolor col·lectius dels refugiats en general i dels palestins en particular”.

Com a guionista i director, per a Muayad Alayan va ser tot un repte trobar l’equilibri entre contar una història emocionalment poderosa i mantindre l’atenció de l’espectador amb elements de misteri i sorpresa: “La pel·lícula comença com una història d’una xica afligida en una nova ciutat, després incorpora elements de terror i misteri, i el principi d’una amistat entre les dos xiques. Després torna un altre tipus de terror, l”horror d’Estat’, que porta a Rebecca a emprendre un viatge a un territori desconegut a través del mur de separació israeliana fins a Betlem”.

La trama de ‘A House in Jerusalem’, ha explicat hui en roda de premsa el germà del director i coguionista Rami Alayan, comença i acaba com una història de terror: “Al principi té elements d’un terror sobrenatural clàssic i al final és un terror psicològic més pròxim a la realitat”.

Es tracta de la primera pel·lícula palestina “que recorre al gènere de terror per a expressar l’experiència de la guerra, l’ocupació, la neteja ètnica i l’apartheid”. No és una cinta de fantasmes a l’ús sinó que “parla de fantasmes que sorgeixen orgànicament de la realitat de la nostra terra natal. És el concepte del fantasma dels vius. Amb milions de refugiats palestins, els seus descendents que segueixen en l’exili i altres que segueixen desplaçats de les seues llars fins a la data, així com el que està ocorrent ara a Gaza. El concepte dels fantasmes traumatitzats dels vius és pertinent i parla de la nostra trista realitat”.

No és la primera vegada que els germans Muayad participen en Mostra de València: “Ens sentim afortunats de repetir esta experiència i esperem amb impaciència les reaccions del públic i que isca de les projeccions contemplant els seus propis traumes i fantasmes personals amb un sentit positiu del procés de curació i superació”.

La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada per l’Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música i Barreira Arte + Diseño.