Ashilan Ünaldi: “Necessitem més sexe i menys violència al cine d’Orient Mitjà”

La directora turca, que va rodar la cinta en un veler, oferix una visió poc habitual de la dona musulmana

La Secció Oficial del festival ha rebut hui a la directora turca Aslihan Ünaldi, que acaba de presentar en la Mostra de València-Cinema del Mediterrani la seua pel·lícula ‘Afloat’, tot un exercici de cine independent, al costat del productor Kamen Velkovsky, i el seu pare i protagonista, Serhat Ünaldi.

Amb el complex teló de fons de la Turquia actual, la pel·lícula es desenvolupa durant un viatge familiar en què un periodista condemnat per denunciar la corrupció del govern s’embarca amb els seus sers estimats abans d’entrar a la presó. Alguna cosa que cada vegada és menys estrany al país, doncs, ara mateix, almenys 40 treballadors dels mitjans de comunicació estan detinguts o condemnats a presó. Segons confessa Ünaldi, hi ha part basada en experiències personals: “El meu pare és mariner, ex oficial de la marina, i quan jo era adolescent llogàvem un xicotet vaixell durant una setmana i eixíem a navegar en família. Navegar pot donar-te la màxima sensació de llibertat: el vent salat en el pèl, les aigües blaves brillants que s’estenen en l’horitzó. No obstant això, també s’està atrapat en un espai minúscul amb la família durant dies i dies. Els nostres records més meravellosos i les nostres confrontacions més devastadores van ocórrer en eixos viatges”.

Mentre el govern intenta imposar a Turquia una agenda islàmica cada vegada més conservadora, esta pel·lícula és una subtil rebel·lió. “Volia retratar el que ha succeït a Turquia en els últims 20 anys: eixa transformació cap a una societat més conservadora i un govern més autoritari -assegura la directora-. A través d’estos personatges volia explorar la dinàmica de la classe mitjana alta intel·lectual i liberal, que es troba marginada en una societat cada vegada més conservadora. Un personatge de la pel·lícula diu: “No t’adones? Ja no pertanyem ací”. És este tema de l’alienació el que volia abordar en la pel·lícula.

A través dels seus tres protagonistes femenins centrals, la cinta traspassa els límits del cine d’Orient Pròxim. Examina temes de classe, família, sexualitat i política des de la perspectiva de dones musulmanes liberals, feministes i amb un alt nivell educatiu. A diferència de molts relats sobre la regió que presenten a les musulmanes com a víctimes passives, les dones d’esta pel·lícula són complexes, fortes i narradores de la seua pròpia història. La pel·lícula també dona als seus personatges femenins la plena capacitat de ser éssers sexuals que segueixen sense objeccions els seus desitjos. “Estava molt interessada a incloure la sexualitat perquè crec que es veu poc, necessitem menys violència i més sexe al cinema turc i d’Orient Mitjà. D’ací ve que plasmara tres maneres diferents de viure la sexualitat a través d’altres tantes dones de generacions diferents”, va assegurar la directora durant la roda de premsa.

“Els dilemes als què s’enfronten estos personatges, com l’equilibri entre la família, les responsabilitats econòmiques i la carrera professional, o sentir desig per algú que no deuries, són temes amb els quals moltes dones poden identificar-se, independentment de la seua cultura -continua la directora-. Són coses de la vida quotidiana, per dir-ho així, i sent una cineasta d’un país d’Orient Mitjà a vegades sents que no tens permís per a explorar realitats tan relatables. No obstant això, crec que és vital presentar este tipus de retrats al públic, ja que tenen el poder d’acabar amb les idees preconcebudes, permetre noves connexions i erosionar els conflictes culturals percebuts”.

A causa de la temàtica, la cinta no va obtindre cap subvenció estatal, la qual cosa la converteix en una pel·lícula independent. “Encara que semble una producció de gran format, alçar la pel·lícula va ser molt difícil perquè l’element polític que tracta va fer que no tinguérem suport institucional i vam haver de fer-ho tot de manera familiar amb un pressupost de 200.000 dòlars”, aclarix el productor.

El pare de la directora i un dels protagonistes del film, Serhat Ünaldi, assegura que “no soc actor, però quan un té una filla com esta acaba per estar preparat per a qualsevol paper en la vida. Va ser molt bona directora, ja que va aconseguir ficar a 20 persones en un veler amb capacitat per a huit i que no hi haguera cap accident”.

La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada per l’Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.