“La dona libanesa tradicional ha de mostrar-se satisfeta. Els silencis de ‘Riverbed’ representen el que hi ha darrere”

L’actriu Omaya Malaeb va presentar la pel·lícula en lloc del director, Bassem Breche, que no va poder viatjar a Espanya per la situació de conflicte que es viu a Orient Mitjà

El director libanés Bassem Breche tenia previst presentar hui en la Mostra de València-Cinema del Mediterrani la seua pel·lícula ‘Riverbed’, que competeix per la Palmera d’Or juntament amb altres onze films, però la situació de conflicte a Gaza, que afecta també el seu país, Líban, ho ha impedit. En el seu lloc, ha comparegut Omaya Malaeb, la protagonista del film.

El realitzador explora la universalitat del procés de reconstrucció de les relacions familiars a través de la narració de la trobada inesperada entre una mare i la seua filla que després d’anys de separació s’esforcen per restablir el seu vincle enmig d’un context marcat pel divorci i l’embaràs de la filla. L’actriu va manifestar en la roda de premsa que el fet que en el rodatge hi haguera un equip fonamentalment femení “va facilitar l’atmosfera adequada i íntima per a interpretar sense parlar”. L’absència de paraules, ha assenyalat, actua com un element fonamental en esta cinta: “La dona libanesa en la família tradicional sempre ha de mostrar-se satisfeta davant els altres. Els silencis de la pel·lícula representen tot el que no poden dir en públic”. Mare i filla són dos protagonistes atípiques, molt valentes que es llancen a un “duel de silencis”.

Un drama de reconciliació encoratjat per l’experiència del propi director: ‘Vaig créixer en els anys 80 en un poble muntanyenc aombrat per una devastadora guerra civil, època en què molts homes van ser al capdavant o van escapar de les seues arpes deixant arrere a dones i xiquets. Volia revisitar este període destacant el profund impacte que van deixar els homes absents en les famílies, particularment en les dones”, assegura el director des de Beirut. Encara que les protagonistes de la cinta mai parlen d’estes dificultats pateixen no obstant eixe sofriment: “En ‘Riverbed’ intente reconstruir una relació fracturada entre mare i filla i infondre-li un raig d’esperança enmig de les càrregues de dolor que porten ambdues”.

La pel·lícula planteja preguntes sobre la importància de les relacions familiars, però no gira entorn d’una història única, personal i específica, sinó que s’inspira en la gran suma d’històries que van sorgir durant la infantesa del seu director: “Recull relats de dones que es van trobar criant soles als seus fills durant la guerra i van assumir les responsabilitats de la llar en absència dels homes. Les seues lluites eren palpables, i sovint se sentien abandonades, lamentant els seus matrimonis i enyorant l’encant nostàlgic de les seues històries d’amor adolescent”. Experiències col·lectives que van forjar esta cinta, “pintant un quadre commovedor dels reptes i emocions als què es van enfrontar estes dones”.

La traducció directa del títol original en àrab de ‘Riverbed’, ha explicat Bassem Breche, significa ‘l’estany de la donzella’, una referència literal a un lloc important de la pel·lícula que visiten mare i filla: “Este lloc alberga un mite en el qual una núvia, muntant a cavall, va caure tràgicament a l’estany i va perdre la vida. Mite que serveix com a element central del drama del film i que va donar títol al film”.

El llargmetratge explora temes com el divorci, la soledat o la maternitat i aprofundeix en la complexitat de les dinàmiques familiars i en com els vincles poden convertir-se en “fonts de destrucció”. “Quan un imagina Líban, pensa a anar-se de festa, en problemes polítics, en la crisi, en la guerra civil que va durar 15 anys, però esta pel·lícula no tracta cap d’estos temes, sinó de la relació no convencional entre una mare i una filla que es retroben“, assegura l’actriu. D’ací la dificultat per a aconseguir finançament: “Va costar molt perquè els productors volien desviar-ho cap a altres temes, com de conscienciar sobre el paper de la dona, els refugiats… És molt difícil veure este tipus de cintes arribant del Líban”.

Per a transmetre l’autenticitat dels vincles familiars, el realitzador es va apartar del mètode tradicional d’audició i càsting d’actors: “Carole, que interpreta a la mare, tenia una àmplia experiència interpretativa, mentre que Omaya, la filla, tenia una experiència relativament limitada. No va haver-hi assajos, sinó que es va posar l’accent a aprofundir en la ment i la psique dels personatges. El meu objectiu era captar les seues interpretacions com si visqueren les situacions i emocions per primera vegada”.

La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada per l’Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música i Barreira Arte + Diseño.

Escriu un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.