
“HEAVENS ABOVE”: COMUNISME, CRISTIANISME I HUMOR NEGRE
La més recent pel·lícula de Srdjan Dragojevic es presenta com una paràbola que retrata l’evolució de la societat balcànica des de l’època postcomunista fins a un futur pròxim dominat pel cristianisme. Este tríptic que viatja de 1993 a 2001 i, d’ací, a 2026, s’estructura a partir de l’adveniment de tres miracles que determinaran els respectius viatges de la majoria dels personatges que entrecreuen els seus destins en esta sàtira banyada en humor negre. Un home al qual, inopinadament, li apareix una aurèola sobre el cap; un reu esquizofrènic acusat d’un doble homicidi que, just abans de ser executat, es convertix en un bebé i un artista sense llar que pinta quadres que alimenten (literalment) a la gent, seran els tres fets prodigiosos sobre els quals el director serbi alçarà el que ell mateix ha definit com el relat de “la transició del socialisme al cristianisme, una cosa que realment ha succeït i, de fet, encara està succeint, en alguns països d’Europa de l’Est. És un procés molt interessant i estrany, que té uns certs paral·lelismes amb els primers segles del cristianisme, quan els rituals pagans coexistien amb els cristians. Han sorgit noves regles i nous hàbits dins de la religió que s’enfronten al socialisme. Volia tractar esta qüestió amb un enfocament còmic”.
Dragojevic presenta en la Mostra de València-Cinema del Mediterrani una obra inclassificable, amb una estètica que no renega del realisme però que el retorç fins a aconseguir un grau de deformitat que li permet buscar-li les costures al món que pretén capturar. Malgrat estar esguitada de tocs surreals i fantàstics, l’autor de “Rane” (1998) continua considerant-se un director eminentment realista, encara que no amaga que “probablement hi ha alguns aspectes de la pel·lícula que la gent dels Balcans entendrà millor”, en bona part perquè el que per al públic que no estiga familiaritzat amb determinats costums pot resultar extemporani, com “mostrar la vida com una perpètua anarquia”, per als directors d’Europa de l’Est resulta d’allò més normal.
“Heavens above”, una producció que compta amb participació de les sis repúbliques de l’antiga Iugoslàvia, ha sigut definida per Vladan Petkovic, crític de Cineuropa, com la millor pel·lícula signada per Dragojevic en el segle XXI. El film va competir pel Lleopard d’Or en la passada edició del festival de Locarno i rubrica la fructífera relació que l’assaonat director serbi manté amb els festivals internacionals de cinema. Algunes de les seues obres més memorables, com ara “Pretty Village, Pretty Flame” (1996) o “Parada” (2011), ja van passar amb èxit per certàmens com la Berlinale, Mar del Plata o Sao Paulo i el seu últim treball, inspirat en algunes històries curtes de l’escriptor francés Marcel Aymé que Dragojevic va descobrir en la seua joventut, promet no deixar indiferent al públic valencià.