“LE MONDE APRÈS NOUS”: AGUT RETRAT GENERACIONAL

En una entrevista concedida a la web especialitzada Cineuropa, Louda Ben Salah-Cazanas confessava que, quasi al mateix temps que rebia la notícia que la seua òpera prima, “Le monde après nous”, havia sigut seleccionada pel Festival de Berlín per a participar dins de la secció Panorama, aconseguia un treball en el departament de logística de Leroy Merlin: “Els meus pares es van alegrar més pel treball”. Eixa anècdota personal servix per a explicar els dilemes als quals s’enfronta Labidi (Aurélien Gabrielli), aspirant a escriptor que viu en un pis diminut juntament amb el seu company Alekseï (León Cunha Da Costa) i que treballa com a repartidor per poder fer front a les seues despeses. Quan inicia una relació amb Élise (Louise Chevillotte), una jove estudiant de teatre, les seues expectatives vitals començaran a canviar i les exigències econòmiques que ell mateix s’imposa xocaran amb una realitat marcada per la precarietat i la inestabilitat. Res que Ben Salah-Cazanas no conega de primera mà: “el punt de partida té una mica d’autoficció, perquè jo mateix vaig passar per una situació similar. Ja dirigia curtmetratges que tenien més o menys èxit, subsistia en el món del cinema i feia xicotets treballs fins que vaig conéixer a qui hui és la meua esposa. Després, se’ns va plantejar una espècie de sacrifici: ella era estudiant i un dels dos havia de respondre econòmicament per ambdós. Vaig decidir fer un parèntesi i dedicar-me a exercir xicotets treballs, amb la sensació que abandonava el que realment volia fer”.

 

 

Tragicomèdia romàntica, relat d’iniciació i agut retrat social, el debut del director lionés capta les derives d’una generació de joves que es mouen entre la supervivència i una promesa d’èxit i felicitat que mai arriba. Ben Salah-Cazanas aprofita el temperament, entre lànguid i inexpressiu, de l’actor Auriélien Gabrielli -ha declarat que va escriure la pel·lícula per a ell- per a afegir elements de comèdia al que, en mans d’un altre realitzador, s’haguera convertit en un drama social a l’ús. Eixa mescla de tons respon, també, a la pròpia realitat del protagonista, un jove mestís a mig camí de tot arreu i de cap lloc: algú que és francés i tunisià, que procedix d’una classe humil però que ha rebut una bona educació gràcies al treball dels pares; algú que es debat entre escriure la novel·la que l’editorial espera i la que ell, de veritat, vol escriure.

Tal com va destacar el crític Fabian Lemercier, en Cineuropa, la pel·lícula sorprén pel tractament, gens afectat, que aplica sobre algunes qüestions àmpliament tractades per determinada corrent del cinema francés independent de la Nouvelle Vague fins als nostres dies: “el tema del pas a la vida adulta és un clàssic mil vegades revisitat, però és precisament en este terreny gens ostentós on Louda Ben Salah-Cazanas demostra una profunda sensibilitat, agudesa i bondat, ja que aconseguix fer riure i commoure amb els esforços i els deures del seu personatge, sense caure mai en l’excés de drama ni desviar-se del seu reflex social implacable”.