“EL LODO” VIST DE THRILLER L’ALBUFERA

Una reserva natural assotada per una implacable sequera. Un biòleg conservador que arriba amb la seua família a un entorn bell i hostil per a posar remei a l’escassetat. I una comunitat de vilatans que patix els estralls de tanta privació i que no entén de mesures a llarg termini perquè potser demà no té res a emportar-se a la boca. Eixos són els vímets amb els quals el director valencià Iñaki Sánchez Arrieta tix “El lodo”, la seua segona pel·lícula, que tindrà la seua première mundial en la Mostra de València-Cinema del Mediterrani.

Este thriller asfixiant amb l’Albufera com a escenari principal -ací convenientment transformada en la Llacuna Blanca- fa del paisatge un personatge més: primer, perquè és determinant per al desenvolupament de la història (els condicionants climàtics actuen com a desencadenant), i després perquè eixa bellesa fosca que desprenen els aiguamolls funciona com a metàfora dels conflictes que travessen la pel·lícula.

 

 

L’origen del guió que ha donat lloc a “El lodo”, els inicis del qual es remunten sis anys arrere, sorgix d’un interrogant que rondava constantment el cap de Sánchez Arrieta: “Com és possible que no s’haja fet res en l’Albufera?” Potser per això la pel·lícula s’inscriu en una determinada tradició del cinema espanyol contemporani conformada per thrillers que abandonen l’entorn urbà per a situar-se en espais rurals quan no directament en plena naturalesa. En la presentació del rodatge, el realitzador valencià va citar “La isla mínima” (Alberto Rodríguez, 2014) i “Tarde para la ira” (Raúl Arévalo, 2016) com a pel·lícules amb les quals “El lodo” guarda una certa relació. Les tres compartixen, a més, la presència del tres vegades guanyador del Goya, Raúl Arévalo, que ací interpreta a Ricardo, el biòleg encarregat de vetlar pel futur del parc natural. Incidint en les particularitats que distingixen el segon treball d’Iñaki Sánchez Arrieta d’altres films de gènere, l’actor i director madrileny va assenyalar que es tracta d’una pel·lícula “amb identitat” i que la força de la història radica en el fet que “si està ben contada des del que és local, es torna universal”.

Però Arévalo no està sol. Al seu costat, en el paper de la seua esposa Claudia, figura la també guanyadora del Goya, Paz Vega, qui va afirmar a La Vanguardia que la relació entre el conflicte de la parella protagonista i la baralla mediambiental va ser el que la va convéncer per a entrar en el projecte. De fet, l’elenc està replet d’actrius i actors espanyols àmpliament reconeguts per la indústria: des de Roberto Álamo, dos vegades guanyador del Goya, fins als talents valencians Susi Sánchez (Goya a la millor actriu protagonista en 2019), Joaquín Climent o Juan Gea.

‘El lodo’, que inaugurarà la present edició del festival i que compta amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura i d’À Punt Mèdia, és el segon treball d’Iñaki Sánchez Arrieta, que ja va estrenar la seua òpera prima “Zerø” (2018) en la Secció Oficial de la 34a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani.