© Michael Watier-SipaUSA
L ’obra del director francotunisià Abdellatif Kechiche (Tunísia, 1960) és curta en xifra de llargmetratges, però llarga en reconeixements internacionals. Amb La faute à Voltaire (2000), la seua òpera prima, ja va obtindre dos premis a Venècia, i des d’aleshores no ha rodat una pel·lícula que no haja participat en els festivals més prestigiosos del món. Amb L’Esquive (2004) va guanyar el César a millor director i pel·lícula, Cuscús (La graine et le mulet, 2007) fou galardonada amb el Gran Premi Especial del Jurat a Venècia, i la consagració definitiva li va arribar gràcies a La vida d’Adèle (2013), mereixedora de la Palma d’Or a Cannes. El de Kechiche és un cinema caracteritzat pel predomini sensorial, únic en la seua habilitat per capturar les emocions dels personatges, amb un enfoc molt particular de l’adolescència, el desig sexual o les seues arrels africanes. La seua última pel·lícula, Mektoub, My Love: Canto Uno (2017), es va presentar a Venècia i proposa una mirada nostàlgica sobre la inocència de la joventut. En l’actualitat es troba treballant en Mektoub, My Love: Canto Dos.
