“ZANKA CONTACT”: AMOR I ROCK’N’ROLL A CASABLANCA

Les comparacions poden ser odioses, però també una benedicció. Bé ho sap Ismael El Iraki, director de “Zanka Contact”. Des que la pel·lícula va tindre la seua estrena mundial en el Festival de Venècia no ha pogut llevar-se de damunt l’etiqueta que el definix com “el Tarantino marroquí”. I si la veritat és que no és un paral·lelisme necessàriament negatiu si un pretén donar-se a conéixer, tampoc és menys cert que, en el seu cas, resulta reduccionista. Ell mateix ha comentat en diverses ocasions que les referències de la seua òpera prima són múltiples i variades, ja que abasten des dels carrers de la seua Casablanca natal, lloc on es desenvolupa l’acció, fins als westerns de Sergio Leone, i passen per les biografies de Lou Reed i Keith Richards, la imatge de Lilian Gish amb una escopeta entre les mans en “La nit del caçador” o la terra de color roig sang del Sud del Marroc. Sense oblidar, dada important, la principal raó que el va portar a rodar el film: la necessitat de superar el trauma que li va causar sobreviure als atacs terroristes que van tindre lloc en el Bataclan de París la nit del 13 de novembre de 2015.

Potser per eixe motiu i per la quantitat d’elements de tan diversa procedència que conviuen en ella, la història de “Zanka Contact” avança vertiginosa i sense respir, a partir d’un accident de trànsit fortuït que funciona com a espoleta perquè esclate l’incendi que suposa la trobada entre l’exfigura del rock i addicte Larsen (interpretat per Ahmed Hammoud) i l’exprostituta Rajae, una supervivent dels carrers a la qual encarna Khansa Batma, que es va emportar a casa amb tot mereixement el premi a la millor actriu en la secció Orizzonti del festival italià. Després, la pel·lícula passaria per Karlovy Vary i es faria també amb el premi al millor llargmetratge en el Festival de Cinema Africà de Luxor.

 

 

Ambientada en un submon marginal i violent, esguitada de rock and roll, drogues i situacions límit, “Zanka Contact” té vocació de sèrie B i es mou amb comoditat en eixe territori on l’homenatge devot se cita amb l’actitud disbauxada, fet que també ha suscitat comparacions amb films de culte com ara “Corazón salvaje” o “Amor a quemarropa”, encara que Ismael El Iraki té un as en la mànega del qual mancaven els seus predecessors estatunidencs: el Marroc. Els carrerons i racons d’una Casablanca que res té a veure amb la de Humphrey Bogart i Ingrid Bergman atorguen un caràcter únic al vertigen i l’adrenalina que impregnen les aventures d’una parella condemnada a compartir el seu destí.

El crític Kaleem Aftab, en *Cineuropa, no va dubtar a qualificar el film de “trepidant i divertida muntanya russa”, al mateix temps que destacava els seus personatge extrems i l’ús d’una banda sonora en la qual prevalen les guitarres elèctriques, d’acord amb el passat rocker del seu protagonista masculí. Per part seua, la periodista anglesa Amber Wilkinson va comentar que “els seus recursos narratius poden ser senzills, però estan units amb molta energia i algunes elegants floritures a càrrec de Benjamin Rufi, el director de fotografia, especialment en les seqüències al·lucinades dels flashbacks”. Tot un viatge.

“Zanka Contact” tindrà la seua estrena a Espanya en el marc de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani i, com tots els títols que integren la Secció Informativa, opta al Premi del Públic, promogut per À Punt Mèdia i consistent en l’adquisició dels drets de la pel·lícula per a la seua emissió en la plataforma autonòmica.