“THE TRANSLATOR”: VIATGE AL COR OBSCUR DE SÍRIA

Sidney. Any 2000. Jocs Olímpics. Sami (Ziad Bakri) treballa com a intèrpret per a la delegació siriana. Durant una compareixença davant dels mitjans, un periodista li pregunta a un dels boxadors de l’equip nacional la seua opinió sobre l’arribada al poder de Bashar al-Ássad com a successor del seu pare, el president Háfez al-Ásad. El púgil, que seguix les consignes de l’entrenador, repetix sense vacil·lar el mantra institucional de suport al règim. No obstant això, la traducció de Sami és inexacta i la seua xicoteta incorrecció, que suposa introduir un matís significatiu en el missatge, li costa haver de quedar-se exiliat a Austràlia.

A partir d’esta premissa, els realitzadors Rana Kazkaz i Anas Khalaf construïxen un vibrant thriller polític, amb Sami, que es veu obligat a tornar al seu país natal deu anys després, en plena Primavera Àrab, per a intentar trobar al seu germà, un activista que ha desaparegut després de participar en unes protestes contra al-Ássad. El malestar que li provoca haver abandonat la seua família i els desitjos de redempció portaran a Sami a embarcar-se en una odissea esguitada per la corrupció i la violència, però també per la tenacitat i la bondat d’aquells que resistixen enfront de la tirania. Igual que el protagonista, els dos cineastes són sirians exiliats, de manera que els paral·lelismes s’imposen: “estem intentant reparar la culpa que sentim i que compartim amb Sami. Compartim la seua culpa per haver deixat a la família arrere”, va assenyalar Khalaf en una entrevista realitzada per Kaleem Aftab, crític de Cineuropa.

 

 

El periple de Sami a la cerca del seu germà el conduirà per una Síria d’ambient opressiu en la qual, com assenyala Aftab, “els sentiments de confusió, por i esperança de l’època” estan directament relacionats amb el treball de direcció de fotografia d’Éric Devin, qui ja va estar darrere de la càmera en una altra pel·lícula siriana de grat record per a la Mostra, “The Day I Lost My Shadow” (Soudade Kaadan, 2018), Palmera de Plata de la 34a edició del festival. La sensació de pressió creixent i de desesperació que transmet el film entronca amb les dificultats per a trobar la veritat amb les quals es topa el protagonista, però també amb la manipulació informativa per part del règim de les protestes contra al-Ássad: “cada vegada que veig com es retrata als manifestants pacífics en les notícies i la successió d’esdeveniments, em sembla que el govern seguix una espècie de manual. Primer, té lloc una protesta, després comencen els saquejos i després els danys… Més tard, la història pega un gir: ‘Ah, no són tan pacífics després de tot; hi ha alguns terroristes i no podem confiar en ells’. Sembla que tots els governs han aprés este manual, una manera de deslegitimar al manifestant pacífic”, apunta Khalaf.

Amb “The Translator”, Rana Kazkaz i Anas Khalaf debuten en el terreny del llargmetratge després de llaurar-se una reeixida carrera internacional en el món del curt. De fet, el seu anterior treball, “Mare Nostrum” (2016), va estar nominat als premis César i va collir nombrosos guardons en festivals de tot el món. La seua primera obra de llarga duració arriba a la Mostra després d’estrenar-se en la competició d’òperes primes del Festival Black Nights de Tallinn i de passar per fins a quinze certàmens, entre els quals figuren els de Toronto o Seattle.