“TAILOR”: UN SASTRE ENFRONT DE L’AUSTERITAT

Nikos (Dimitris Imellos) és un sastre metòdic i escrupolós. De tall precís i ull entrenat per a seleccionar les millors teles. Els seus problemes res tenen a veure ni amb el seu talent ni amb la seua perícia. Són ben bé altres, perquè qui, a l’Atenes actual, pot costejar-se un vestit com els que ell fabrica? Acuitat pels deutes contrets amb el banc, que amenaça amb desnonar-lo del local que sempre va acollir el negoci familiar, i amb un pare malalt -el mentor l’autoritat del qual encara el domina-, este artista de la confecció, circumspecte, moderat i maniàtic, traurà el seu taller al carrer a la recerca d’eixos clients que van desertar de la seua botiga.

Quan este home en la cinquantena, empindongat i habituat a tractar amb senyors d’edat provecta, abandona les quatre parets de la sastreria, els somriures van obrint-se com un drap de caixmir travessat per unes tisores. “La comèdia sorgix del fet que Nikos siga tan diferent. Ha crescut envoltat d’idees antiquades sobre com han de vestir els homes i, de sobte, es veu obligat a deixar la seua botiga per a enfrontar-se a la realitat. Realment sembla un personatge d’una pel·lícula d’època. És algú que s’ha quedat sense clients, perquè ningú paga ja tants diners per un vestit, però així i tot és un tipus un pèl somiador i molt infantil”. Així descriu la realitzadora grecogermànica Sonia Liza Kenterman la seua primera incursió en l’àmbit del llargmetratge, una pel·lícula que viu, precisament, del xoc entre dos mons diferents, el microcosmos tancat i barrat on viu Nikos i la delicada realitat atenesa. “Tens un protagonista que carrega amb el pes de la comèdia, sobre el qual existix un enfocament propi d’un conte de fades, de manera que la seua entrada en el món ‘real’ assumix algunes qualitats líriques. Ara bé, eixe món no és un altre que el de l’Atenes de hui i Nikos veu les coses de manera molt diferent als seus conciutadans. Per a ell, confeccionar una cosa bella exigix temps. No obstant això, una vegada que ix al carrer, s’adonarà que el temps és el que el separa dels seus clients potencials, acostumats a aconseguir-ho tot de manera ràpida i barata, mentre que ell ha aprés una professió que valora el temps i la relació entre el sastre i el client”.

 

 

Estes declaracions oferides per Kenterman a la web Cineuropa expliquen la mescla tonal que domina el seu debut, on eixa aproximació fantasiosa contagiada de la mirada de Nikos no està renyida amb un subtil retrat de la devastació econòmica i les estretors que passa la gent del carrer a la Grècia actual. “Tailor” és com somiar amb un temps impossible on Balenciaga dissenyara roba per a Inditex.

Estrenada en la competició d’òperes primes del festival Black Nights de Tallinn, esta coproducció entre Grècia, Bèlgica i Alemanya tindrà la seua estrena a Espanya en la Mostra de València-Cinema del Mediterrani després de guanyar el premi de la crítica internacional (FIPRESCI) en el festival de Tessalònica i passar per certàmens com ara els de Jeonju (Corea del Sud), Xangai (Xina), Helsinki (Finlàndia) o Cleveland (Estats Units).