Robert Guédiguian rebrà la Palmera d’Honor de la Mostra de València 2022
En col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, el festival dedicarà un cicle i un llibre a un dels directors que millor ha retratat la llum i l’ànima mediterrànies
El director de ‘Marius y Jeannette’ (1997), ‘La ciudad está tranquila’ (2000) i ‘Las nieves del Kilimanjaro’ (2011), entre altres, recollirà enguany el premi d’honor de Mostra de València – Cinema del Mediterrani. Pocs han retratat com ell la llum del Mediterrani i les seues gents corrents, doncs bona part de la seua filmografia està lligada a Marsella i la seua costa. Honrat pel guardó, Gédiguian assegura que “el Mediterrani ens ensenya la possibilitat d’entesa entre els homes… Els intercanvis entre els seus pobles han sigut dels més fructífers de la història mundial. Malgrat les guerres, les colonitzacions, les religions… esta part del món té un idioma comú, que és el clima, el clima mediterrani caracteritzat pel violent contrast entre l’ombra i la llum que pot considerar-se com una metàfora de la vida mateixa”.
Emparentat per la crítica amb Costa-Gavras i Ken Loach per practicar un cine polític que troba acceptació entre el públic i ens advertix sobre els perills del neoliberalisme, Guédiguian, a pesar que la seua obra traspua cert desencantament, no es mostra pessimista sobre el futur: “«L’art de viure s’assembla més a la lluita lliure que al ball», va escriure Marco Aurelio… Espere que el capitalisme muira pels seus propis excessos i que el substituïsca una altra forma de societat més social… la lluita per una major justícia no es detindrà. Per això, des d’este punt de vista, recordar els grans moments d’emancipació de la humanitat no és inútil; i, encara que foren efímers, hem de retindre les lliçons. No és nostàlgia, o, almenys, és nostàlgia d’allò que no va passar”, assegura.
La presidenta de Mostra de València, Gloria Tello, celebra l’acceptació del guardó per part de l’actor, productor, director i guionista: “És un honor que un dels principals autors del cine francés se sume a la llista de premiats dels últims anys, que, des que el festival es va recuperar, en 2018, ha reconegut a noms tan destacats com Jean-Pierre Jeunet, Maria de Medeiros, Ferzan Ozpetek, Liliana Cavani, Efthimis Filippou i Abdellatif Kechiche”.
“L’elecció de Guédiguian respon a una voluntat clara de la Mostra per posar en valor el seu cine i demostrar la seua vigència. En un moment històric particularment convuls, les seues pel·lícules són més importants que mai, perquè ens diuen que la solidaritat i l’humanisme són l’única alternativa possible”, ha subratllat Eduardo Guillot, director artístic del festival.
Guédiguian és fidel a les seues idees, però també ha mantingut un equip fix de col·laboradors, des de l’escriptura (Jean-Louis Milesi va ser el seu guionista durant anys, que s’alternaria després amb Gilles Taurand i Serge Vallett), però també en la interpretació: especialment amb Ariane Ascaride (la seua esposa), Jean-Pierre Darroussin (que s’ha convertit en el seu alter ego en pantalla durant els últims anys) i Gérard Meylan. Als quals ha incorporat més recentment a Robinson Stévenin, Anaïs Demoustier i Grégoire Leprince-Ringuet.
Del 20 al 30 d’octubre, quan tindrà lloc la 37a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, el públic podrà gaudir de la seua filmografia en el cicle programat en la Filmoteca de València. A més, la Mostra i l’Institut Valencià de Cultura (IVC) coeditaran el llibre “Robert Guédiguian. La gent no s’adona del poder que té”, escrit per Aarón Rodríguez Serrano, investigador i professor a la Universitat Jaume I. Doctor en Comunicació (Universitat Europea de Madrid) i Graduat en Filosofia (UNED). Membre de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema i de l’Associació d’Anàlisi Textual Trama & Fondo.
L’assaig, segons el seu autor, té dos objectius principals: “Iniciar-se en una trajectòria que, malgrat la seua relativa distribució, ha de trobar encara els seus espectadors —molt especialment, per cert, entre les noves generacions de cinèfils i cinèfiles. I, alhora, és reivindicar la seua figura no simplement com eixa categoria anecdòtica amb la qual a vegades sembla haver situat la crítica majoritària la seua obra —eixe, diguem-ne, “peculiar director marsellés que conta històries de pobres”—, sinó com un autor complex i formalment arriscat que ha anat, amb tremenda humilitat però elogiosa persistència, conquistant la seua pròpia escriptura cinematogràfica”.
La 37a Mostra de València – Cinema del Mediterrani compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.