“PLAYLIST”: XICS, CÒMICS I MÚSICA POP

Encara que els professionals de la historieta detesten la comparació, tothom ha pensat en alguna ocasió que un còmic s’assembla molt a un storyboard. Al cap i a la fi, es tracta de contar una història en vinyetes o en plans. Potser la comparació no és del tot exacta, però la veritat és que n’hi ha prou que fan el pas d’un mitjà d’expressió a l’altre. Un dels casos més sonats va ser el de Marjane Satrapi, la reeixida autora de “Persépolis” o “Bordados”, que primer va adaptar la seua pròpia obra a la pantalla per mitjà de l’animació i posteriorment ha dirigit films com ara “Madame Curie” (2019), que es va poder veure en la Mostra de l’any passat. També Joann Sfar va provar sort com a director de cinema amb pel·lícules com “Gainsbourg (2010)”, entre d’altres. Una de les últimes a unir-se al grup ha sigut la francesa Nine Antico, que compta amb diverses obres editades a Espanya, com ara “Girls Don’t Cry”, “El sabor del paradís” o la recent “Hotel Califòrnia”.

El debut d’Antico en el llargmetratge es titula “Playlist” i, com el seu títol suggerix, té un dels principals atractius en la seua banda sonora, que inclou cançons d’Electrelane o Daniel Johnston (la meravellosa ‘True Love Will Find You in the End’), però no és ni molt menys l’únic. Perquè Nine Antico ha optat per jugar sobre segur i parlar d’allò que coneix bé. És a dir, d’ella mateixa. No és massa difícil establir paral·lelismes entre la seua trajectòria professional i la de Sophie, protagonista del film (interpretada per una estupenda Sara Forestier), una jove que aconseguix, contra tot pronòstic, una ocupació en una xicoteta editorial independent de còmics, i que amb prou faenes pot col·locar les seues publicacions en els mitjans, bregar amb l’ego dels autors i sobreviure en la jungla de les convencions del sector. Real com la vida mateixa.

 

 

Sophie té, a més, alguns problemes personals. Per exemple, espera un fill d’un nóvio amb qui acaba de trencar. I és que a les seues relacions sentimentals els passa el mateix que a les seues ocupacions: no són estables, precisament, encara que sempre li queda el refugi de treballar com a cambrera ocasional en el bar d’uns amics.

Comèdia agredolça sobre eixos moments de la vida en què s’han de prendre decisions difícils, “Playlist” no es pren el seu argument a la valenta i opta per mirar amb simpatia els seus personatges, tracta d’entendre’ls i secundar-los. L’òpera prima de Nine Antico és de visionat obligatori per a amants del còmic, però també per a qui senta nostàlgia de la Nouvelle Vague (està rodada en un magnífic blanc i negre) i per a qui busca una mirada fresca, feminista, diferent i sense complexos al cinema contemporani.

El crític Fabien Lemercier, en Cineuropa, destacava que la pel·lícula compon “un retrat precís i matisat en totes les seues dimensions de les nombroses paradoxes que es produïxen en la vida d’una dona jove de hui dia. Tot funciona per a construir una pel·lícula molt estimulant, que provoca amb facilitat el somriure perquè mai sabem el que ens espera, avancem per la vida sense tindre moltes certeses, i això, al cap i a la fi, no és tan roín: almenys sempre ens sorprén”. Una conclusió final que, sense dubte, es podria aplicar perfectament a la pel·lícula de Nine Antico, a qui espera un futur de cinema.

Escriu un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.