‘Pieces of a foreign life’: el calvari etern d’una refugiada siriana a França

Mostra de València amplia la seua Secció Oficial amb una altra mirada sobre la migració i la identitat, ‘Prometido el cielo’, de la tunisiana Erige Sehiri

L’exploració cinematogràfica de les realitats humanes de la Mediterrània prossegueix hui a la Mostra de València – Cinema del Mediterrani, organitzada pel Palau de la Música, amb dos nous títols que concorren al certamen: ‘Pieces of a Foreign Life’, de la directora franco-siriana Gaya Jiji, i ‘Prometido el cielo’, de la cineasta tunisiana Erige Sehiri.

Gaya Jiji competeix per la Palmera d’Or amb ‘Pieces of a Foreign Life’, una pel·lícula que aborda les ferides invisibles d’aquells que es veuen obligats a començar de nou. “La fugida és només l’inici d’una lluita més profunda: la de reconstruir la pròpia identitat”, ha assenyalat hui la directora durant la presentació a València.

La pel·lícula narra la història de Selma, una dona siriana devastada per la guerra que es veu obligada a fugir deixant arrere el seu fill i el seu espòs, desaparegut a les presons del règim. Després d’un perillós viatge per Grècia, Macedònia, Sèrbia i Hongria, a peu, arriba a Bordeus, on lluita per obtindre asil i l’oportunitat de retrobar-se amb el seu fill. Pel camí ocorren coses terribles: “Ella fa que una altra dona s’ofegue per salvar la seua pròpia vida; sé que és inhumà però és el que ha ocorregut en moltes ocasions durant la fugida dels sirians”. Tampoc oculta el tracte vexatori de les distintes autoritats europees en el seu periple cap a França, ni la condemna a treballar en la rebotiga d’un bar per no tindre papers i les fugides quan arriben els inspectors d’immigració.

La directora admet que moltes de les coses que conta les ha viscut en primera persona per ser una exiliada: “Es tracta d’un combat quotidià per no quedar atrapada pel passat. D’una banda, la protagonista està contenta quan rep els papers i la seua vida canvia, però no oblida que ha deixat arrere persones a qui estimava, com el seu marit i el seu fill, cosa que la submergeix en una eterna melangia”.

La major part del pes dramàtic recau en la protagonista, Zam Amir, una recerca complicada per a la directora: “Vaig pensar en moltes actrius sirianes, però no trobava el meu personatge i això em preocupava. Fins que vaig vore una pel·lícula premiada a Cannes, ‘Holy Spider’, i em vaig adonar que ella era Selma, encara que hi havia un petit problema: Zam parla persa i no àrab, com la protagonista, així que va caldre fer molt de coaching”.

La migració femenina a Tunísia segons Erige Sehiri

Després del seu aclamat pas pel Festival de Cannes, on va inaugurar la secció Un Certain Regard, i després de conquerir els premis a Millor Direcció, Guió i Interpretació en el Festival de Cine Francòfon, ‘Prometido el cielo’ arriba ara a València per a continuar el seu recorregut internacional.

En el seu nou treball, Erige Sehiri —reconeguda per la seua pel·lícula ‘Entre las higueras’— retrata la convivència de tres companyes de pis ivorianes a Tunísia i d’una xiqueta òrfena a qui acullen. A través del seu dia a dia, la cineasta reflexiona sobre el racisme, la burocràcia i l’exclusió social, posant en qüestió la identitat tunisiana i les polítiques migratòries del mateix Magrib.

“Hui Tunísia, un país els habitants del qual històricament han emigrat, s’ha convertit en destí de migrants. M’interessava explorar aquesta contradicció i la manera en què aquestes dones creen comunitat per a sobreviure”, explica Sehiri. “Molt prompte vaig comprendre que havia de fer una pel·lícula coral, perquè cada dona té un motiu diferent per a estar allí. El cinema quasi sempre ha tractat la migració des d’un punt de vista masculí, però les dones també suporten eixa càrrega. Era natural que aquesta pel·lícula parlara d’elles”, conclou Sehiri.