El 60,3% de les dones d’entre 20 i més de 50 anys de l’audiovisual declaren haver patit violència sexual

CIMA presenta en la Mostra de València les conclusions del seu primer informe sobre abusos en el sector

“Después del silencio. Impacto de los abusos y violencias sexuales contras las mujeres en la industria del cine y el audiovisual” és el títol del primer informe estatal sobre violència sexual en el sector del cinema i de l’audiovisual publicat per CIMA (Associación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales), les presentacions del qual continuen recorrent alguns dels principals festivals i espais professionals de l’audiovisual del territori espanyol.

Hui li ha tocat el torn a la Mostra de València, que ha comptat amb la presència de les seues dues autores: Nerea Barjola, politòloga, Doctora en Feminismes i Gènere, activista pels drets de les dones i autora de “Microfísica sexista del poder”; i Bárbara Tardón, Doctora en Estudis Interdisciplinaris de Gènere i experta en violència sexual contra les dones i drets humans.

Els resultats no poden ser més demolidors: el 60,3% de les dones d’entre 20 i més de 50 anys entrevistades declaren haver patit algun tipus de violència sexual en els espais relacionats amb la indústria del cinema i de l’audiovisual. Més de la meitat de les dones, independentment de la seua edat, han patit algun tipus de violència sexual en el sector. Totes les dones professionals (interpretació, direcció, art, maquillatge i perruqueria, so, guió, producció, postproducció i altres) han afrontat alguna forma de violència sexual.

El 81,4% de les dones que han patit violència sexual manifesten haver afrontat assetjament verbal. El 49,5% de les dones que revelen haver patit violència sexual han afrontat assetjament físic. El 22,3% de les dones que han patit violència sexual l’han sofert facilitat per l’ús de les tecnologies, afrontant assetjament virtual i/o digital.

El 92% de les dones que han afrontat violència sexual no han denunciat la violència sexual patida. Tan sols el 6,9% de les dones que han patit violència sexual han denunciat el que ha succeït davant un cos de seguretat de l’estat, policia autonòmica, jutjat o una altra institució. Només el 4,3% de les dones van traslladar el que havia passat a una institució o associació especialitzada. Tot just el 13,6% ho van poder contar a una persona responsable (cap/a de recursos humans).

Dins d’aquest context actual de postveritat, Bárbara Tardón ha assegurat que “l’informe és el resultat d’un any de treball d’investigació que es fonamenta en un marc teòric i científic”. Les seues troballes indiquen que, malauradament, la violència sexual està “naturalitzada dins de la indústria audiovisual i s’exerceix en tots els espais: rodatge, llocs d’oci, festes d’estrena, espais privats de productores, apartaments, escoles dínterpretació, etc. Una violència que també es reprodueix en els entorns digitals”. Nerea Barjola ha subratllat “la importància de continuar divulgant l’informe i que continuen presents les dades i la realitat que revelen per a no afegir més silenci al silenci”.

Més enllà d’aquestes dades concretes, els resultats obtinguts evidencien: patrons reiterats de normalització i naturalització en l’exercici de les múltiples formes de violència sexual contra les professionals de la indústria, impunitat cap a qui l’exerceixen, l’impacte psicosocial i les conseqüències emocionals en les vides de les dones i en els seus projectes de vida, com a resultat de la violència sexual patida i la desatenció de la indústria i de les institucions competents en la seua responsabilitat de prevenir, assistir integralment, reparar les víctimes i supervivents i sancionar els agressors.

Per a obtindre aquests resultats s’han utilitzat tècniques quantitatives i qualitatives, entre les quals s’hi inclogué una enquesta en línia a sòcies de CIMA que va obtindre 312 respostes. La violència contra les dones i, de manera concreta, la violència sexual exercida contra les dones en la indústria del cinema i de l’audiovisual, s’entén no sols com a actes individuals exercits per homes concrets de la indústria sobre dones específiques, sinó com una violència estructural integrada com a part de la resta de pilars que sostenen i perpetuen el patriarcat.