Paolo Sorrentino: “El cine, el futbol i la religió són tres formes d’espectacle, per això apareixen en les meues pel·lícules”

El director, guardonat amb la Palmera d’Honor de Mostra de València, oferirà esta vesprada una classe magistral oberta al públic en la Filmoteca

Després de recollir ahir per la vesprada la Palmera d’Honor de la 38a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, el cineasta italià ha oferit este matí una roda de premsa en la Filmoteca, en la què també ha intervingut Francesc Felipe, director adjunt d’Audiovisuals de l’Institut Valencià de Cultura i el director artístic del festival, Eduardo Guillot. El director, a força de múltiples preguntes, ha exposat de manera precisa els principis fundacionals de la seua filmografia. Alguna cosa que segur es repetirà en la classe magistral oberta al públic que se celebrarà esta vesprada en el mateix lloc.

“El cine, el futbol i la religió són tres formes d’espectacle i per això apareixen en les meues pel·lícules”, ha assegurat respecte a la seua passió per retratar a líders com Giulio Andreotti -‘Il divo’- i Silvio Berlusconi -‘Silvio (i els altres)’- , la iconografia vaticana -‘The Young Pope’ i ‘The New Pope’- i l’efecte Maradona a Nàpols -‘Fue la mano de Dios’. “La política, no obstant això, no és un espectacle, és la construcció de les relacions de força entre les persones. Suposa una amplificació d’estes relacions tant entre poderosos i febles, entre dones i homes, o entre homes i homes…”. Així i tot, no està gens interessat en l’anàlisi de l’actualitat: “No m’ocupe de la crònica, que em sembla vulgar, sinó de la Història”, va assegurar en negar-se a comentar l’acció política de Giorgia Meloni o la guerra a Gaza.

En les preguntes va ser present la seua vinculació amb els grans mestres del cinema italià, però especialment amb Fellini, per la vinculació que la crítica i el públic van trobar entre ‘La grande bellezza’ i ‘La dolce vita’ pel retrat que tots dos fan de Roma: “Tracte de no inspirar-me en ell, perquè si no faria una mala còpia; però admire molt a Fellini, sobretot, perquè tenia la capacitat de mostrar com els éssers humans no estan adaptats al món, encara que siguen rics i bonics”.

Encara no ha tingut temps de comprovar les similituds entre València i la seua Nàpols natal, però assegura no sentir-se especialment un cineasta mediterrani, encara que admet que hi ha elements que li venen de bressol: “La ironia és el més napolità de les meues pel·lícules”. I també el futbol: “Em vaig emocionar més veient a Maradona que en qualsevol cine, perquè a ell el vaig veure jugar quan era un adolescent, i llavors les emocions eren més potents”.

Precisament, ha tornat a Nàpols per a rodar la seua següent pel·lícula ‘Parténope’, en la què indaga en la mitologia, però no va voler comentar res sobre este tema. En ella tornarà a explorar una de les seues obsessions: “La bellesa, segons crec, resideix en la complexitat de l’ésser humà i en els nostres esforços quotidians per desxifrar-la. La dona té una complexitat superior a l’home, per això m’agrada que protagonitzen les meues pel·lícules”. Espera que amb estes cintes i les següents puga meréixer la Palmera d’Honor que li acaben d’entregar i que considera “prematura”: “La meua vida ha anat més enllà de les expectatives que tenia, albergava tan poques que les he aconseguides ràpidament; per això tinc l’estat d’ànim baix, ja que ara no sé quines són les següents”, va concloure.

Durant les pròximes setmanes es podrà gaudir en la Filmoteca d’una retrospectiva integral de les seues pel·lícules, que completaran el tribut que li rendeix el festival.

La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada per l’Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música i Barreira Arte + Diseño.