Lluís Rivera: “Això que les pel·lícules no són res sense contar una història em va semblar sempre una falòria”

El festival programa una retrospectiva a esta destacada figura del cine experimental espanyol i li dedica íntegrament ‘Els quaderns de la Mostra’, que es recuperen en esta edició

La Mostra de València ha anat desgranant dins del marc de la seua 37a edició la filmografia d’una de les figures claus del cine experimental espanyol els treballs del qual es poden veure als Cines Babel en el cicle Lluís Rivera. 50 anys al marge. Un recorregut vital i professional per mig segle d’imatges a contra corrent, al qual s’uneix la publicació ‘Els quaderns de la Mostra’, que el festival li dedica íntegrament al director amb textos de Eduardo Guillot, Juan Miguel Company Ramón i Àuria Ortiz Villeta.

Com conta en ‘AutoBioFilmografía’ Rivera, la seua vocació per fer cine va sorgir després de tornar del servei militar: “Vaig començar en Novimag, un estudi que treballava en 16 mm i llavors vaig entrar en contacte amb la gent del cine independent, perquè treballava amb Seguí, i per allí van passar Casimiro, Gasset i altres. En la mili vaig tindre una crisi personal, professional i amorosa, vaig pensar a donar-li una puntada de peu al món, però amb el meu llenguatge, el del cine. Així va sorgir ‘Piensa que mañana puede ser el primer día del resto de tu vida’, una primera pel·lícula inspirada en ‘La metamorfosi de Kafka’”.

Allunyada dels circuits comercials, modes i tendències, l’obra de Lluís Rivera (València, 1947) se sustenta en una experimentació constant: “Això que les pel·lícules no són res sense contar una història em va semblar sempre una falòria. A mi em semblava que les pel·lícules podien ser milions de coses, com l’ebenisteria, com la sastreria: No necessàriament has de fer vestits per a l’òpera per a ser un entusiasta de la costura. Evidentment, en la meua primera obra el nivell d’experimentació era escàs, però després va arribar ‘Travelling’ i llavors ho trenque tot…”. Una obra que es filma a si mateixa i que va formar part del cicle ‘Cinema experimental i d’avantguarda’ que va projectar en 1983 el Centre Pompidou de París i les Filmoteques de Madrid, Barcelona i Saragossa, i que va ser inclosa en ‘Del éxtasis al arrebato’, una selecció dels treballs més rellevants del cinema espanyol d’avantguarda editada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i projectada en espais com el Museu Reina Sofia de Madrid, l’Australian Centre for the Moving Image de Melbourne o la National Gallery of Art de Washington. “’Travelling’ no té coartada alguna que la justifique. Això és el que hi ha i és com és. Com el porno, que no ha de ser policíac, ni ha d’haver-hi família, ni un pare que t’ha tractat malament en la infància. Anem al que anem i fora”, explica Rivera.

L’arribada del cinema digital va accentuar l’autonomia d’este eslavó perdut amb títols com ‘La vida es eso que pasa mientras tú estás haciendo otra cosa’, ‘Desde la terraza’, ‘La víspera’ o ‘Cos mortal’, entre molts altres: “Totes les pel·lícules que he fet en l’etapa de la meua jubilació les pot fer qualsevol, pot muntar-se una pel·lícula amb els seus viatges, amb el que tinga gravat i organitzar-ho. Una altra cosa és si després interessa el resultat. Pots fer tot el que se t’ocórrega i si veus que no li interessa a ningú, llavors ho guardes en un calaix on diu ‘parides que he anat emmagatzemant’, un cigar que s’apaga soles, un cendrer que s’ompli de puntes de cigarret fins a dalt. I pots trobar el que hi encaixe. Jo crec que en moltes de les meues pel·lícules he trobat molt bé, valga la petulància, l’encaix”, diu Rivera.

Encara que Rivera mai va fer un llargmetratge, si va haver-hi, no obstant això, alguns projectes en ment: “Un en els 80, una història sobre el mestre Cayetano Ripoll, que va ser l’últim executat per la Inquisició. També vaig tindre al cap fer un llarg sobre la invasió francesa, plantejant què hauria passat si tots haguérem sigut francesos, i coses així de pelegrines”.

El cinema continua sent per a Lluis Rivera un element essencial en la seua vida: “Vaig al cinema quatre o cinc vegades per setmana. Quan han passat uns anys, en general no em recorde de res de les pel·lícules que he vist, així que les torne a gaudir com un xiquet amb un joguet nou.”. Respecte al cinema actual, “estic obert a tot, però trobe menys coses, diguem, arriscades o experimentals que quan era jove. Ara no hi ha garrels, no hi ha herzogs, no hi ha wenders, ja no queda quasi ningú. En general, mirant cap arrere sense ira”.

Els espectadors de la Mostra han pogut gaudir de la projecció de prop d’una vintena d’obres de Rivera, moltes d’elles projectades únicament en els cineclubs dels anys setanta i huitanta. Treballs com ‘Una jornada más’, ‘Personajes para una historia’, ‘Sólo una vez al año’, ‘A Day in the Life’, ‘La visita’ ‘Bé immaterial’, ‘Vis a vis’, o ‘40 años con el culo al aire’.

La 37ª edición del festival compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.