‘Las capas de la memoria’: dignificar el record de la tragèdia de la dana a través del cinema

‘El tesoro de Barracuda’, dirigida per Adrià García, arriba a la Secció Finestra i està nominada als Premis Lola Gaos en la categoria de Millor Llargmetratge d’Animació

La pèrdua de patrimoni fílmic, siga professional o domèstic, és una de les tragèdies afegides a la catàstrofe de la dana, però gràcies al compromís i sensibilitat de 15 estudiants de Comunicació Audiovisual, Sociologia, Periodisme i Història de l’Art de la Universitat de València, els records enfangats tornen a la vida ara a través del cinema.

‘Las capas de la memoria’, que estrena hui la Mostra de València–Cinema del Mediterrani, és un homenatge a la memòria i la resiliència. Impulsat per l’Acadèmia de Cine i la Universitat de València, el projecte ha buscat revitalitzar materials gràfics danyats per la dana a partir de les imatges rescatades pel programa ‘Salvem les fotos’, de l’Àrea de Patrimoni de la Universitat. Amb la seua projecció dins de les Sessions Especials, el festival se suma hui al dolor i al record de la tragèdia en la vigília del seu primer aniversari.

El treball ha donat lloc a huit peces audiovisuals elaborades per estudiants, guiats pels cineastes Nuria Giménez, Sergio Oksman i Víctor Serna. Com explica aquest últim, “les obres transformen fotografies i àlbums familiars sepultats per la fang en relats cinematogràfics sobre la pèrdua, la memòria i l’esperança”, al que afegeix “la importància de la mirada jove com a motor de reconstrucció emocional i cultural”. Cada imatge recuperada és un testimoni de resistència: “Treballar amb aquest material ens ha recordat que la memòria també pot reconstruir-se a través de l’art”, assenyala Serna.

La memòria familiar com a matèria de creació

Des de l’Àrea de Patrimoni de la Universitat de València, Marisa Vázquez de Ágredos, directora del programa ‘Salvem les fotos’ i coordinadora del projecte, destaca que “els alumnes, molts d’ells afectats també per la dana, han sabut convertir la tragèdia en creació, trobant bellesa i humanitat en les restes del desastre”. A partir de les fotos recuperades per la universitat, cineastes i estudiants van elaborar guions per resignificar aquest contingut: “En alguns casos es van acostar a la ficció o al documental autobiogràfic, però sempre des d’una interpretació personal, artística i respectuosa”. Narracions molt diferents unides pel mateix origen: “Alguns van partir dels danys que la dana havia causat sobre les imatges, connectant les policromies i textures amb l’art contemporani. Altres, van explorar com el passat s’entrellaça amb el present. La idea era fomentar la creació contemporània a partir del material patrimonial de les famílies afectades”.

Els estudiants que participen en el projecte coincideixen a destacar la intensitat del procés creatiu i el diàleg emocional que va implicar treballar amb records reals de famílies afectades: “Va ser un procés molt íntim. Dialogàvem molt sobre el que sentíem en veure les fotos i sobre com podríem transformar aquesta emoció en històries que respectaren el dolor, però també parlaren d’esperança”, comenta una de les participants.

“D’aquestes converses van sorgir peces molt diverses, algunes més poètiques, altres més documentals, però totes amb la voluntat de donar un valor estètic i humà a alguna cosa que va ser molt tràgica”, afegeix un altre estudiant. “Vam treballar amb una dona de Catarroja que havia perdut quasi totes les seues fotos. Les imatges estaven tan danyades que a penes es distingia res, però en aquest buit vam trobar el sentit profund de la memòria: el que recordem fins i tot quan la imatge desapareix”, explica una altra alumna. “Ens preocupava com fer art d’una tragèdia tan recent sense fer mal a sensibilitats. Per això vam abordar el treball amb molt de respecte i amb gratitud cap a les famílies que ens van permetre entrar en la seua intimitat”, conclouen els estudiants.

Els joves creadors agraeixen especialment la generositat de les famílies que van cedir les seues fotografies danyades, permetent que els seus records —encara que fragmentats— es transformaren en noves obres que resignifiquen el passat i el converteixen en art i memòria compartida.

La Mostra també presenta avui a Finestra la pel·lícula d’animació ‘El tesoro de Barracuda’, dirigida per Adrià García i escrita per Amèlia Mora, una producció valenciana nominada als Premis Lola Gaos en la categoria de Millor Llargmetratge d’Animació.

La cinta, “una adaptació molt lliure del conte”, segons les lines producers Teresa Pascual i Zoraida Pensado, narra les aventures de Chispas, una xiqueta que, en la seua recerca dels seus pares, acaba per accident a bord del vaixell del Capità Barracuda, una tripulació de pirates amb un curiós problema: cap d’ells sap llegir. Només ella podrà ajudar-los a descodificar el mapa del llegendari tresor de Phineas Crane, iniciant una història d’amistat, humor i aprenentatge que combina aventura i emoció amb una mirada sensible i contemporània. Per a la seua creació, expliquen “el procés ha sigut molt llarg i l’equip era un veritable repte ja que és una coproducció i calia utilitzar diferents tècniques, temps, en alguns casos érem més de cent persones”.

El director Adrià García destaca l’enfocament artesanal i expressiu del projecte: “En aquesta pel·lícula hem sigut força estrictes amb l’animació. El 3D és quasi inexistent; l’hem creat a base d’il·lustracions en 2D, generant profunditat a partir dels propis dibuixos, movent-se i jugant amb les distàncies”. García, guardonat amb el premi Goya a Millor Pel·lícula d’Animació en 2007 per la seua òpera prima ‘Nocturna’, subratlla, a més, el missatge universal de la pel·lícula: “El tesoro de Barracuda no dóna lliçons, però transmet un missatge poderós: la lectura transforma, uneix i ens fa lliures. Aquesta història té humor, misteri, tendresa i una visió del món oberta i empàtica. És una pel·lícula que parla el llenguatge dels xiquets, sense subestimar-los”.