LA SEGONA VIDA DE “De quelques évènements sans signification”

LA RECUPERACIÓ D’UN SIGNIFICATIU FILM MARROQUÍ
“De quelques évènements sans signification” (Mostafa Derkaoui, 1974)

Un film realitzat al Marroc per cineastes d’este país però formats a Polònia, va ser prohibit per la censura local en 1974 i va reaparéixer quaranta anys més tard a Barcelona, on va ser restaurat per la Filmoteca de Catalunya. Esta és la crònica d’un llarg i significatiu viatge cinematogràfic replet d’incidències però amb final feliç.

Mostafa Derkaoui es va diplomar com a realitzador a l’Escola de Cinema de Lodz (Polònia) a finals dels anys seixanta, mentre el seu germà Abdelkrim ho va fer en direcció de fotografia. Prèviament, el primer havia cursat sis mesos en l’IDHEC de París i havia realitzat un curtmetratge a Casablanca, ‘Les 4 murs’. A Polònia va rodar altres quatre films acadèmics, va dirigir teatre i, juntament amb el seu germà i altres alumnes marroquins, va desenvolupar una activitat militant contra la repressió política que vivia el seu país. El nou director del Centre Cinématographique Marrocain li garantix, no obstant això, el retorn sense represàlies. A partir de 1972, Mostafa i Abdelkrim filmen noticiaris oficials per a esta institució mentre preparen el seu primer llargmetratge independent, ‘De quelques évènements sans signification’ (‘Ahdate bila dalala’).

Crònica d’un esdeveniment
Fruit del compromís polític dels seus autors i de les influències dels “nous cinemes” que en els anys seixanta es desenvolupen a tot el món, este film rodat al Marroc en 1974 revela una modernitat des de la qual qüestiona el paper del cinema –i dels artistes– en un context d’opressió política. Més a prop de l’esperit antropològic d’Edgar Morin i Jean Rouch en ‘Chronique d’un été’ (1961) que de les perspectives sociològiques de Pier Paolo Pasolini en ‘Comizi d’amore’ (1965), el propi Mostafa Derkaoui realitza una enquesta sobre la relació de joves marroquins amb el cinema del seu país. Esta pregunta incomoda, no obstant això, a un mestre d’escola, que arrossega el seu malestar social a un bar en el qual es produïx un assassinat per arma blanca.

En una entrevista publicada en l’època, Derkaoui definia el seu projecte com a col·lectiu i revelava que “la producció va reposar en bona part en la participació concreta i material de determinats artistes nacionals”. Entre ells, hi havia cèlebres pintors, com ara Melehi, Hamidi, Chabaa, Bekkai, Miloud, Belcadi, Kasimi o Aziz Sayed, que no van dubtar a cedir algunes de les seues obres per a finançar la pel·lícula: “L’acció d’estos pintors no ha de ser percebuda ni com una donació ni com una ajuda. És l’expressió d’una presa de consciència de dades específiques de la situació cultural del nostre país. (…) La realització d’este film instituirà, així ho esperem, un exemple de col·laboració i d’unitat d’acció entre les diferents expressions artístiques pel bé de la cultura al nostre país”.

Este esperit de solidaritat també estigué present en el rodatge, que es va realitzar a Casablanca entre gener i abril de 1974. Els actors, que van participar gratuïtament, discutien escenes i diàlegs amb l’equip tècnic. Diversos artistes, periodistes, actors, poetes i músics apareixen en escenes que es rodaren en barris populars i en bars del port de la ciutat en un clima de transversalitat cultural únic en la història del cinema marroquí. Acabat uns mesos més tard, ‘De quelques événements sans signification’ va ser prohibit per la censura, ja que es va considerar “inoportú”. El pretext esgrimit era la “vulgaritat” d’unes imatges que s’havien rodat en entorns populars però era evident que les intencions polítiques del cineasta no havien passat desapercebudes. No en va el film parla d’un obrer que mata al seu cap en el context social de la forta repressió política que va seguir a dos intents de colp d’Estat contra el rei Hassan II (el de Skhirat en 1971 i el dels aviadors en 1972). La prohibició també estava directament vinculada al seu to lliure i a la voluntat de mostrar els rostres, els llocs, les actituds i les converses d’una Casablanca popular (lluny de la postal turística “entre tradició i modernitat” que difonien els documentals de producció oficial).
Les intencions de Mostafa Derkaoui eren fer un film “contra el règim autoritari”. Un film contra aquells que es consideren opositors amb ideals d’emancipació però no són més que “esbirros del règim” al servei de la dominació del poble. En ‘De quelques évènements sans signification’, qui es rebel·la no és Derkaoui ni els seus col·legues marxistes que plantegen grans preguntes sobre la cultura i la societat, sinó el jove que ha matat al seu cap perquè ja no suportava ser explotat. Dos anys després de la seua realització, el cineasta afirmava que “sempre és possible fer un film. La prova? Ací està. El rodem sense diners, a base de capital humà. Vam demostrar a la nostra burgesia “nacional” que pot mantindre’s al marge, que no s’interferix en la cultura. (…) Hi ha un avenc en la història del nostre país. L’acció política organitzada es perd actualment en camins sense eixida. La cultura pot llavors exercir un paper determinant per al despertar de la consciència”. Segons Abdou Achouba, autor d’esta entrevista, “Derkaoui diu clarament el que alguns oculten”, i eixa va ser precisament la causa de la prohibició del film. Es va exhibir en el Festival International Cinématographique de París al novembre de 1975 i es van fer projeccions clandestines, però la carrera del cineasta va quedar marcada per sempre. Al marge de quatre documentals produïts pel govern iraquià i de la seua participació en el film col·lectiu ‘Les Cendres du Clos’ (1976), Derkaoui va haver d’esperar set anys abans de dirigir el seu següent llargmetratge, ‘Les Beaux Jours de Sheherazade’ (1981) i de convertir-se, després, en un dels pilars del cinema marroquí modern.

La prohibició de la pel·lícula es va abolir en els anys noranta però, encara que els Derkaoui conservaven una còpia en 16 mm, en aquelles dates a penes circulava en VHS i DVD gràcies al seu amic, el crític d’art Mostafa Dziri, i al telecinat que Abdelkrim havia fet en la televisió marroquina amb una qualitat que deixava molt a desitjar. Encara que els Derkaoui sabien que els materials estaven a Espanya, caldria esperar fins a 2016 perquè un mail de Léa Morin dirigit al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya posara de manifest que el negatiu de ‘De quelques évènements sans signification’ es trobava preservat en esta institució.

Recuperació i restauració
Després del rodatge del film, en 1974, els germans Derkaoui traslladen el negatiu de 16mm per al seu revelat en la seu madrilenya dels laboratoris Fotofilm SAE, els majors d’Espanya. Els rushes van tornar al Marroc per al muntatge del positiu i van viatjar de nou a Madrid per a fer el mateix amb el negatiu. D’allí, els materials es van enviar a la seu de Barcelona, on es desenvolupaven els processaments o unflats de la pel·lícula de 16mm a 35mm. En la fitxa tècnica de laboratori de ‘De quelques évènements sans signification’ consta l’entrada a Barcelona del negatiu d’imatge i so amb l’encàrrec específic d’obtindre un negatiu a&b de 16mm a una banda, així com una còpia estàndard unflada a 35 mm i destinada al festival que s’havia de celebrar a París al novembre. La data és 22 de setembre de 1975 i, encara que els Derkaoui van ser informats d’este trasllat, en el títol consta Basma, el nom de la productora, sense que el del film aparega en cap lloc.

En 1994, el laboratori es declara en suspensió de pagaments i, cinc anys més tard, tanca definitivament les seues portes. Després de l’embargament dels seus materials en depòsit, la sentència d’un llarg procés judicial adjudica a la Filmoteca de Catalunya la propietat material dels negatius i positius del seu fons cinematogràfic que no han sigut reclamats pels propietaris. El trasllat a una seu provisional es produïx en 2008, amb un total de 60.000 bobines, corresponents a uns 15.000 títols de produccions compreses entre 1953 i 1999. Una d’elles és ‘De quelques évènements sans signification’. Segons Abdelkrim Derkaoui, el seu germà Mostafa “pensa més en els seus projectes futurs que en els passats” i, en 2000, quan s’interessa per la seua primera pel·lícula per a repatriar-la a través del CCM i s’assabenta que el laboratori ha fet fallida, torna a desentendre’s d’ella.

Cal esperar fins a març de 2016 quan Léa Morin, historiadora i investigadora independent al cinema marroquí, contacta amb Filmoteca de Catalunya. En nom de Mostafa Derkaoui i de l’Observatoire, Art et Recherche, ha seguit el rastre dels materials i un altre laboratori espanyol li ha suggerit la possibilitat que es troben en eixa institució. Va tindre sort. En aquelles mateixes dates, el trasllat dels materials de Fotofilm al nou Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, situat a Terrassa, havia facilitat la seua inspecció i la constatació que, després de la fitxa a nom de la productora Basma, es trobava ‘De quelques évènements sans signification’. Concretament, 28 llandes que contenien el negatiu original d’imatge en 16 mm muntat en a&b i preparat per a l’obtenció de còpies en 35 mm, una còpia 35 mm, el negatiu de so òptic en 35 mm i dos llandes amb el rebuig.

L’estiu de 2017 se signa un conveni de col·laboració entre Mostafa Derkaoui i la Filmoteca de Catalunya per a la restauració de ‘De quelques évènements sans signification’ i es procedix a l’escanejat del negatiu, la restauració digital de lesions i la correcció del color de les primeres cinc bobines. S’envien algunes proves als germans Derkaoui perquè donen el seu vistiplau i, al febrer de 2018, Abdelkrim es trasllada a Catalunya alhora que Sophie Delvallée roda un documental, ‘Fauteuil de cinéaste, Mostafa Derkaoui’, sobre l’obra completa del cineasta marroquí.

En el trànsit cap a l’obtenció de màsters de conservació i còpies de difusió digital, es constata que el negatiu d’imatge conservat consta de 16 bobines en a&b, sense manipulacions posteriors i amb xicotetes lesions i defectes habituals en aquest tipus de material, a més de presentar signes de degradació acètica que afecta particularment el negatiu de so. La còpia 35mm és prèvia al muntatge del 16mm a&b ja que presenta els entroncaments fotografiats fruit d’un tiratge a una banda. El muntatge és diferent al del negatiu original pel que fa a la seqüència sobre la qual se superposen els crèdits inicials. La del negatiu mostra la preparació d’un film en un bar del port de Casablanca i, en la versió descartada, veiem com el director conversa amb un policia i a continuació fa una telefonada. Mostafa Derkaoui ha confirmat que es tracta d’un muntatge descartat. En una altra llanda es conserven dos fragments de positiu de 35mm que corresponen a talls del rotllo 6 del negatiu 16mm. Es tracta de la persecució de l’obrer que escapa entre vaixells i magatzems del port després d’haver comés un assassinat. Mostafa i Abdelkrim recorden, de nou, que aquesta seqüència s’havia eliminat del muntatge final ja que afegia un aire de pel·lícula policíaca de ficció que s’allunyava de les seues intencions.

El treball realitzat en el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya entre setembre de 2017 i juny de 2018 ha consistit en l’escanejat a 4K overscan (3720 x 2600) 10 bit log, DPX del negatiu original i del rebuig; la restauració digital de les lesions del negatiu d’imatge amb el software DIAMANT, així com la captura i el tractament digital del so a partir del negatiu òptic 35mm. El procés de correcció de color i ajust del so ha sigut realitzat per Ferran Alberich i Manel Almiñana sota la supervisió dels germans Derkaoui. Els materials finals obtinguts han sigut DSM de la seqüència de DPX a 4K sense restaurar, DCDM 4K de la versió restaurada i corregida, i DCP 4K de difusió digital.

Valoració
La versió restaurada permet valorar en l’actualitat la justa mesura d’una obra que, des dels seus orígens, es creia capaç d’anar “més enllà del propi cinema, mitjançant una nova aproximació. He volgut fer un cinema que circulara en rizoma. Un cinema que manifesta una voluntat expressiva, la voluntat de voler dir alguna cosa. ‘De quelques évènements sans signification’ és potser el treball en el qual més m’he mostrat com jo era.”
L’òpera prima de Derkaoui anuncia el seu posterior projecte cinematogràfic. Conté totes les reflexions filosòfiques, poètiques i polítiques que reapareixen en les seues obres posteriors, essencialment –i és l’aspecte més evident en la seua filmografia– el metacinema, la presència del cinema dins d’un film, que ell denomina “interobjet”. Mostafa Derkaoui repetix que és el realitzador d’un sol film, i que al llarg de la seua carrera, no fa més que tornar-lo a començar una vegada i una altra.

Al seu retorn al Marroc, Derkaoui havia previst rodar un projecte documental desenvolupat anteriorment, però el va rebutjar tan prompte va constatar que, després de huit anys d’absència a Polònia, es trobava molt distanciat de la realitat del seu país. En el seu lloc, va emprendre una trajectòria, la que li portaria a ‘De quelques évènements sans signification’, que Mostafa Nissaboury analitzaria com “inversa” al cinema de ficció. “En un film de ficció es ‘crea’ una situació, en si mateixa prefabricada, que té una repercussió, uns vincles amb la realitat, però a posteriori. El recorregut invers, que consistix a partir abans que res de la realitat, obri la possibilitat d’un cinema que podria aplicar-se a esclarir eixes relacions, a fer-les més tangibles, perquè eixe cinema es convertisca en la veritat.”
‘De quelques évènements sans signification’ adquirix la forma d’una investigació, explora rostres, planteja preguntes i escolta les respostes. La càmera, sempre en moviment, s’aproxima a personatges mancats d’una dimensió psicològica convencional. El muntatge els relaciona en una sort de coreografia que, com el John Cassavetes de ‘Faces’ (1968), crea un determinat clima que conjuga la realitat amb la ficció. L’aparença del film de Derkaoui l’aproxima al documental, però la interferència de l’equip de cinema en eixa suposada realitat, la distancia a la manera de Brecht sota la complicitat de Godard, l’autor de referència dels Derkaoui. L’equip cinematogràfic liderat dins del film pel propi realitzador interroga a transeünts, obrers i clients d’un café, per a saber què és el que hauria de ser, segons ells, el cinema marroquí. Són preguntes similars a les que el propi cineasta es planteja al seu retorn de Polònia. Les respostes són múltiples, des de la reivindicació d’un cinema compromés amb els problemes de la societat a la negació radical de l’existència d’un cinema nacional. “Com a públic, ens és difícil dir què cal fer”, manifesta un, mentre un altre etziba: “Feu cinema, i després parlem”. És una invitació a l’acció: de la teoria a la praxi.
En ‘Histoire du cinéma marocain’, escrit en 1987, Ahmed Bouanani es lamenta de la impossibilitat de vore ‘De quelques évènements sans signification’ alhora que constata que “el rodatge d’este film romandrà en els anals del cinema marroquí en el sentit que mai una experiència similar ha provocat tant entusiasme i mobilitzat tanta energia. (…) Este film i uns altres demostren de manera flagrant tant a l’espectador no sensibilitzat com al cinèfil, que el cineasta marroquí dels anys 70 i 80 no tenia dret a utilitzar la càmera com si fora un microscopi de laboratori, i que se sent obligat a plegar-se a certes exigències. Sota altres cels, o en uns altres temps, dit d’una altra manera amb l’existència d’un cinema nacional ben establert, la investigació de nous llenguatges mitjançant la imatge i el so seria probablement ben vista i fins i tot potenciada.”

El problema plantejat per Bounani és el de l’existència al Marroc d’un “cinema d’investigació” comparable als moviments alternatius produïts contra el model oficial en països amb cinematografies nacionals ja consolidades, mentre que el marroquí encara es troba en fase de desenvolupament. Derkaoui és conscient d’això però rebutja frontalment qualsevol cinema més convencional i no està disposat a cedir a les expectatives del públic i de la crítica. Poc després del seu retorn al Marroc, en 1974, en una entrevista amb el poeta Mostafa Nissaboury precisava els seus motius: “Les estructures del cinema són, per una part, incompatibles amb la nostra manera de vore les coses. D’altra banda, volem intentar una experiència que ens siga pròpia, que no reprenga ni les que s’han fet als països capitalistes ni les conegudes en el tercer món, com ara a Algèria, Egipte o el Brasil.”
Quaranta anys més tard, al febrer de 2016, a penes una setmana abans que la Filmoteca de Catalunya confirmara que disposava dels materials originals de ‘De quelques évènements sans signification’, Mostafa Derkaoui tornava sobre esta reflexió en una trobada amb estudiants de cinema: “Jo crec que el cinema hauria de parlar de si mateix, plantejar-se la pregunta “què és el cinema?”. (…) Abbas Fassi-Fihri li pregunta a una dona: “Quina és la seua pel·lícula favorita? “. Ella respon: “És evident que és cinema marroquí, les pel·lícules marroquines”. I Abbas Fassi-Fihri aprofundeix: “Quins films marroquins ha vist?” Cap. Però ella prefereix el cinema marroquí. Es pot estimar al cinema marroquí fins i tot si no produïx res cinematogràfic.” Gràcies a la restauració de ‘De quelques évènements sans signification’ es podrà, no obstant això, estimar el cinema marroquí amb ple coneixement de causa.

Text publicat originalment en la revista Journal of Film Preservation

Autors:
Rosa Cardona (conservadora del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya).
Léa Morin (curadora i investigadora independent, és la cofundadora i directora de l’Atelier de l’Observatoire (Art et Recherche) a Casablanca. De 2007 a 2013 va ser directora de la Cinémathèque de Tanger).
Esteve Riambau (director de la Filmoteca de Catalunya).

Escriu un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.