La història il·lustrada del cinema a València

La Mostra de València-Cinema del Mediterrani organitza l’exposició “Cine a la mà. De reclam publicitari a objecte de col·leccionisme: el programa de mà a València”, sobre programes de mano de cine, en la Galeria del Tossal des del dijous 1 d’octubre i fins el 30 del mateix mes. 

Durant quasi un segle, el programa de mà va propiciar l’educació cinematogràfica a nivell popular i va ser un referent en l’ús de l’art i la creativitat en el terreny publicitari. Els programes de mà es donaven al comprar les entrades i en ells s’anunciaven amb il·lustracions o fotogrames les pròximes pel·lícules programades, tot indicant dates, horaris i textos explicatius.

Es tracta de “xicotetes obres d’art”, de diverses dimensions i formats, que transporten a les primeres dècades del sèptim art en la ciutat i a les seues múltiples sales de cinema. “Un testimoniatge directe del nostre passat que revela gràficament com van ser els inicis del cine a València”, assenyala Gloria Tello, regidora de Patrimoni i Recursos Culturals.

Més de 170 peces componen la mostra “Cine a la mà”, que posa l’accent en el vincle del programa de mà amb València, pertanyents a la Col·lecció Leo Cárcel. El seu pare fou durant anys gerent del Cinema Armero (Requena), la qual cosa li va facilitar l’accés a tot tipus de material cinematogràfic. Una dedicació que el va portar a completar una col·lecció que es xifra en més de 26.000 programes de mà.

La seua cronologia i documentació, des de 1917 fins a 1952, servix per recordar els títols estrenats aleshores, el salt del cinema mut al parlat, l’època daurada dels grans cines i un pretèrit star-system valencià format per Queta Claver, Luis Prendes, Concha Piquer, Ismael i María Luisa Merlo, Rafael Rivelles o Vicente Parra, entre d’altres.

A través d’estos programes de mà es pot repassar també la història de CIFESA (Compañía Industrial del Filme Español, SA), la productora més important de la història del cine valencià. Fundada el 1932, va collir triomfs com ara La verbena de la Paloma (1935) o Mariquilla Terremoto (1938), ambdós de Benito Perojo, però la llum de la proclamada “torxa dels èxits” va brillar especialment entre els anys 1942 i 1950, etapa en què, sens dubte, pot ser qualificada com la seua edat d’or.