‘Halála’: un experiment valencià sobre Drácula en blanc, negre i roig sang

Ramón Alfonso proposa una reflexió sobre el mite del vampir al cine a partir del primer film en què va aparéixer, ara desaparegut

La ‘Drakula halála’ significa en hongarés “la mort de Drácula”, que va ser el títol d’una pel·lícula muda de terror hongaresa-austríaca coescrita i dirigida per Károly Lajthay i protagonitzada per Paul Askonas i Lena Myl, rodada en 1921 i que, actualment, es troba desapareguda. Els historiadors consideren que va ser la primera pel·lícula que va adaptar la figura del vampir Conde Drácula, encara que els experts asseguren que la trama no guarda molta relació amb la novel·la original de Bram Stoker, publicada en 1897. El director valencià Ramón Alfonso evoca aquella figura en un film experimental destinat a buscar la connexió entre “el vampirisme i el cine del passat”.

“Reflexionem sobre la impossibilitat de reproduir eixe metratge desaparegut. La pel·lícula és un quadern de notes, una suma de post-it, d’idees, un work in progress…”, assegura Alfonso, que ha comptat per a este experiment amb noms de l’audiovisual valencià com Lluís Rivera, Francesc Miró, Paco Lozano, Carlos Bertomeu…

El resultat és una pel·lícula muda, en blanc i negre i sobre un fons roig color sang en què el director tracta que els seus intèrprets puguen recrear aquella gran història perduda: “Preteníem generar una espècie de recorregut per “una sala de museu” per a comprendre el que significa el mite del vampir, les imatges que van apareixent intenten acostar la història a l’espectador. Parlem de ‘Drakula halála’ a través dels seus significats, cossos i símbols”, explica el director.

Este experiment és un vertader exemple de cine de guerrilla, perquè s’ha realitzat sense cap mena de suport públic. “Té l’avantatge de comptar amb la llibertat de fer quan ho necessites, perquè este projecte té molt a veure amb la necessitat”, va explicar Alfonso durant la presentació del projecte en el Espai Mostra de la Plaça de l’Ajuntament. “Podem somiar amb imatges més formidables o menys, canviar el món, però si no fora per la gent de l’equip seria impossible”, conclou.

Alfonso entén que la manera que este tipus de pel·lícules es trobaran amb l’espectador és diferent de la convencional: “La sales estan buides, la manera d’aproximar-se a les imatges està canviant, per tant, hi ha una sèrie d’avantatges que arriben de la mà de ser una pel·lícula finançada pels estaments oficials, però això no assegura que es vaja a produir eixa trobada amb l’espectador”.

La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada per l’Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.