‘Els dies clars’, de Sandra Ferrús, obri la Secció Oficial de la Mostra amb una mirada sense tabús a la salut mental

El debut cinematogràfic de l’actriu i directora és una versió de la seua aclamada obra teatral ‘El silencio de Elvis’

Vicent, interpretat per Sergi Torrecilla, és un home vital, amb esperit rocker, la vida del qual i la de la seua família estan travessades per l’esquizofrènia. A través d’un retrat pròxim i sensible, ‘Els dies clars’ aborda l’impacte de la malaltia mental en l’entorn familiar i denuncia la desprotecció que patixen tant les persones que conviuen amb ella com els seus familiars, davant la insuficiència dels recursos i les cures institucionals.

Escrita i dirigida per Sandra Ferrús, ‘Els dies clars’ és el seu debut cinematogràfic: es tracta d’una comèdia dramàtica basada en la seua premiada obra teatral ‘El silencio de Elvis’, rodada originalment en valencià. El seu impuls creatiu, explica Ferrús, va nàixer directament d’una experiència personal intensa i d’una profunda necessitat social. Des d’una mirada carregada de sensibilitat i lliure de tabús, la directora expressa el seu desig per a la història: “M’encantaria que la història despertara empatia, comprensió i atenció cap als problemes reals que afronten les persones amb malalties mentals i les seues famílies”.

Ferrús, actriu i dramaturga sense experiència prèvia com a cineasta, va explicar en la roda de premsa que el salt del teatre al cinema el van fer els espectadors: “Van ser moltes cartes les que vam rebre, gent del col·lectiu que ens donava les gràcies, que era com dir ‘per fi ens veuen’”. Eixa resposta, conta, li va deixar la sensació que no podien quedar-se ahí. “El teatre, al cap i a la fi, és molt bonic, té coses molt especials, però l’oportunitat que dona el cinema, que és arribar a qualsevol casa, no la té el teatre”, va afirmar.

La directora, que diu que escriu i dirigix des de la seua formació com a actriu, continua preguntant-se “què li passa a cada personatge en cada situació, què és el que volen”. Segons va relatar, en el guió, que va escriure junt amb Aitor Merino, el repte va ser “contar sense contar”: hi ha “molt de diàleg, molt de parlar, perquè quan arribaren els silencis tingueren tot eixe pes”. Les paraules, va afegir, eren també una manera de trencar el silenci que envolta la malaltia mental.

Ferrús assegura que per a ella també és important mostrar l’entorn familiar que conviu amb la malaltia mental, “d’ací que haja volgut destacar el grup de mares que fan teràpia”, subratlla.

Sergi Torrecilla, que interpreta el protagonista, va destacar que Ferrús “des del primer moment” li va donar la mà, ja des del càsting. El procés, va relatar, es va construir “amb molt de respecte i molta cura, amb molta confiança, amb molt d’assaig”. Per a l’actor, esta idea és una de les claus de la pel·lícula: “com ens cuidem”, tant en la manera de cuidar de les famílies com en la forma de relacionar-nos, amb “eixes cures necessàries de no tindre por d’allò diferent”.

Torrecilla també va defendre el valor de la tendresa, present, segons ell, en tot l’equip: “Cal posar en valor moltes vegades la tendresa per a mirar l’altre també des d’un lloc sense por i sense donar res per fet”. Viure en societat, va afegir, “consistix a no donar res per fet i anar buscant, tant institucionalment com familiarment, de quina manera ens podem ajudar”.

El productor i muntador de la pel·lícula, Pepe Andreu, i el seu protagonista van coincidir que el rodatge es va viure amb eixa implicació: “Totes les pel·lícules es conten des del cor, però en esta hi havia molt de cap i molt des de les entranyes”.

Junt amb Torrecilla, el repartiment compta amb intèrprets destacats de l’escena valenciana, com Pilar Martínez, Toni Misó i la mateixa Ferrús. El film, produït per Suica Films, transcorre en localitzacions de València i de la comarca de la Ribera Alta, escenaris que reforcen l’arrelament i la identitat d’una història profundament vinculada al seu territori.