Herències que dinamiten famílies: ‘Honey Bunny’ porta la seua sàtira mordaç a la Mostra de València

L’òpera prima del croat Igor Jelinović competeix per la Palmera d’Or avalada per la seua estrena a Rotterdam i després d’arrasar al Festival de Pula amb quatre guardons, inclòs el de Millor Pel·lícula

La pel·lícula ‘Honey Bunny’ ha aterrat hui a la Mostra de València – Cinema del Mediterrani, on entra en competició oficial per a optar a la Palmera d’Or. Aquesta coproducció entre Croàcia i Sèrbia, que suposa el debut en el llargmetratge de ficció del cineasta croat Igor Jelinović, arriba al festival valencià avalada per una sòlida trajectòria internacional que va començar amb la seua estrena mundial al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam.

Abans de la seua arribada a València, el film es va consolidar com el gran fenomen cinematogràfic de la temporada al seu país en coronar-se com la màxima triomfadora de la 73a edició del Festival de Cinema de Pula, el certamen nacional més rellevant de Croàcia. Allí va conquistar el Gran Arena d’Or a la Millor Pel·lícula, a més d’endur-se els guardons a Millor Guió (Igor Jelinović), Millor Actriu Principal i Millor Actriu Secundària.

Una tragicomèdia incòmoda sobre la cobdícia familiar

‘Honey Bunny’ proposa una mirada mordaç sobre la degradació dels vincles afectius quan entren en joc els interessos materials. Ambientada a l’idíl·lica illa croata de Hvar, al bell mig de la mar Adriàtica, la història retrata les ferotges disputes internes d’una família pel repartiment d’una cobejada casa de vacances.

La trama segueix Tonina, una dona controladora que sosté tota la logística familiar i assumeix la cura de sa mare malalta. En un gir que dinamita la confiança del clan, Tonina decideix comprar en secret una part de la propietat a esquena de la seua germana Tajana, trencant un pacte previ entre totes dues. Amb un humor summament sec i una mirada incisiva, Jelinović transforma una reunió fraternal en una sàtira incòmoda que destapa l’egoisme darrere de les aparences domèstiques, i resumeix l’essència moral del film en una frase: «La família és el més preat fins que apareix alguna cosa més rendible».

Jelinović ha revelat a la Mostra que el germen d’aquest projecte es remunta a més d’una dècada arrere i parteix d’una vivència pròpia: «Em vaig inspirar en un conflicte real que va ocórrer a la meua família quan ma mare i la seua germana es van enfrontar pel repartiment d’una gran casa a l’illa de Hvar. Vaig escriure la primera versió del guió el 2012, però em va costar temps capgirar l’enfocament i narrar-ho tot des del punt de vista de la meua tia». Després d’assegurar el finançament el 2021 i completar el rodatge el 2024, el projecte va veure finalment la llum enguany.

Més enllà de l’esfera domèstica, la cinta funciona com un retrat social de la Croàcia contemporània. El cineasta subratlla com la dependència del sector turístic i l’auge immobiliari tensionen les relacions personals al seu país: «Som un país menut l’economia del qual gira completament al voltant del turisme. Això provoca xocs constants dins de les llars, ja que els béns immobles són molt cars i representen un capital clau per al futur; pots llogar-los o vendre’ls per molts diners. Com a resultat, moltíssimes famílies acaben trencades i dividides per disputes patrimonials».

Per a donar vida a la protagonista —basada directament en la figura de la seua tia—, el realitzador va treballar colze a colze amb l’actriu principal, Snježana Sinovčić, en un procés creatiu que es va prolongar durant quasi deu anys amb l’objectiu d’escapar dels arquetips plans. «Per a nosaltres era fonamental que no fora una mera eina narrativa, sinó una dona plena de matisos, amb llums i ombres. Al cap i a la fi, tots tenim defectes i virtuts, així que vaig buscar retratar algú tal com som en la vida real: bons i roïns alhora», conclou el director.