Projeccions Especials

CARTA BLANCA: Pel·lícules per al record

Gràcies a la Mostra de València per aquest bonic regal en forma de carta blanca, que m’ha permès triar una sèrie de títols que, encara que en algun cas puguen semblar estranys (París, Texas o Robin y Marian), per la seua naturalesa i procedència, pertanyen a l’univers mediterrani. Com no podia ser menys, en la meua selecció era inevitable que hi haguera presència del cinema espanyol, començant per un cineasta valencià tan vinculat al festival com Berlanga, representat en el cicle per una de les pel·lícules cim de la seua obra com és Plácido; continuant amb la inclusió de El espíritu de la colmena, d’un dels directors fonamentals de la història del nostre cinema com és Víctor Erice, les pel·lícules del qual s’han programat tant a la Mostra com a la Filmoteca Valenciana; i acabant amb eixa inclasificable i fascinant joia d’Iván Zulueta que és Arrebato, pel·lícula estrenada el 1980, any en què comença la seua andadura el Festival. La resta de les pel·lícules del cicle provenen de més enllà de les nostres fronteres, que no del nostre mar. Al marge de la meua implicació emocional cinèfila amb elles, i més enllà de la seua total pertinència com a cinema del Mediterrani, estan pel seu intrínsec valor. Qui les signa són insignes noms com Alain Resnais, un satèl·lit perifèric de la Nouvelle Vague, present amb Hiroshima mon amour en el cicle que la Mostra va dedicar en l’edició de 1984 al famós moviment del nou cinema francés que va il·luminar la modernitat cinematogràfica; Richard Lester, que tot i ser britànic, va vindre a terres espanyoles a rodar part de Robin y Marian; Wim Wenders, el París, Texas del qual, la culminació del seu somni americà, va poder veure la llum per la inestimable contribució de la prestigiosa i històrica distribuïdora i productora francesa Argos Film; i finalment, el grec Theo Angelopoulos, descobert —quan era un total desconegut a Espanya— pel Festival, que li va dedicar una retrospectiva en l’edició de 1988, i la importància del qual com a cineasta va referendar la Filmoteca Valenciana quasi una dècada després amb un nou cicle sobre la seua obra. D’ell podrem veure Paisaje en la niebla i La mirada de Ulises.

Totes aquests films s’han pogut veure a València per diversos canals i en diferents moments: a la Mostra, a la Filmoteca Valenciana, en el circuit de cineclubs, o en els cinemes comercials, ja siga com a estrenes o reposicions. És una fefaent prova de l’històrica efervescència cinèfila de la ciutat. D’aquesta parlaré, des de la meua pròpia experiència com a assidu espectador, en la conferència Valencia, un territorio cinéfilo. De la exhibición comercial a la difusión cultural del cine, una activitat que completa a manera d’inauguració aquesta carta blanca que tan generosament el festival m’ha permès programar.

José Antonio Hurtado