‘Eixam’, la favorita dels Premis Lola Gaos, mostra la cara menys bucòlica de la vida rural

L’equip de la pel·lícula d’Óscar Bernàcer al complet acudix a la projecció de la cinta en la secció Finestra de Mostra de València

La Mostra de València acull hui, també en la seua secció Finestra, la projecció d’ ‘Eixam’, el debut en el llargmetratge de ficció del realitzador Óscar Bernàcer, a la qual acudix l’equip de la pel·lícula al complet (a més del realitzador, hi estigueren presents els actors Pablo Molinero, Cristina Fernández, Jordi Aguilar, Abdelatif Hwidar, i la productora Araceli Isaac). Este thriller psicològic rural arriba al festival després d’haver fet història en encapçalar les nominacions dels Premis Lola Gaos amb 18 candidatures individuals.

Amb un guió firmat per Joana M. Ortueta i Jorge Juan Martínez, la pel·lícula trasllada l’espectador a una comunitat aïllada i autogestionada on el seu protagonista, Lluc (Pablo Molinero), busca una segona oportunitat. No obstant això, l’aparent utopia social liderada per Alba (Cristina Fernández Pintado) prompte revelarà un revers tèrbol de secrets, control i fanatisme.

Per a Bernàcer, el món de les comunitats autogestionades és «un espai fabulós per a parlar de tot allò del que volíem parlar, que són les relacions de poder i la manipulació». El director explica que el que succeïx en la comunitat de la pel·lícula és «una xicoteta reproducció del que succeïx hui en dia en la societat»: «Tenim les nostres vides molt dirigides des de certs àmbits», afig, i això ocorre «en les xarxes socials, en els discursos polítics, en els discursos dels mitjans de comunicació».

Al voltant d’eixa comunitat, on l’alcohol queda reservat per a ocasions especials i tot el món guarda molts secrets, la pel·lícula s’endinsa en qüestions com el canvi climàtic, els desnonaments, la bisexualitat, els ritus d’enterrament o la temptació de jugar a ser Déu.

El guió se sustenta, segons el director, en «la sensació d’estafa i d’enuig que teníem nosaltres en l’època dura de la gran crisi financera», i es va escriure fa quinze anys. «És paradoxal que allò que vam escriure fa 15 anys semble més actual hui que aleshores», reconeix Bernàcer. La intenció, recorda, va ser des del principi «fer un thriller, però que tinguera darrere coses sobre les quals pensar i després emportar-te-les a casa». I encara que admet que «a vegades el gènere no deixa espai per a eixes coses», portar-ho a una dimensió «tan psicològica, tan personal dels mateixos personatges de la comunitat» va ajudar que això ocorreguera.

La localització, un autèntic paradís verd, és una peça clau del relat. «Trobar-la no va ser difícil; el que va resultar complicat va ser concretar-la», conta el director, pel fet de tractar-se d’un lloc molt apartat i d’unes condicions pressupostàries ajustades. De les cinc setmanes de rodatge, tres es van passar íntegrament allí, amb els equips allotjats en càmpings, cases rurals i hotels que havien reobert després de portar molt de temps tancats des de l’incendi que es va produir fa anys en la població. L’orografia i les pistes forestals complicaven el trasllat d’equips grans.

Bernàcer destaca la implicació dels ajuntaments de la comarca de l’Alt Palància (Castelló) i dels seus veïns: «Va ser meravellosa, i la mateixa gent d’allí es va implicar moltíssim». I resumix l’experiència així: «Ho va fer complex, però alhora va ser un repte i ho va fer atractiu per a nosaltres».

El paisatge funciona, en les seues paraules, com «un personatge»: «bucòlic al principi, però a poc a poc es va convertint en una presó». La idea era que eixes muntanyes transmeteren sempre una aparença agradable, però «que alguna cosa et fera mala olor una miqueta», amb el bosc cremat com a teló de fons d’«un espai irrespirable, una olla de pressió». «La paradoxa es dona quan veus que en un lloc tan obert estàs asfixiat, i això crec que és una cosa que entre tots els equips hem aconseguit», afirma.

El d’Eixam’ és un repartiment molt coral en el qual, segons el director, la sensació que hi ha dos protagonistes «es va diluint a mesura que avança la pel·lícula, perquè entrem en la coralitat de la comunitat i en la complexitat de la psicologia de cada u». Al costat de Pablo Molinero i Cristina Fernández Pintado, la pel·lícula està protagonitzada per María Maroto, Pablo Derqui i Glòria March.

Malgrat l’exigència del rodatge, Bernàcer destaca el bon ambient de l’equip. «Som amics des de fa anys», afirma. Abans de començar, conta, va advertir a tots que anaven «a un lloc que seria dur», on les condicions de treball serien les millors possibles, però no sempre les més còmodes. Així i tot, «hi havia molta comèdia entre nosaltres, entre presa i presa, entre seqüència i seqüència, i ens ho vam passar realment bé».

‘Eixam’ està produïda per Nakamura Films, Maqueta Films i Corte y Confección de Películas.