“EL SUSTITUTO”: NAZIS EN LA COSTA BLANCA

El sext llargmetratge del director barceloní Óscar Aibar no necessita d’additius per a captar l’atenció. En té prou amb els fets reals que li han servit com a matèria primera per a compondre un policíac en el qual es donen la mà la memòria històrica, la revisió de la Transició i els excessos immobiliaris. El més curiós és que tot això va succeir en la nostra terra. A la Dénia del període desenvolupista i dels primers anys de la democràcia, lloc de retir triat per un grup de dirigents nazis, fugits d’Alemanya després de la derrota en la Segona Guerra Mundial. L’origen del projecte va sorgir dotze anys arrere, i el director de “Platillos volantes” ho explicava així en la web de l’Acadèmia de Cinema: “Fa anys, una foto em va cridar l’atenció des de la paret d’un restaurant de platja. En la imatge podien distingir-se alguns homes asseguts alegrement a una taula, vestits amb uniformes alemanys de la Segona Guerra Mundial. La imatge havia sigut presa en aquell mateix lloc no feia més de vint anys. Vaig iniciar llavors una investigació que em va portar a descobrir centenars de detalls sobre els nazis refugiats en la Costa Blanca, una pròspera comunitat que va viure un plàcid retir al nostre país fins a ben entrada la transició”. Obsessionat per eixa imatge, l’autor d’“El gran Vázquez” es va topar gràcies a les seues indagacions amb una realitat perfectament coneguda pels qui habitaven la zona, però escassament divulgada: Gerhard Bremer, antic oficial de la SS, va emigrar a Dénia en 1955 i es va convertir en un important dinamitzador del turisme en la zona, on va arribar a crear els Bremer Park Bungalows que, al seu torn, van servir com a retir vacacional per a alguns dels seus companys de files.

 

 

A partir d’estos fets i de la constància documental de l’existència de dos missions fallides impulsades pel Mosad per a assassinar els nazis residents a Espanya, el director de “Atolladero”, en col·laboració amb la guionista María Luisa Calderón, construïx este thriller ambientat en 1982 en el qual Andrés Expósito (Ricardo Gómez), un policia de tot just 27 anys, arriba a un xicotet poble costaner per a substituir un inspector que ha sigut assassinat en estranyes circumstàncies. Malgrat la seua curta edat, Expósito ha forjat la seua carrera en els barris més durs de Madrid i, en el seu nou destí, només aspira a conquistar una certa pau d’esperit i a aconseguir que la malaltia de la seua filla remeta en un entorn més saludable. No obstant això, durant una rutinària operació de vigilància es veurà embolicat en un tiroteig enfront d’un edifici residencial en el qual viuen plàcidament uns quants turistes alemanys. Arranca així una trama en la qual l’ocultació dels nazis perseguits per la justícia internacional, la corrupció policial i l’especulació es creuen en un film d’“impressionant factura tècnica” i “brillant disseny de producció”, segons Matías G. Rebolledo, periodista de La Razón.

Igual que altres títols recents, la nova pel·lícula del realitzador català, que clausurarà la 36a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, posa en solfa una data simbòlica dins de la historiografia espanyola com és 1982, any en què Espanya va acollir el Mundial de futbol i en el qual es van celebrar les eleccions que el Partit Socialista de Felipe González guanyaria per majoria absoluta, dos esdeveniments que, a priori, es llegien com a indicis de l’evolució del país i d’una renovació que potser no va ser tan profunda com es va creure en aquell moment.

Escriu un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.