
“BITCH, A DEROGATORY TERM FOR A WOMAN”: UNA DONA EN DIFICULTATS
Eva s’ha format com a pintora en la Universitat, però està a punt de complir 27 anys i comença a ser conscient que encara no ha aconseguit res destacable en la vida. Això sí, es coneix la nit de Ljubljana com el palmell de la mà: no es perd ni una festa, on es dedica a beure, fumar i experimentar amb quanta substància legal o il·legal se li pose per davant. Tampoc necessita que li donen consells, ja els troba per ella mateixa en internet. El problema és que està passant per un important bloqueig creatiu, treballa en una llibreria on mai cobra puntualment (cosa que l’impedix pagar el lloguer), manté una relació amb el seu mentor (casat, per descomptat) que no sembla conduir a cap lloc i la seua millor amiga planeja mudar-se a Berlín. Podria ser pitjor? De segur que sí: per si no tinguera suficients complicacions, la regla se li està retardant molt més del normal.
Amb “Bitch, a Derogatory Term for a Woman”, Tijana Zinajić ha fet una pel·lícula sobre eixe període en la vida en què una persona se sent embossada i no sap quina direcció prendre. “La història parla de les pressions i expectatives socials, una sèrie de factors que obliguen cada generació a créixer d’una manera molt determinada”, explica la directora, que oferix un retrat precís de la generació nascuda a principis dels noranta. “El guió és d’Iza Strehar, una escriptora que té 25 anys, però no soc aliena a les qüestions que planteja, encara que jo pertanga a una altra generació. Precisament eixa distància que existix entre ambdós és la que permet establir la universalitat del tema”.
Eixa és la clau d’un film tremendament fresc i modern, que bascula entre la comèdia romàntica, la crònica generacional i la sàtira sense complexos, i que projecta una mirada tendra, però també crítica, sobre el món de l’art, les convencions socials i les relacions sentimentals en ple segle XXI. Encara que està ambientada en la capital eslovena, no és difícil trobar paral·lelismes entre les tribulacions d’Eva i les de qualsevol jove en una capital europea. L’ambició artística, els entorns marcats pel postureig, l’ànsia de destacar, la superficialitat emocional o la insatisfacció vital són trets i actituds que determinen el moment present i que en “*Bitch” definixen als personatges tant o més que els seus trets físics. En eixe sentit, cal destacar l’excel·lent treball de Lliça Marijina, la versàtil actriu protagonista, que debuta en el llargmetratge per la porta gran.
Tijana Zinajić, coneguda al seu país pel seu premiat treball com a directora i actriu de teatre, fa el salt definitiu al cinema amb una comèdia subversiva, que sota l’aparença d’entreteniment desenfadat proposa una sèrie de reflexions sobre la societat contemporània que obliguen el públic a fer-se preguntes, l’objectiu de tota pel·lícula que es pree de perdurar en el temps i intervindre en el context en el qual se situa. Sens dubte, “Bitch, a Derogatory Term for a Woman” ho aconseguix plenament, al mateix temps que toca el punt feble de nombroses qüestions que van calant en l’audiència entre somriure i somriure.
“Bitch, a Derogatory Term for a Woman” tindrà la seua estrena a Espanya en el marc de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani i, com tots els títols que integren la Secció Informativa, opta al Premi del Públic, promogut per À Punt Mèdia i consistent en l’adquisició dels drets de la pel·lícula per a la seua emissió en la plataforma autonòmica.