Beatriz Sanchis: “Per a mi és quasi un deure representar en les meues pel·lícules altres models de dones que s’allunyen de la feminitat convencional”

La cineasta valenciana tanca la Mostra amb la seua pel·lícula ‘The Gigantes’, un viatge iniciàtic premiat amb la Menció especial del jurat  del Festival de Màlaga

El segon llargmetratge de la directora i guionista valenciana, ‘The Gigantes’, tanca esta vesprada la 37ª Mostra de València: “Per a mi és molt important ja que part de la meua formació com a cineasta ha sigut en la Mostra. Quan estava estudiant ens escapàvem sempre per a veure tres o quatre pel·lícules tots els dies, féiem vertaderes maratons de cinema, així que clausurar el festival és molt emocionant per a mi”.

Inscrita en la tradició del road movie, ‘The Gigantes’ posa en el mateix camí a dos personatges solitaris, una dona estatunidenca encarnada per Andrea Sutton i una adolescent mexicana amb la qual debuta Samantha Jane Smith. Unides per les seues ferides del passat, emprenen un viatge juntes en el qual s’enfronten a un desert salvatge que els demanda fortalesa i introspecció. Dos personatges molt diferents que coincideixen per estar allunyats d’una feminitat convencional: “Per a mi és quasi un deure. Crec que la feminitat convencional està tan representada que cal representar altres models ja que som un col·lectiu molt plural i diferent. Per això tenim a dos personatges tan diferents: la xica de 15 anys que està descobrint com és la sexualitat i que descobreix que li agraden les dones, i l’altra protagonista, una dona heterosexual però molt masculina, caòtica i egoista, qualitats que la converteixen en una anti-heroïna”.

El títol de la pel·lícula, que va passar pel Festival de Màlaga on es va emportar la Menció especial del jurat i el Premi a la millor fotografia, va més enllà de ser “una metàfora sobre la grandesa de les seues protagonistes”, explica Sanchis, i al·ludeix també “a eixos cactus enormes que mesuren entre 15 i 20 metres d’alt”, característics del paisatge de Baixa Califòrnia, lloc on les protagonistes emprenen el viatge: “En tot això subjau eixa idea quixotesca ja que elles estan perseguint un somni, un passat que ja no existeix, i per a mi, eixos gegants, els cactus, són com els molins del Quixot i Sancho Panza”.

Enfront del seu debut cinematogràfic ‘Todos están muertos’, protagonitzat per Elena Anaya, que transcorria a l’interior d’una casa, en ‘The Gigantes’ la cineasta es llança al desert per a contar la seua història: “El context és molt diferent, la meua pel·lícula anterior era una cerca que succeïa dins d’una casa i esta és una cerca que succeeix en l’exterior, és una metàfora impressionant que s’ha utilitzat en la Bíblia, la travessia pel desert com un viatge iniciàtic de trobada personal i de descobriment”.

Un rodatge quilomètric que va ser “meravellós” però també “dur”: “La pel·lícula està gravada cronològicament. Varem gravar en dos països, els Estats Units i Mèxic. Vam anar gravant des de Los Angeles al sud de la Baixa Califòrnia i vam recórrer cinc ciutats en les quals vam estar rodant. Una caravana d’un munt de gent tractant de plasmar un somni com era fer esta pel·lícula”.

Beatriz Sanchis ja té nou projecte en ment: “Estic escrivint un guió però en un procés bastant inicial, encara no tinc res que vaja a eixir d’una manera imminent”. L’única cosa que pot avançar és que els seus protagonistes seran també dones: “M’imagine que sí perquè és des d’on jo solc treballar i on em sent identificada i crec que puc aportar més”.

La 37a Mostra de València – Cinema del Mediterrani, compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.

Escriu un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.