‘At No Cost’, de Mary Bouli, retrata la precarietat juvenil i la indústria de la fertilitat

El documental, premiat a Tessalònica, segueix una jove atenesa que decidix donar òvuls per a arribar a final de mes

La segona pel·lícula de la jornada inaugural de la Secció Oficial de la Mostra de València és ‘At No Cost’, un documental dirigit per la cineasta grega Mary Bouli, que ha viatjat a Espanya amb Asteris Samaras (DJ Asterix), el productor musical de la cinta. Com ha explicat la mateixa directora, l’obra segueix una jove a Atenes que, pressionada per les dificultats econòmiques, decideix convertir-se en donant d’òvuls i s’enfronta a les conseqüències mèdiques, personals i ètiques de la seua decisió.

Amb una mirada íntima, Bouli explora la intersecció entre precarietat juvenil, autonomia corporal i indústria de la fertilitat. La protagonista és ballarina de dia, cambrera de nit i donant d’òvuls a temps parcial. Aquesta decisió de donar-ne li planteja al principi alguns dubtes ètics: les clíniques ho publiciten com a «regalar vida» i, per descomptat, compensen el temps i les despeses en què puga incórrer.

El documental segueix el procés mèdic pas a pas. «Quin úter tan bonic», li diu el doctor en una de les consultes, en què la qualifica de superfèrtil. En la primera donació li permeten recollir fins a sis o set òvuls de cada ovari, fins i tot huit, i perquè això es produïsca amb èxit ha de sotmetre’s durant setmanes a un tractament hormonal, el terme amb què la clínica designa l’estimulació dels ovaris. Així descobrim, al llarg de la pel·lícula, que les dones poden produir cada mes fins a mil òvuls.

Amb una estètica urbana acolorida, Bouli filma seqüències quotidianes, com la discoteca on treballa la protagonista o la celebració del seu aniversari, algunes accelerades per a subratllar el pas del temps. La realitzadora atenesa explica el seu interés per «explorar la intimitat, la joventut i les polítiques del cos», una perspectiva que travessa aquest documental i la seua aproximació a les desigualtats socials i econòmiques. La seua mirada, afegix Bouli, posa de manifest «com les institucions modelen silenciosament l’experiència personal, particularment en el cas de les dones joves que es mouen per l’Europa contemporània».

‘At No Cost’ va celebrar la seua estrena mundial al Festival Internacional de Documentals de Tessalònica, on va obtindre l’Alejandro d’Or a la Millor Pel·lícula d’un Director Debutant, un reconeixement que avala la força de la seua proposta cinematogràfica. «En aquell festival vaig notar que el documental agradava moltíssim a les dones joves —assegura la realitzadora—, però també el seu enuig amb el sistema. Moltes de les que han passat pel procés em van agrair que reflectira la relació tan estranya que es produeix entre el doctor i el pacient».

La jornada inaugural marca així el començament d’una Secció Oficial que situa el cinema com a eina per a abordar realitats complexes, generar empatia i obrir debats necessaris sobre els desafiaments de la societat contemporània.