‘Salen las lobas’, una mirada sense filtres als centres de menors de la valenciana Claudia Estrada

La directora presenta en la secció Xaloc la seua òpera prima, inspirada en l’experiència de la seua germana Valeria

La directora valenciana Claudia Estrada Tarascó i la seua germana, l’actriu Valeria Estrada, han presentat hui en la 41a Mostra de València-Cinema del Mediterrani ‘Salen las lobas’, l’òpera prima que competeix en la secció Xaloc pel Premi del Públic Ciutat de València i que arriba després d’obtindre dos guardons en la Seminci.

Totes dues han contat en el festival que l’origen d’aquesta pel·lícula naix del pas de Valeria, amb 14 anys, per un centre de reeducació de menors a València. «Aquesta és la primera imatge que em va vindre al cap: quan ma mare em va telefonar i em va dir que s’havien endut la meua germana. Per això la pel·lícula també comença així», ha explicat Claudia Estrada sobre l’inici del film, en què una jove és retinguda i traslladada a un centre d’internament. El projecte, que ha tardat sis anys a veure la llum, va començar el 2020 a partir de les telefonades entre les dues germanes. «Ella m’anava contant tots els processos judicials que estava vivint amb 14 anys, com era el centre, com era el sistema, com realment era una presó, i jo no en sabia res».

A partir d’ací, la directora va iniciar una investigació amb antigues companyes de Valeria, educadores, advocades i centres de justícia juvenil. «A penes hi ha imatges de com són els centres. En alguna de les projeccions m’ha vingut gent preguntant: «Però això és real, això existeix?». I sí, és una presó de menors i és així», ha assenyalat. «Ens sentim amb la responsabilitat de fer-ho. En una de les telefonades ella em va dir: «Conta la meua història, perquè elles estan molt silenciades». Tu entres allí i no tens cap manera de defensar-te amb 14 anys».

Un rodatge immersiu en un psiquiàtric

Valeria Estrada, que dona vida a Luna, ha remarcat que el seu personatge no és un retrat literal: «Vaig haver de crear a partir de com són els seus pares, com és la seua família, quina música li agrada. Em vaig ajudar a recordar a través de la música que m’agradava o de com era jo amb 14 anys, però està inspirat». L’actriu es va preparar amb molts assajos al costat de la seua germana i amb classes de cant. Per a aconseguir la complicitat del grup de ‘lobas’, intèrprets no professionals, la directora va organitzar un cap de setmana de convivència i eixides a concerts, com el de Ptazeta. «Quan vam fer l’últim càsting i les vam ajuntar a les quatre va ser com: «D’acord, està claríssim»», ha recordat.

El rodatge va tindre lloc en un psiquiàtric real, actiu fins a 2015. «Per a mi era molt important que fora molt immersiu. Des que entraven al centre es llevaven els mòbils; era entrar al centre de veritat», ha explicat Claudia Estrada. Les cançons, compostes per les mateixes actrius juntament amb les raperes Huda i Nessa, són un altre dels pilars de la pel·lícula, que compta, a més, amb un cameo de LaBlackie.

«L’única pel·lícula que representa la realitat tal com és»

La resposta del públic ha superat les seues expectatives. «Ha arribat a tothom, tant a joves com a adults. Ens han fet fins i tot cartes i han volgut fer telefonades amb nosaltres des d’instituts. A hores d’ara ens escriuen fins i tot per TikTok», ha contat Valeria. La seua germana ha destacat la reacció dels professionals: «En una projecció a Madrid va vindre gent de serveis socials i educadors. Ens van comentar que és l’única pel·lícula que han vist que representa la realitat tal com és».

Graduada en Comunicació Audiovisual, Claudia Estrada va arribar al llargmetratge quasi per sorpresa: va presentar el seu projecte de curtmetratge en el programa Dones de Cinema i, dos mesos després, la productora li va proposar convertir-lo en pel·lícula. «Ens ha canviat totalment. Et ve la inseguretat, és normal, però he estat ben acompanyada i al final estic súper contenta», ha reconegut.