“ALEPHIA 2053”: CINE D’ANIMACIÓ CONTRA LA TIRANIA

Any 2053. Ens trobem a Alephia, un país imaginari on el tirà Alef II governa sense oposició i imposa la seua llei. La seua dinastia es manté en el poder des de fa quaranta anys, després de fer-se amb ell després d’una insurrecció popular reprimida de manera sagnant. Però el règim pot tindre els dies comptats: un grup de joves dissidents planeja enderrocar-lo i obrir la possibilitat d’un futur democràtic per a la nació. Si, malgrat tractar-se d’un film d’animació libanés ambientat en el futur, l’argument resulta familiar, és perquè la pel·lícula està inspirada en les manifestacions de la Primavera Àrab. No podia encaixar millor en la programació de la Mostra de València, que este any inclou una exposició dedicada al tema en la Galeria del *Tossal.

“Alephia 2053” ha marcat una fita als països àrabs. La seua projecció a València serà la primera del film en el marc d’un festival europeu, però en el seu àmbit geogràfic d’acció va ser difosa a través d’un lloc web i va aconseguir més de huit milions de visionats. La seua popularitat és lògica: Retrata en clau distòpica la realitat de molts països del seu entorn. “Cada persona veu la pel·lícula des de la seua pròpia perspectiva, tot enfocant-la a a la seua pròpia societat,” va declarar a France-Presse Rabi Sweidan, productor executiu de la pel·lícula.

A part de reflectir una realitat molt pròxima per al públic àrab, una altra de les grans virtuts del film és que es tracta d’un magnífic treball d’animació, coordinat sota la batuta del cineasta i il·lustrador Jorj Abu Mhaya i produït per Spring Entertainment (Líban), amb suport puntual de l’estudi d’animació Malil’Art d’Angulema (França).

 

 

En paraules del crític de cinema libanés Elias Doummar, el film constituïx un “pas molt important en la història de l’animació àrab. La seua difusió gratuïta en internet ha contribuït al seu èxit, però la raó principal és la història: reflectix la realitat àrab”. També ajuda que la trama siga trepidant i estiga poblada d’agents infiltrats, conspiracions, personatges de doble tall i escenes d’acció que no tenen res a envejar a altres mostres del gènere procedents d’Europa o dels Estats Units.

A més, la pel·lícula aposta pels personatges femenins. Tres dels més importants són dones: una hacker de 17 anys, una funcionària encarregada de l’adoctrinament ideològic -que en realitat treballa per a la rebelió-, i una responsable dels serveis d’intel·ligència, el pare de la qual, alt militar, la vol casar amb el fill del dictador.

“Alephia 2053” vehicula una crítica al poder absolut que és impossible desvincular de molts països àrabs, però la validesa de la qual és universal. Com afirma Rabi Sweidan, “la pel·lícula convida a l’espectador a formular-se una pregunta: com serà el món àrab dins de vint o trenta anys? El que busquem és un futur que no siga pitjor que el passat o el present”.

“Alephia 2053” tindrà la seua estrena a Espanya en el marc de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani i, com tots els títols que integren la Secció Informativa, opta al Premi del Públic, promogut per À Punt Mèdia i consistent en l’adquisició dels drets de la pel·lícula per a la seua emissió en la plataforma autonómica.