Alejandro Amenábar: “El públic em va protegir de Harvey Weinstein”

El cineasta ha impartit una masterclass al Palau de la Música com a part del cicle Paraula de Guionista de l’EDAV durant la Mostra de València

El cineasta Alejandro Amenábar ha oferit este matí una classe magistral al Palau de la Música dins del cicle Paraula de guionista, organitzat per Escriptors de l’Audiovisual Valencià (EDAV), que ha servit com a tancament del Congrés Internacional de Música de Cine al Palau que desenvolupa estos dies la 40a Mostra de València – Cinema del Mediterrani.

En al·lusió al congrés que tancava, va recordar que “vaig començar en el cinema per la música, col·leccionava bandes sonores i quan escric ho faig amb música; però el més important per a mi és el guió. Tot i això, no confie només en allò expressat amb paraules. És de perogrull, però intente donar prioritat a tot el que es pot expressar amb imatges i no verbalitzar”.

El director de títols emblemàtics com ‘Tesis’, ‘Los otros’, ‘Mar adentro’ o ‘Mientras dure la guerra’ —dels quals també va compondre la música— va reflexionar sobre el seu procés d’escriptura i assegura que, encara que és un escriptor molt visual, “done molta importància als diàlegs. De fet, imite cruelment els meus amics quan venen a casa. Per exemple, quan escrivia ‘Mientras dure la guerra’ pensava que em resultaria difícil pensar com Franco, però després em vaig sentir posseït per ell i vaig arribar a parlar com el Generalísimo. És molt més difícil fer l’estructura”. El guionista va lloar el treball de guió d’Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen en pel·lícules com ‘El reino’.

Va desgranar la seua passió per intentar entendre totes les postures d’un tema en els seus guions: “Ho faig quan escric i també en la meua vida”, va aclarir. “Els grisos són el que ens fa humans. En el cas de Bosco en Tesis és un personatge la psicologia del qual no volia analitzar en cap moment, per això preferia que ell descriguera el que anava a fer perquè no podia connectar amb algú així. Àngela, en canvi, sí que tenia molt de mi mateix. Té una mirada tèrbola sobre la imatge violenta, però hi havia línies roges que jo no volia creuar: no podia deixar que matara ningú, com em va proposar Ana Torrent alguna vegada. A Unamuno se l’invitava a decantar-se per la situació que vivia este país, com a mi ara amb com està el món…”.

Va reconéixer també que “la llibertat suposa renunciar als diners” i va subratllar que ell va haver de renunciar a 30 milions d’euros per poder rodar ‘Ágora’. Va recordar que en les primeres pel·lícules, el seu productor, José Luis Cuerda, li va donar llibertat total. També va lloar Fernando Bovaira, per no deixar-lo tirar la tovallola en molts moments, com en ‘Mientras dure la guerra’, que va estar a punt de quedar-se en el calaix fins que va arribar Movistar+. Cas a part mereix ‘Los otros’, on el guió va tindre moltes anotacions per part de Nicole Kidman: “Algunes les vaig acceptar i van fer la pel·lícula millor, i altres no”, va confessar. Respecte al muntatge, assegura que va tindre molta sort amb el productor Harvey Weinstein, conegut com a “Harvey Manostijeras” pels seus talls bèsties: “A mi em va protegir el públic d’ell, perquè en els test screening que es van fer amb públic abans d’acabar el rodatge, la pel·lícula funcionava”.

No va tindre cap reparo a compartir confidències assumint que ‘El cautivo’ és la seua pel·lícula més autobiogràfica, ja que, com Cervantes en la seua pel·lícula, ell contava de menut relats —les pel·lícules que veia— als seus amics. La seua “espineta” és ‘Regresión’: “els meus amics em diuen que no faça una pel·lícula tan roïna com eixa”; i li molesta que Hollywood no haja volgut fer una pel·lícula sobre l’assalt al Capitoli després de la derrota electoral de Trump.