Què es pot veure en el canal Mostra de València en Filmin?

Des del passat 26 de febrer, Mostra de València disposa d’un canal en la plataforma digital Filmin. Més de 50 pel·lícules a disposició del públic al llarg de tot l’any que suposen una oportunitat per a conèixer millor la filosofia i la història d’un festival centrat en la difusió del cine produït en l’àmbit geogràfic i cultural del Mediterrani. 

The Announcement

Mostra de València es troba actualment en la segona etapa de la seua llarg trajectòria. Nascut en 1980, el festival va ser recuperat en 2018, després de sis anys de parèntesi. En les tres edicions celebrades des d’aleshores, ha sigut porta d’entrada d’un gran nombre de títols de qualitat indiscutible però que romanien inèdits a Espanya. Entre ells, “The Announcement” (Mahmut Fazil Coskun), comèdia turca sobre un surrealista colp d’estat fallit, que va obtindré la Palmera d’Or i els premis a Millor Guió i Millor Fotografia en 2019, el mateix any en què “Sympathy for the Devil” (Guillaume de Fontenay), la recreació vibrant del setge de Sarajevo de la mà del reporter de guerra Paul Marchand, va guanyar la Palmera de Bronze. 

També han passat per la secció a competició del festival pel·lícules com ara “El milagro del mar de los Sargazos” (Syllas Tzoumerkas), un tèrbol thriller grec amb una interpretació magnífica d’Angeliki Papoulia, o “Mereces un amor” (Hafsia Herzi), un debut brillant que es va rodar amb un pressupost ínfim, però que és capaç de prendre el pols a les inquietuds i sotsobres d’un grup d’adolescents francesos. 

La Secció Informativa s’articula com un panorama de títols que complementa la competició i amplia el focus sobre el cinema mediterrani. Per ella han passat pel·lícules com ara “Mare” (Andrea Staka), que oferix el retrat d’una dona asfixiada pel seu entorn (interpretada per una magnífica Marija Skaricic); la grega “Amerika Square” (Yannis Sakaridis), radiografia d’un país que encara patix els efectes de la crisi econòmica; “Mujeres de la vida” (Frédéric Fonteyne i Anne Paulicevich), una mirada original i gens convencional al món de la prostitució; i “My Favorite Fabric” (Gaya Jiji), que explora els anhels emocionals d’una dona siriana durant la Primavera Àrab. 

Un poc d’història

El canal Mostra de València en Filmin no només permet recuperar alguns dels títols més importants exhibits pel festival al llarg dels últims tres anys, sinó que també busseja en la història del certamen per a posar en valor la seua trajectòria. La Mostra fou, per exemple, el primer festival espanyol que va premiar al hui llorejat Bruno Dumont, qui va guanyar la Palmera d’Or en 1997 amb la seua òpera prima, “La vida de Jesús”. De la mateixa manera, i en un moment en què el seu cine era objecte de no poques controvèrsies, Mostra de València fou el primer festival internacional que va reconèixer el talent de Pedro Almodóvar, i va guardonar “¿Qué he hecho yo para merecer esto?” amb la Palmera de Plata i el Premi Fipresci en 1984.

Pedro Almodóvar en la Mostra © García Poveda “El Flaco”

Altres cineastes clau en el recorregut històric del cinema mediterrani han tingut també protagonisme en el festival, com és el cas de Costa-Gavras, que amb “Edén al Oeste” va recollir el Premi Especial del Jurat i el Premi de la Crítica en 2009, o el portugués Pedro Costa, que va participar en la secció a competició l’any 2000 amb “En el cuarto de Vanda”, premiada per la Millor Fotografia. 

També va obtindré premi, en este cas del públic, “Pequeñas mentiras sin importancia”, brillant film coral de Guillaume Canet, que va visitar València en 2010. De fet, el cinema francès sempre ha tingut una important representació en el festival: “Carlos”, d’Olivier Assayas, fou la pel·lícula inaugural de l’edició 2011; la comèdia “Toda la culpa es de mi madre” (Cécile Telerman), protagonitzada per Charlotte Rampling, va formar part de la Secció Informativa en 2009; i “La verdad”, primera coproducció europea de Hirokazu Kore-Eda, va passar per la mateixa secció en 2019 i estarà disponible en breu en el canal. 

Olivier Assayas, en la visita a València

La ribera sud, retrospectives i homenatges

Tampoc podia faltar en la història del festival “Mediterráneo”, de Gabriele Salvatores, una pel·lícula guanyadora de l’Oscar de Hollywood que resumix en el títol la filosofia de la Mostra de València, atenta a allò que succeïx en països europeus de llarga tradició cinematogràfica (França, Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia), però sempre amb la mirada posada en la ribera sud del mar que definix el seu radi d’acció geogràfic i cultural. Així, en les últimes edicions s’han pogut vore pel·lícules palestines com ara “Omar” (Hany Abu-Assad), algerianes com “Papicha, sueños de libertad” (Mounia Meddour) i “La batalla de Argel” (Gillo Pontecorvo) o libaneses como ara “Cafarnaúm” (Nadine Labaki), així com “Poesía y juventud” o “La vida de Adele”, del francotunisià Abdellatif Kechiche, reconegut amb la Palmera d’Honor en 2018.

“La vida de Adèle”

Altres guardonats amb el premi honorífic del festival el treball dels quals es pot assaborir en el canal filmin de la Mostra de València són la italiana Liliana Cavani, de qui es troba disponible tant “La piel” com la seua obra més reconeguda, “El portero de noche”; o l’escriptor grec Efthimis Filippou, responsable del guió en films de Yorgos Lanthimos com ara “Langosta”, “Alps” o “Canino”, però també de la magnífica i menys coneguda “Chevalier”, on Athina Rachel Tsangari dissecciona amb precisió quirúrgica l’univers masculí.

Liliana Cavani en la Filmoteca de València © Yolanda Aguas

A més, l’oferta relacionada amb les dos retrospectives més recents del festival és un autèntic festí per al cinèfil. Del cicle “Polar. Sèrie negra a la francesa”, s’inclouen “Rififi” (Jules Dassin), “No toquéis la pasta” (Jacques Becker), “Ascensor para el cadalso”, (Louis Malle) “Tirad sobre el pianista” (François Truffaut), “El silencio de un hombre” (Jean-Pierre Melville), “Serie negra” (Alain Corneau) i “1280 almas” (Bertrand Tavernier), mentres que la selecció del dedicat a “L’edat d’Or de la compedia italiana” permet redescobrir o veure per primera vegada clàssics com ara “Los inútiles” (Federico Fellini), “La escapada” (Dino Risi), “Todos a casa” (Luigi Comencini), “Matrimonio a la italiana” (Vittorio de Sica) i “Rufufú”, “La gran guerra” i “La armada Brancaleone” (totes de Mario Monicelli).

“La escapada”

Cinema espanyol i valencià

Completen el llistat títols de producció espanyola que han format part de diferents seccions del festival al llarg de la història com ara “Krámpack” (Cesc Gay), els fantàstics documentals “Desenterrando Sad Hill” (Guillermo de Oliveira) i “Un día más con vida” (Raúl de la Fuente y Damian Nenow) o films tan atractius com ara “Monas como Becky” (Joaquim Jordà), “Mudar la piel” (Cristóbal Fernández i Ana Schulz) o la comèdia “Negociador” (Borja Cobeaga), així com diverses pel·lícules valencianes que van rebre en la Mostra de València el primer impuls per a arribar al públic, com ara “La isla del holandés” (Sigfrid Monleón), “Swing, la vida de un secreto” (Miguel Ángel Font Bisier), “Fishbone” (Adán Aliaga), “Coses a fer abans de morir” (Cristina Fernández Pintado i Miguel Llorens) o “Una dona amb unes ales tremendes” (Pedro Pérez Rosado).

Escriu un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *