Carole Bellaïche (París, 1964) s’inicia en la fotografia en 1978, quan coneix la fotògrafa de moda Dominique Issermann, i amb només 16 anys inaugura la seua primera exposició personal en el centre cultural d’Aubenas. El seu debut en la capital francesa tindrà lloc en 1989, en la galeria Agathe Gaillard, amb l’exposició Les stars dans les musées. Tres anys després participa en la mostra col·lectiva Enfances et autres histoires i comença una fructífera col·laboració amb la revista especialitzada Cahiers du Cinéma, per a la qual cobrix diferents festivals de cine. Una selecció del seu treball per a la prestigiosa publicació és la base d’una altra exposició personal en 1994, durant el Mois de la Photo: Cahiers et Légendes du Cinéma. L’any següent, el cineasta i periodista Alain Bergala comissaria Des histoires de lumières, que s’exhibix en la Chambre Claire, on repetirà en 1998 amb Les amants.
Posteriorment s’incorpora a les agència de premsa Sygma i H&K, on treballa per a diferents mitjans i empreses publicitàries, i en 2002 reunix els seus retrats de dones per a Portraits, una exposició en els Archives Nationales.
En 2007, el Museu del Cinema de Torí (Itàlia) acull 140 dels seus retrats de cine i en 2013 dirigix el curtmetratge Tatiana mon amour, protagonitzat per Fanny Ardant.
Entre els seus llibres destaquen Entre jeunes filles (Éditions Yellow Now, 2018), que va donar lloc a una exposició en la galeria Sitdown de París, o Isabelle Huppert (Éditions de la Martinière, 2019), un volum monogràfic dedicat a l’actriu que es va traduir en mostres en la galeria XII de París i en el festival Portraits de Vichy. En 2021 va publicar 25 Bd Beaumarchais (Éditions Reveleator).
L’exposició que presenta la 37a Mostra de València-Cinema del Mediterrani suposa la primera oportunitat de veure la seua obra a Espanya.