Mostra de València-Cinema del Mediterrani ret homenatge als valencians recentment desapareguts Pérez Giner i Carles Santos

El festival dedicarà en aquesta edició cicles a dos valencians recentment morts. “Mostra de València no podia deixar de retre homenatge a un dels més grans productors de la història del cinema espanyol com és Pérez Giner i a un dels nostres artistes més universals, Carles Santos”, afirma Gloria Tello, regidora de cultura de l’Ajuntament de València.

El productor valencià Josep Anton Pérez Giner, mort el passat mes d’abril a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) als 83 anys, va participar en la producció de més d’un centenar de pel·lícules. Giner es va iniciar com a auxiliar a mitjan dècada dels cinquanta, i amb el pas dels anys es va convertir en una figura clau en el terreny de la producció cinematogràfica a Espanya.

Pérez Giner va ser soci de Ricardo Muñoz Suay en Profilmes, impulsor del gènere de terror espanyol dels setanta, protagonista de crucials canvis en el cinema de la Transició i padrí de nombrosos cineastes emergents, als quals va donar la seua primera oportunitat. En paraules del guionista Piti Español, “sense Pérez Giner no es pot explicar la història del cinema espanyol dels últims cinquanta anys”.

En la seua extensa filmografia, de més d’un centenar de títols, destaquen treballs al costat de Glauber Rocha, Paul Leduc, Sergio Leone, Vicente Aranda, Eloy de la Iglesia, Joaquím Jordà, Bigas Luna, Ridley Scott, Manuel Gutiérrez Aragón, Ventura Pons o Joseph Losey, entre uns altres.

En la 33 Mostra de València es podrà veure “El bueno, el feo y el malo” de Sergio Leone; “Juguetes rotos” de Manuel Summers; “La muchacha de las bragas de oro” de Vicente Aranda; “El pico” de Eloy de la Iglesia; “Mones com la Becky” de Joaquim Jordà i Nuria Villazán; “Radiacions” de Judith Colell y “L’Orquestra de les estrelles” d’Eduard Cortés.

Resulta impossible etiquetar en una sola disciplina l’obra de Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017), artista polifacètic com a pocs. Pianista de formació, no solament va compondre i va interpretar peces musicals i obres de teatre, sinó que també va dirigir i va protagonitzar diverses pel·lícules experimentals des de finals dels seixanta, en les quals investigava sobre el paper de la música i el so en la percepció d’un film per part de l’espectador.

Durant els anys setanta, Santos va compondre la música per a molts dels primers curtmetratges de Pere Portabella, de nou experimentant amb el concepte de banda sonora i el que representa, elaborant un discurs que en la gran majoria de casos no era solament un mer suport per a les imatges que es veien en pantalla. Carles Santos va formalitzar l’humor com a mètode de comunicació fílmic i sonor.

Mostra de València reuneix en aquest cicle alguns dels curtmetratges en què va participar l’artista al llarg de la seua carrera, sumant-se d’aquesta manera als diversos homenatges a la seua figura que les institucions valencianes han programat al llarg de 2018. El cicle ha sigut elaborat amb la col·laboració del Institut Valencià de Cultura, Films 59 i Fundació Caixa Vinaròs.

 

Fotografia Carles Santos: © Miguel Lorenzo
Fotografia Josep Anton Pérez Giner: © Jordi Play

Escriu un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.