‘La violinista’, guanyadora del Cristall a Annecy, celebra la seua preestrena en la Mostra

La pel·lícula d’animació, codirigida pel Raúl García i Ervin Han i amb participació valenciana, es projecta en la Mostra abans de la seua estrena comercial demà en sales

Codirigida pel veterà animador espanyol Raúl García i el cineasta singapurés Ervin Han, ‘La violinista’ arriba a la 41a Mostra de València – Cinema del Mediterrani després d’haver fet història en el Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, on el juny passat es va convertir en el primer llargmetratge espanyol a guanyar el Premi Cristall en els més de seixanta anys de trajectòria del certamen, considerat la principal cita mundial de l’animació. La pel·lícula també va obtindre el Premi SACEM a la Millor Música Original per la partitura de la valenciana Isabel Latorre i el singapurés Ricky Ho.

La història seguix un jove periodista espanyol que, en investigar l’origen d’un violí antic, descobrix la història d’amor de Kai i Fei, dos joves músics el futur dels quals queda truncat per la invasió japonesa de Singapur en 1941. Després de la desaparició de Kai, que s’unix a la Resistència, Fei emprén un viatge de vint anys pels escenaris del món amb l’esperança de retrobar-se amb ell. Una història d’amor, música i memòria marcada per les conseqüències de la guerra.

El reconeixement obtingut per ‘La violinista’ representa un aval a la capacitat de l’animació per a abordar històries que van més enllà del públic familiar. “Hem trencat eixa barrera de prejudicis que considera l’animació com un cinema per a un públic infantil. L’animació és una tècnica i servix per a contar tota mena d’històries, i en eixe sentit em sent molt satisfet que tinga esta acollida no només en certàmens d’animació, sinó també en festivals de cinema generalistes”, explica el director Raúl García. El missatge antibel·licista de la cinta, destaca el realitzador, adquirix hui més força: “La pel·lícula té el seu origen fa deu anys, quan el món era molt més tranquil del que és ara, però hui adquirix molta més importància i se li pot traure més significat. El món actual la fa més universal”.

Tal com explica Isabel Latorre a la Mostra, on ha arribat acompanyada de la productora Paloma Mora, la cocreació internacional de la banda sonora de la cinta va ser un procés creatiu a distància en què calgué fusionar dues cultures musicals per a crear una única partitura. “Al principi, el procés semblava molt complicat, perquè teníem un horari diferent, una llengua materna diferent, una cultura diferent, etc. Al començament estava un poc espantada, però finalment va ser un procés molt senzill”. Latorre atribuïx este èxit al caràcter clàssic de la partitura: “Diguem que la banda sonora és molt tradicional, així que és un llenguatge universal, i compartíem la manera d’entendre com havia de sonar la pel·lícula”.

Sobre la dinàmica de treball amb el compositor Ricky Ho, Latorre assenyala que els processos creatius “són iguals, molt semblants” i que van aconseguir un equilibri natural en repartir-se les escenes. “Ens vam dividir la pel·lícula: ell ha treballat en el principi i en el final, i jo, sobretot, en la part central, que és tot el tema de la guerra que separa els personatges principals”, detalla. Pel que fa a l’estil de cadascú, resumix que “ell ha fet les melodies boniques i precioses, i jo coses més de textures, més atmosfèriques”, i així han generat una obra en què “hi ha alguns temes que són només seus, altres que són només meus i alguns que també són compartits”.

Pel que fa al protagonisme narratiu del violí, la compositora valenciana destaca la seua versatilitat per a transmetre la càrrega emocional de la trama sense caure en clixés. “El violí és un instrument amb moltíssims recursos expressius, de manera que es pot jugar de diferents maneres”, afirma. Mentre que Ho va aportar línies melòdiques clàssiques, Latorre va apostar per l’experimentació: “A vegades també he utilitzat recursos molt atmosfèrics amb tècniques esteses per a este instrument; es tractava un poc d’explorar totes eixes possibilitats i triar les més adequades”.

Finalment, davant de l’estrena de la producció a la seua terra després del recorregut internacional, Latorre expressa el seu entusiasme per l’acollida a casa. Encara que reconeix que a l’estranger “és una història asiàtica d’origen i allí l’han viscuda d’una manera molt intensa”, confia plenament en la connexió amb el públic local. “Crec que és una història molt universal i ací a València, en concret, on la música és una part tan essencial de la nostra cultura, la gent la rebrà d’una manera molt semblant, al cap i a la fi”, conclou.

‘La violinista’ és una coproducció internacional en què participa la valenciana TV ON Producciones. Paloma Mora destaca la fita històrica de la pel·lícula, la primera coproducció entre Espanya, Singapur i Itàlia que aconseguix el màxim reconeixement a França. Sobre el repte de coordinar cultures i idiomes tan diversos des de València, Mora explica que “la voluntat i les ganes superen qualsevol dels obstacles que sempre es plantegen en un procés de producció”, i qualifica el projecte com “un treball d’intercanvi cultural absolut”.

Després de triomfar en festivals internacionals i sumar nominacions als Premis Forqué, la productora celebra la seua estrena a casa: “És una gran oportunitat per a mostrar esta pel·lícula al públic valencià, que sens dubte s’emocionarà”. I conclou que vore com espectadors de diferents continents “no poden evitar emocionar-se i que els caiga alguna llagrimeta” és el major orgull de tot este recorregut.