“La dreta italiana guarda silenci sobre temes que li són incòmodes; no obstant això legisla contra ells”

Enrico Roccaforte protagonitza ‘Fireworks’, la història d’un amor prohibit en l’homòfoba Sicília dels 80

El debut darrere de la càmera del popular actor i estrela de la RAI Giuseppe Fiorello, ‘Fireworks’, ha concorregut hui a la Secció Oficial de Mostra de València. La pel·lícula va passar pel Festival de Karlovy Vary i ha obtingut al seu país el premi Nastro d’Argento al millor director emergent i el Globo d’Or italià a la millor òpera primal. Hui, un dels seus actors, Enrico Roccaforte, l’ha presentada en el festival.

El primer llargmetratge de l’actor italià, que ha treballat al cinema amb Ozpetek, Crialese i Tornatore, entre altres, rescata de l’oblit l’anomenat “cas Giarre”, en què una parella de joves homosexuals enamorats a la Sicília dels anys 80 van ser assassinats. Un esdeveniment tràgic que va omplir les portades dels periòdics, però que va quedar impune.

Ambientat a la Sicília de 1982 durant la copa del Món de futbol que va guanyar Itàlia, la història conta la complexa relació entre Gianni (Samuele Segreto), que pateix l’assetjament dels malvats del poble per les seues tendències homosexuals i una situació familiar angoixant, i Nino (Gabriele Pizzurro), un atractiu xic amb una família estructurada que subministra focs artificials a tots els festivals i festes de la zona. Després d’una trobada casual entre tots dos, i una amistat que acaba en enamorament, els joves decideixen viure el seu amor lliurement, sense ocultar-se, mostrant l’alegria d’estar junts. La gent comença a murmurar, i les pitjors reaccions procedeixen dels llocs més insospitats.

L’actor Enrico Roccaforte interpreta al padrastre del què és més assetjat al poble i assegura que el personatge li va tocar de ple: “Jo soc homosexual i sicilià, tenia 18 anys en els 90 i sé el que era no poder acostar-te a una persona que t’agrada, ni donar-li la mà. En la pel·lícula encarne el contrari, més aviat al meu pare, encara que he de dir que el meu progenitor almenys el va acceptar amb el temps”.

El director, per part seua, assegura a Mostra de València que fer la pel·lícula va ser una elecció dictada per la curiositat de tractar de comprendre millor el que havia succeït: “Una curiositat que va sorgir fa molts anys, quan vaig llegir un article en un periòdic italià, que descrivia el crim amb extrema claredat i cura, encara que no tenia a la mà les dades sobre la veritat dels fets. Em va impactar moltíssim. Precisament perquè detallava la forma en què van ser trobats els dos cossos dels xics. Encara recorde que l’article començava dient que va ser un pastor qui els va trobar abraçats, amb les mans entrellaçades, amb una pistola al costat i una nota que deia ‘ens anem, perquè ja no podem tolerar els insults, els abusos, les ofenses i la violència que ens envolta’”. Eixe article, explica, “em va impactar molt la imaginació, em va fer imaginar l’estat d’abandó d’estos xiquets i em va commoure imaginar a als dos joves sols, als afores del seu poble, retrobats després de setmanes. I des d’eixe moment em vaig sentir preparat per a contar eixa història, encara que no ho vaig fer fins a molts anys després”.

El títol en italià és ‘Stranizza d’Amuri’, que coincideix amb un tema de Franco Battiato, com explica el director: “És una cançó universal, perquè parla d’un amor impossible, ja que transcorre durant la guerra. Dos persones que s’estimen mentre hi ha una conflicte troben un amor impossible, un amor difícil i arriscat. I em va semblar, no sols metafòricament, la perfecció absoluta, el major assoliment de la pel·lícula, fins al punt que el vaig triar com a títol”.

En ser preguntat per com s’ha rebut el largomentraje al seu país ara que està governada per l’extrema dreta, l’actor Enrico Roccaforte va assegurar: “La dreta italiana està optant pel silenci davant temes que li són incòmodes; no obstant això està legislant contra ells. Este és el cas de les restriccions a l’alcohol o les drogues, així com impedir que el fill d’una parella d’homosexuals puga ser registrat a nom dels dos; només un d’ells té la pàtria potestat, de manera que si li passa alguna cosa el xicotet passarà a les mans dels serveis socials”.

La 38a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani està organitzada per l’Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), el Palau de la Música, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.