La directora Kaltrina Krasniqi denúncia en la Mostra els abusos del patriarcat con ‘Vera Dreams of the Sea’

Estrenada al Festival de Venècia, la cinta és el primer llarg de la realitzadora, que té com a protagonista una dona de 60 anys, una generació silenciada

Kaltrina Krasniqi ha arribat a València per a presentar dins del marc de la Mostra el superb retrat de dona de ‘Vera Dreams of the sea’ dins de la competició. Un film que competeix per la Palmera d’Or amb el relat d’una mare i esposa, intèrpret de signes, que després del suïcidi del seu marit ha d’afrontar el pes d’opressor i amenaçador del patriarcat.

Amb el seu debut, Krasniqi continua, i probablement lidera, l’ona de directores de Pristina que disseccionen la situació de la dona en la seua societat en les seues pel·lícules. “Vaig començar a fer pel·lícules quan tenia 18 anys, just després de la guerra per la meua obsessió per documentar. La documentalista irlandesa Siobhan Cleary estava fent una pel·lícula sobre la guerra de Kosovo i les dones en eixe moment i ens va ensenyar a usar les càmeres, el muntatge i el so, i eixe mateix any vam fer la nostra primera cinta ‘Sudden Air’ amb el desig de preservar la nostra ciutat natal que va desaparéixer després del bombardeig’. A partir d’ací, ha recordat, “em vaig sentir atreta per aquesta mena de narració que donava cabuda a totes les meues curiositats, com la literatura, la poesia, la música, l’arquitectura, la imatge, la investigació i la història”.

‘Vera Dreams of the sea’ explora diversos aspectes de la societat i la posició que ocupen les dones en ella, no obstant això té una pretensió universal i de connectar amb públics de tot el món: “El problema que a les dones se’ls negue el dret a la propietat, per exemple, no és exclusiu de Kosovo, és un impacte directe d’una societat regulada pel patriarcat que ha establit i inventat tradicions i cultures per a protegir aquest ordre discriminatori que no sols afecta a les dones, sinó també a altres col·lectius”.

La historia de ‘Vera Dreams of the sea’ va arribar a les mans de la cineasta a través de la seua amiga de la infància, la guionista Doruntina Basha: “Vaig llegir el guió en un dia i vaig saber que era el primer llargmetratge que voldria fer. Em va commoure profundament que la protagonista fóra una dona de 60 anys la generació de la qual ha sigut històricament silenciada ja que rarament apareixen representades al cinema, el teatre o la literatura encara que són elles les que portaven el pes del canvi, però sempre fora dels focus”.

Construir el personatge de Vera, a qui dona vida l’actriu de teatre Teuta Jegeni Ajdini, va ser molt “interessant i desafiador” segons la cineasta: “El fet que ella siga la veu dels què no tenen veu i que siga l’únic do que la seua mare sorda li va poder transmetre, va generar un fil conductor molt poderós i poètic per al personatge de Vera, però també per a la història en general”. Les dones com ella, pobres d’una generació a una altra, “van sobreviure a moltes hostilitats gràcies a les seues habilitats, i quan les transmeten, el que estan fent en realitat és assegurar-se que els seus descendents seguisquen avant”.

Vera somia amb la mar, una mar que li serveix a Krasniqi per a bussejar pels pensaments i les emocions de la seua protagonista: “Kosovo és un territori sense eixida a la mar. Les nostres idees sobre la mar són romàntiques, les associem amb la tranquil·litat i la pau, com fa Vera al principi de la pel·lícula, una idea que després del suïcidi del seu marit es converteix en un malson. El mar era un gran element cinematogràfic per a bussejar en la seua psique”. La pel·lícula s’allunya deliberadament dels estereotips i l’imaginari occidental respecte a aquesta part del món: “Vera havia d’estar en cada pla ja que volíem veure el món des de la seua perspectiva, que està marcada pel seu context, però fugim de reproduir la mirada exòtica i carregada d’estereotips que ha alimentat el cinema balcànic durant les últimes dècades”.

‘Vera dreams of the sea’ és un retrat íntim però universal de les dones. “Contar històries sempre ha sigut un vehicle de canvi. Les pel·lícules ofereixen una visió molt personal de vides que mai pensem que podríem experimentar, i eixe canvi de perspectiva és rellevant per a i pel canvi”.

La 37a edició del festival compta amb la col·laboració del Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.

Pròximes projeccions de ‘Vera dreams of the sea’ als Cines Babel
Diumenge 23 a les 18:00h
Dilluns 24 a les 22:30h