El nou cinema algerià alça el seu crit de protesta en Mostra de València

“Que es vagen tots”. Després d’aconseguir en 2019 la dimissió del president Buteflika, a Algèria continuen les protestes perquè l’actual aparell governamental abandone el poder. És el Hirak (moviment, en àrab), una ona pacífica que ha pres els carrers i de la qual formen part cineastes i documentalistes del país, que estan retratant en les seues obres el que succeeix al seu voltant. El cinema és una eina que pot donar una lliçó precisa sobre la xacra de la corrupció i la desigualtat, aconseguint que el seu crit arribe a un públic més nombrós.

El festival Mostra de València-Cinema del Mediterrani,del 22 d’octubre a l’1 de novembre del 2020, proposa amb el cicle “Les batalles d’Algèria” fixar la mirada en un país en plena ebullició, el cinema de la qual crida a l’acció política.

“Si en anys anteriors vam posar el focus sobre la nova ficció palestina o les cineastes egípcies contemporànies, aquesta vegada prenem el pols a la situació actual a Algèria, a través d’una sèrie de títols de producció recent que demostren una vegada més el compromís de la Mostra amb el cinema dels països àrabs”, subratlla Eduardo Guillot, director artístic del festival.

Estrenes a Espanya

L’anomenada “Revolució dels somriures” va alterar Algèria de tal manera que el cineasta Karim Aïnouz va abandonar la seua idea de realitzar una pel·lícula sobre el seu pare per a eixir als carrers i documentar les protestes no violentes. Allí va trobar a Nardjes Asli, artivista que lluita per fer sentir la seua veu a través de la resistència creativa. 

La càmera d’un telèfon intel·ligent eludeix les prohibició de filmar les manifestacions i l’acompanya pels carrers el 8 de març de 2019, Dia Internacional de la Dona, mentre camina i canta amb els altres manifestants, endinsant-nos de manera immersiva en l’experiència de compartir la jornada amb ella. L’impactant resultat porta per títol “Nardjes A. A Day in the Life of an Algerian Protester”.

La pel·lícula va tindre la seua estrena mundial en la Berlinale 2020, l’últim festival internacional que es va celebrar amb normalitat abans de la pandèmia mundial, i es veurà  per primera vegada a Espanya en el marc de la Mostra de València.

No és l’única estrena del cicle, ja que tampoc ha sigut projectada al nostre país “Let Them All Go”, on la cineasta algerià-canadenc Sara Nacer ens condueix fins als orígens de l’històric moviment de resposta popular. A més de mostrar imatges de les protestes, el film contextualitza la revolució a nivell social i polític donant la paraula a diferents activistes i ciutadans, descobrint a l’espectador a una generació que vol construir el seu país d’una altra manera.

A més, el cicle inclou títols com “Les Bienheureux”, òpera prima de la cineasta Sofia Djama, que va formar part del jurat de Mostra de València en 2019 i que proposa un retrat inquietant dels algerians que viuen els efectes de la guerra civil, mostrant com el conflicte bèl·lic ha transformat les expectatives o fins i tot influenciat les prioritats d’un poble inert i bloquejat hui dia.

També “En attendant les hirondelles”, del realitzador Karim Moussaoui, que se centra en tres històries protagonitzades per un nou-ric, una jove i un neuròleg molt ambiciós, que serveixen per a reflexionar sobre el passat i el present d’Algèria. Tres territoris, tres generacions i tres classes socials diferents per a abordar la història actual d’Algèri

Un rescat necessari

A més, el cicle també tirarà la vista arrere per a posar en context la història recent d’Algèria i recuperarà la versió restaurada de “La batalla d’Alger”, obra mestra del director italià Gillo Pontecorvo, que va aconseguir amb ella tres nominacions als Oscar i el Lleó d’Or en la Mostra de Venècia. 

Suposa el millor document fílmic sobre la guerra d’Algèria i la culminació de la seua independència de França, posant així fi a la fase colonial de la seua història. Un film d’impactant vigència, rodat íntegrament a Algèria i protagonitzat per Yacef Saadi, personatge fonamental en la mobilització algeriana revolucionària. 

La pel·lícula compta amb banda sonora de Ennio Morricone i va ser rodada en 1966, però va estar prohibida a França fins a 1971, mentre que a Espanya va ser censurada pel llavors ministre Manuel Fraga i no va arribar als cinemes fins a 1978. Hui és considerada un clàssic del cinema polític.