MARIA HATZAKOU (Grècia)
Directora, productora i música. Va iniciar la seua trajectòria en Haos Film, una companyia pionera fundada a Atenes per la directora Athina Rachel Tsangari. Els seus crèdits com a productora inclouen Attenberg (2010), Alps (2011), The Capsule (2012), Chevalier (2015) o Digger (2020). Forma part de la iniciativa d’European Film Promotion Producers on the Move del festival de Cannes i ha sigut alumna de l’institut Sundance. En 2021 va escriure i va dirigir Amygdala, el seu primer curtmetratge, a través de Merricat, una nova empresa productora. Recentment ha acabat el segon, titulat 7Hz i es troba en desenvolupament del tercer, Starflyer, així com del seu primer llargmetratge, Stringa, coescrit amb Alexandra Matheou. També toca la bateria en Someone Who Isn’t Em, una banda femenina grega de música electrònica.
DIANA AL-HALABI (Líban)
Artista visual i cineasta. La seua mirada feminista i transversal va d’allò personal a allò personal i a allò polític per abordar qüestions com ara el patriarcat, la violència institucional, la burocràcia o el colonialisme. També està involucrada en iniciatives relacionades amb l’activisme i els projectes comunitaris. Amb el seu treball, pretén desafiar les estructures de poder dominants i crear espais de resistència. Les seues obres utilitzen imatges en moviment, text, performance i pintura. En 2022 dirigix el curt The Disaster Cannot Be Contained, premiat a Beirut. En 2023 va rebre el premi IFFR RTM Pitch per a la producció de la seua pròxima pel·lícula. Posseeïx un mestratge en Belles arts per l’Institut Piet Zwart (Rotterdam) i va gaudir durant un any de la beca del programa espacial Homework d’Ashkal Alwan (Beirut).
FATMA CHERIF (Tunísia)
Des de 2019 dirigix el Gabes Cinema Fen, festival centrat en la promoció del cine àrab. Va créixer entre platons de cine, on es va enamorar de la creació d’universos imaginaris i del seu aspecte polític. La seua carrera es caracteritza per la reconciliació entre eixos dos mons. Després d’exercir com a assistent de càmera en diverses pel·lícules, va cursar estudis de documental cinematogràfic en la prestigiosa escola francesa La Fémis i va dirigir Bent Eddar/Sweet Home (2009), I aura-t-il un printemps pour els femmes? (2011) i Tunisie, mémoire juive (2016). Actualment prepara el seu nou treball, un diari audiovisual on pretén explorar records personals i arxius polítics i històrics. A més, va formar part del comité artístic del Carthage Film Festival (JCC) en 2015 i del Gabès Film Festival en 2018.
MICHELA OCCHIPINTI (Itàlia)
Després de treballar en diverses produccions, en 2003 viatja durant un any per Amèrica del Sud i roda el seu debut en el documental, ¡Viva la Pepa! (Give us back the Constitution), sobre la crisi argentina. Posteriorment realitza diversos reportatges relacionats amb les migracions per a RAI 2, i en 2008 dirigix a Malawi el documental sense ànim de lucre Sei Un Nero. En 2010 escriu, dirigix i produïx a l’Índia el seu primer llarg documental, Letters from the Desert (Eulogy to Slowness), que passa per 80 festivals internacionals. En 2018 coescriu i dirigix a Mauritània el seu primer film de ficció, Flesh Out, que té la seua première en la Berlinale i participa en un centenar de festivals, pel qual rep el premi a la Millor Direcció en Mostra de València i una nominació al Nastri d’Argento a Millor Direcció.