‘Balearic’: les llums i ombres del Mediterrani segons Ion de Sosa i Chema García Ibarra

La producció alacantina, una comèdia inquietant, arriba hui a la secció Xaloc de la 40a Mostra de València

Després del seu aclamant estrenament mundial al Festival de Locarno i el seu pas per Sitges, ‘Balearic’ ha arribat hui a la secció Xaloc de la 40a Mostra de València de la mà del seu director Ion de Sosa i del seu guionista Chema García Ibarra. Tots dos porten més de 10 anys col·laborant i influenciant-se mútuament en el seu cinema.

Rodada en 16 mil·límetres, la cinta, ambientada durant la vespra de Sant Joan en una xicoteta localitat mediterrània, retrata la convivència entre la celebració, el desig i la violència latent a través d’un grup de personatges que encarnen les tensions d’una generació atrapada entre l’eufòria i el desencís. Segons el seu director, ‘Balearic’ és una pel·lícula “sobre la llum i l’ombra de la Mediterrània, sobre el desig de viure i la por a desaparèixer. Volia capturar eixa sensació d’estiu infinit que és, en realitat, una despedida”.

La pel·lícula, que es podrà vore hui dissabte 25 a les 18.00 h als Cines Babel, i dimarts 28 d’octubre a les 18.00 h als Cines ABC Park, és una producció amb un marcat segell valencià, fruit de la col·laboració entre les productores Jaibo Films i Umbracle Cine, ambdues amb seu a Alacant. Compta amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), À Punt Mèdia, el Ministerio de Cultura y Deporte (ICAA) i La Casa de la Luz, a més de la col·laboració d’ECAM Distribución. El rodatge es va desenvolupar íntegrament a la província d’Alacant, en localitzacions com Alcoleja, Penàguila i Benilloba, en plena Serra d’Aitana, els paisatges rurals de la qual s’integren en la narrativa com un element simbòlic que reflecteix l’estat emocional dels personatges.

“És una pel·lícula indescriptible: juga amb una atmosfera opressiva i, alhora, oberta i assolellada, una mena de caos condensat en dues piscines que, més que estar plenes d’aigua, estan repletes d’una espiral d’idees boges”, assegura el guionista García Ibarra, que va compartir l’experiència d’escriure junt amb el director i altres tres persones. Mai no ho van fer tots junts: amb Burnin’ Percebes es van traçar les línies generals; després, amb García Ibarra, es van centrar en els personatges i en com generar eixa atmosfera asfixiant. I, més tard, amb Julián Génisson i Lorena Iglesias, durant el rodatge, es va treballar més en els diàlegs.

‘El ángel exterminador’ de Buñuel, o ‘El nadador’, de Sydney Pollack, són dues referències fonamentals per a Ion de Sosa a l’hora de concebre “aquesta comèdia inquietant que aposta per un cinema no narratiu”. Respecte a les referències de Buñuel, apunta García Ibarra que, al cap i a la fi, “és un grup de rics que es veuen tancats en alguna cosa que ni tan sols té reixa, sinó una cosa més bé metafísica, però després es converteix en alguna cosa real. Té alguna cosa de fi de cicle humà”.

El repartiment està encapçalat per l’actriu alacantina Paula Gala, junt amb Ada Tormo, María Llopis, Moisés Richart, Lorena Iglesias i Julián Génisson, entre altres intèrprets de la nova generació del cinema espanyol independent. Diversos dels actors i tècnics del film provenen de l’escena audiovisual valenciana, reforçant el vincle entre el projecte i la identitat cultural del territori.

En l’apartat tècnic, la direcció de fotografia corre a càrrec de Marcel Borràs, el muntatge és obra de Carla Subirana, mentre que el disseny sonor ha sigut desenvolupat per l’estudi valencià La Cueva Sonido. La banda sonora original, signada pel músic Pau Roca (La habitación roja), combina sintetitzadors i percussió mediterrània, evocant el pols entre modernitat i tradició que travessa tota la pel·lícula.