Els formats híbrids i les veus femenines dominen la Secció Oficial de la 40a Mostra de València

Competiran per la Palmera d’Or dos produccions espanyoles: ‘Mariscal. La alegría de vivir’, de Laura Grande, i ‘Pizza fritta’, de Domingo de Luis

 La Mostra de València-Cinema del Mediterrani ha revelat els 13 llargmetratges que formaran part de la Secció Oficial de la seua 40a edició, que se celebrarà del 23 d’octubre al 2 de novembre, amb projeccions a concurs als Cines Babel. El festival, organitzat pel Palau de la Música, comptarà amb una important representació de veus autorals femenines: Gözde Kural, Yomna Khattab, Erige Sehiri, Laura Grande i Gaya Jiji. La selecció representa un variat mosaic de distints països de l’arc mediterrani: Grècia, Egipte, Turquia, Aràbia Saudita, Tunísia, Itàlia, França, Portugal i Espanya, totes elles viuran el seu estrena a Espanya durant la competició.

Precisament, des del nostre país venen dos títols: el documental ‘Mariscal. La alegría de vivir’, de la valenciana Laura Grande, que analitza les últimes dècades del nostre país alhora que la vida del conegut artista; i ‘Pizza fritta’, de Domingo de Luis, una coproducció amb Itàlia a mig camí entre el documental i la ficció. Les propostes híbrides són un segell diferenciador d’esta Secció Oficial, com demostra la presència d’ ‘Orfeo’, de Virgilio Villoresi, que mescla imatge real i animació.

Estos llargmetratges competiran per la Palmera d’Or, dotada amb 30.000 € a la producció, a més de 15.000 € addicionals per a la distribuïdora que estrene la pel·lícula a Espanya. Així mateix, el certamen atorgarà un premi de 20.000 euros a la Palmera de Plata-Premi Especial del Jurat. Els encarregats d’atorgar-los seran: l’actriu valenciana Gloria March, a qui hem pogut veure en films com ‘Kepler Sexto B’ (2023), ‘La mort de Guillem’ (2021), i ‘La boda de Rosa’ (2019), que actuarà com a presidenta del jurat; la directora, productora i guionista grega Evi Kalogiropoulou —que enguany ha collit nombrosos premis en festivals internacionals amb ‘Gorgonà’, una història distòpica d’empoderament femení—, i la gestora cultural egípcia Sara Nour, coordinadora executiva de Cairo Industry Days del Festival Internacional del Caire, entre altres.

Títols de la Secció Oficial de la 40ª Mostra de València

‘Broken Vein’, de Yannis Economides (Grècia)

El grec, d’origen xipriota, Yannis Economides, torna a la direcció amb esta cinta, després de títols de recorregut internacional, com ‘Stratos’ (2014) o ‘Ballad for a Pierced Heart’ (2020). Torna també a la tragèdia grega per a actualitzar conceptes com l’“ethos”, l’arrogància, el destí, la vergonya, la desimodèstia i el crim voluntari i involuntari. La cinta ens porta rere les passes d’un home de negocis, qui, per a evitar que la seua casa caiga en les urpes d’un prestador usurer, idearà un pla aparentment impecable, la seqüència d’esdeveniments del qual conduirà a una tragèdia familiar impensable.

‘Aisha Can’t Fly Away’, de Morad Mostafa (Egipte)

Provinent de la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes 2025. El cineasta Morad Mostafa ens té acostumats a reflectir en el seu cinema els problemes de l’Egipte contemporani, especialment la lluita de les dones i dels refugiats. La història se centra en Aisha, una cuidadora sudanesa de 26 anys que viu al cor del Caire. Allí, és testimoni de la tensió constant entre migrants africans i colles locals. Aisha lluita per sobreposar-se a les seues pors i derrotes. Els seus somnis comencen a confondre’s amb la realitat, portant-la a un punt sense eixida.

‘The Flying Meatball Maker’, de Rezan Yeşilbaş (Turquia)

La cinta va suposar el premi al millor actor del passat Festival d’Istanbul per a Nazmi Kirik. En ella, Kadir, cuiner de mandonguilles, pare de tres fills i originari de Diyarbakır, està decidit a volar i no permetrà que la tradició, la seua família ni l’estat li ho impedisquen. Perquè, encara que pague el preu de la llibertat, el que importa és mantindre l’esperança contra vent i marea.

‘Cinema Jazireh’, de Gözde Kural (Turquia)

Va competir en la passada edició de Karlovy Vary amb esta la seua segona pel·lícula. Va debutar amb ‘Dust’, que va ser rodada a l’Afganistan. En este film se centra en Leila, que, després de sobreviure a la massacre de la seua família, té un objectiu: trobar el seu fill Omid. Però a l’Afganistan, ser dona significa ser menys que res. Decideix canviar d’identitat i emprén un camí on la més mínima vacil·lació pot significar la mort.

‘50 Meters’, de Yomna Khattab (Egipte, Aràbia Saudita)

Amb gran experiència com a guionista i realitzadora tant en el cinema com en la ficció televisiva egípcia, esta directora decidix ací enfocar la seua càmera cap al seu distant pare i utilitza els elements cinematogràfics que revela per a acostar-se a ell. Mitjançant l’escriptura d’escenes de ficció i la redacció de veus en off, Yomna aconseguix trencar el clos del seu pare i compartir amb ell les seues preguntes existencials.

‘Promised Sky’, de Erige Sehiri (Tunísia)

Va competir també en Un Certain Regard del Festival de Cannes 2025, i torna després de la seua aclamada primera cinta ‘Entre las higueras’ que també va passar per la Mostra en 2022 i va obtindre el guardó a la millor música per a Amin Bouhafa. Planteja una reflexió sobre el racisme, els problemes d’integració i la burocràcia que han de gestionar les dones subsaharianes en la residència a Tunísia. Segona pel·lícula de ficció de Sehiri, que primer va ser periodista i després va donar els seus primers passos en el documental, centrada en les vides de tres companyes de pis de diferents generacions i la xiqueta òrfena a la qual acullen.

‘Mom’s Pale Flowers’, d’Ali Cabbar (França, Turquia)

Primer llargmetratge d’este reconegut curtmetratgista turc. Un any després de la mort del seu pare, Bahadır, un artista amb dificultats que viu a Istanbul, torna al poble durant una setmana per a ajudar la seua mare amb la verema. Però el que troba és una zona silenciosament abandonada a la vora d’una crisi climàtica. Amb el llegat familiar desmoronant-se davant dels seus ulls, Bahadır ha de prendre una decisió: vendre la terra i deixar arrere el passat, o aferra-se a les seues arrels i treballar per a reparar el que queda.

‘Mariscal. La alegría de vivir’, de Laura Grande (Espanya)

Periodista, guionista, productora i directora. Laura Grande ha presentat programes en directe en la televisió autonòmica valenciana durant més de 10 anys. Es va estrenar en la direcció de cinema el 2023 amb el documental ‘Montesinos. Las otras caras del mito’. En este cas aborda la vida i obra de Mariscal, la història d’un home que va conquistar el món i va haver de perdre-ho tot per a retrobar-se a si mateix. Al mateix temps és el retrat de tota una era: el pas de la dictadura a la democràcia; el naixement del còmic underground; el boom del disseny a Espanya; els miraculosos anys 90…

‘Pizza fritta’, de Domingo de Luis (Itàlia, Espanya)

Es tracta del primer llargmetratge de Domingo de Luis. Rodat a Nàpols, transita entre la ficció i el documental. Transcorre en la Sanità, un barri popular napolità estigmatitzat per la Camorra. Carlo, un jove director i actor que ha crescut als seus carrers, vol crear un espectacle en què donar veu a la gent del barri mitjançant les nombroses receptes que conformen la gastronomia napolitana. En la seua cerca, troba Ivan, un xiquet que somia amb ser el millor xef de Nàpols. Carlo no dubtarà a incorporar-lo a l’espectacle.

‘A Second Life’, de Laurent Slama (França)

Director autodidacta, va estrenar les seues dos anteriors cintes sota el pseudònim d’Elisabeth Vogler, nom que va prendre prestat de ‘Persona’, d’Ingmar Bergman. Va concursar amb esta cinta en la passada edició de Tribeca. La trama arranca el 26 de juliol de 2024, dia de la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics. Elisabeth, una jove amb discapacitat auditiva, es debat entre la depressió i la pressió de gestionar lloguers a curt termini en un París agitat. L’arribada d’Elijah, un californià radiant i despreocupat, altera el seu fràgil equilibri.

‘Orfeo’, de Virgilio Villoresi (Itàlia)

Virgilio Villoresi és un director i artista visual que fusiona cinema, animació i artesania en un llenguatge personal i distintiu. La seua obra es basa en un profund diàleg amb l’avantguarda històrica, el cinema experimental i l’animació d’autor, amb referències des de Maya Deren fins a Kenneth Anger, Patrick Bokanowski, Jan Lenica, Jean Cocteau i Paolo Gioli. En ‘Orfeo’, un pianista s’enamora d’una misteriosa dona que desapareix en un regne sobrenatural. Seguint-la a través d’una porta, es troba amb éssers fantàstics i ha de recórrer un món oníric per a trobar-la, guiat per la música i els records.

‘Piece of a Foreign Life’, de Gaya Jiji (França)

La directora siriana, establida a França, aborda precisament la història d’una dona que fuig de Síria, devastada per la guerra, deixant arrere la seua família. En buscar asil a Bordeus, coneix un advocat francés que l’ajuda a reconstruir la seua vida. Sorgeix una relació inesperada entre ells mentre ella lluita per reubicar-se.

‘Primeira pessoa do plural’, de Sandro Aguilar (Portugal)

La pel·lícula, que va concursar en la passada edició del Festival de Rotterdam, aborda com l’escapada tropical d’una parella per a celebrar el seu 20é aniversari dona un gir inquietant quan els efectes secundaris d’una vacuna provoquen símptomes estranys. Mentre es preparen per a deixar arrere el seu fill, es crea una atmosfera inquietant que amenaça les seues relacions.