La Mostra reivindica la figura del valencià Lluís Rivera, peça clau del cine experimental espanyol

El festival publicarà un monogràfic sobre el cineasta, reconegut per institucions com ara el Centre Pompidou de París o la National Gallery of Art de Washington

Lluís Rivera. 50 anys al marge és el cicle amb què la Mostra de València, programada del 20 al 30 d’octubre, reivindicarà la figura d’un dels cineastes clau del cine experimental espanyol. Un recorregut vital i professional per mig segle d’imatges a contra corrent, moltes d’elles projectades únicament en els cineclubs dels anys setanta i huitanta, que el festival posarà esta tardor a l’abast del públic. De manera paral·lela, el certamen recupera enguany la seua publicació ‘Quaderns de la Mostra’, que dedicarà en volum monogràfic al director.

Allunyada dels circuits comercials, modes i tendències, l’obra de Lluís Rivera (València, 1947) se sustenta en una experimentació contínua sobre l’art de fer cine sense necessitat de contar històries. Assajos cinematogràfics que mostren com fer i ensenyar les coses que passen fins i tot quan no passa res. Una investigació constant sobre el procés manual de fabricació de les imatges en què Rivera reflexiona sobre el pas del temps i els seus efectes, els espais desapareguts o la memòria històrica a través del collage, el reciclatge i la manipulació de metratges descartats o el joc entre els textos, el so i les imatges.

La presidenta de Mostra de València, Gloria Tello, es felicita perquè el festival permeta “recórrer la trajectòria, tan apassionant com intermitent, d’este vers lliure del cinema que va iniciar la seua carrera professional en la dècada dels setanta per a revelar-se com un dels membres més actius -i l’únic que seguix vinculat hui a l’audiovisual- del denominat Cinema Independent Valencià. A més, Rivera va participar en la fundació de l’Associació de Directors de Cinema Valencià i de la Federació Valenciana de l’Audiovisual, i va treballar com a realitzador en Canal 9 més de vint anys”.

Format com a tècnic publicitari, Rivera començà a treballar en la productora Novimag en 1971 i eixe mateix any va realitzar el seu primer curtmetratge, ‘Piensa que mañana puede ser el primer día del resto de tu vida’, una adaptació lliure de ‘La metamorfosi’ de Kafka, protagonitzat per un jove atabalat per l’autoritarisme del seu entorn. Un any més tard roda un dels seus títols millor considerats: ‘Travelling’ (1972), amb el qual entrarà per dret propi en la història del cine experimental espanyol. Una reflexió sobre el fet cinematogràfic en què capta el procés tècnic de realització d’una pel·lícula amb els seus propis elements com a protagonistes. Una obra que es filma a si mateixa i que va formar part del cicle ‘Cinema experimental i d’avantguarda’ que van projectar en 1983 el Centre Pompidou de París i les Filmoteques de Madrid, Barcelona i Saragossa, i que va ser inclosa en ‘Del éxtasis al arrebato’, una selecció dels treballs més rellevants del cine espanyol d’avantguarda editada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i projectada en espais com ara el Museu Reina Sofia de Madrid, l’Australian Centre for the Moving Image de Melbourne o la National Gallery of Art de Washington.

Per mostrar la naturalesa del cinema com a mercaderia de consum, Rivera es va embarcar després en ‘Personajes para una historia’ (1974), on a partir de materials descartats de rodatges comercials construïx una pel·lícula sota la tesi que qualsevol cosa treta de context pot convertir-se en espectacle, des de la producció d’un moble o la realització d’un pentinat. El seu procés d’experimentació prossegueix amb ‘Una jornada más’ (1976), set seqüències que narren el dia d’una persona corrent i que en la primera va tindre com a única banda sonora les converses de la policia durant una manifestació.

El públic podrà gaudir, a més, dels seus treballs desenvolupats amb l’arribada del nou segle, caracteritzats per executar-se en el context domèstic que va propiciar l’accessibilitat de les eines digitals i que va accentuar la seua autonomia fins a convertir-lo en un vertader outsider. Fruit d’este context és ‘La vida es eso que pasa mientras tú estás haciendo otra cosa’ (2002), un pla fix d’un moble amb compartiments que conformen una multi pantalla on se simultaniegen imatges mentre se senten diàlegs escrits per Carles Alberola; ‘Desde la terraza’ (2005), el diàleg entre un pare i un fill en un terrat amb vistes a la ciutat de València; o ‘La víspera’ (2009), reconstrucció documental d’una detenció patida en 1972, on el cineasta evoca els seus anys de militància política.

Després de la seua jubilació laboral, Rivera va prosseguir amb títols com ara ‘Cos mortal’ (2010), adaptació del poema homònim de Vicent Andrés Estellés en què recorre els carrers de València rendint al mateix temps un homenatge a Ovidi Montllor; ‘Sólo una vez al año’ (2011), una invocació a la memòria per a revisitar espais i trobades sexuals passades; o ‘A Day in the Life’ (2012), una reflexió personal sobre els atemptats de l’11 de setembre; ‘La visita’ (2014), un recorregut per l’estat ruïnós de l’antiga impremta Vila; ‘Bé immaterial’ (2017), on recicla imatges televisives per resignificar els rituals de la tradició festiva de la mascletà; o ‘Vis a vis’ (2019), construïda amb el remuntatge de material de diversos films per a adults.

El cicle monogràfic recull també ‘40 años con el culo al aire’ (2019), documental retrospectiu sobre la gènesi i el rodatge del film de Carles Mira en el qual Rivera va participar com a regidor. I l’últim treball i únic llargmetratge del director, ‘AutoBioFilmoGrafía’ (2021), tancarà este cicle amb una recapitulació en primera persona de més de quaranta anys del seu cinema, des dels seus treballs, encàrrecs i projectes propis fins a imatges, fragments de les seues creacions i de la societat del seu temps.

La 37a edició del festival compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.