‘Al Baraneya’, de l’egípcia Ashgan El-Hamus, i ‘Shana’, de la francesa Lila Pinell, arriben al certamen després del seu pas per importants festivals internacionals

La Secció Oficial de la 41a Mostra de València-Cinema del Mediterrani presenta hui dos nous llargmetratges que aborden, des de contextos culturals diferents, la identitat, les relacions entre dones i les dificultats per a obrir-se camí en la societat contemporània.

Amb ‘Al Baraneya’, la directora Ashgan El-Hamus combina ficció i documental per a retratar la seua pròpia família a Egipte. Després del seu pas pel Festival de Venècia, la cinta arriba a València per a la seua estrena a Espanya.

Rodada al poble d’origen de la família paterna de la directora, als afores del Caire i envoltat de camps de gesmiler, la pel·lícula segueix Amal, una jove embarassada que viu amb la seua família en un entorn marcat pels vincles comunitaris. La tranquil·litat aparent es trenca quan un terratinent ofereix comprar les terres familiars, fet que posa en qüestió el futur de tots. L’arribada de la seua cosina Rania des del Caire, amb els seus vídeos de TikTok i la seua actitud independent, desperta en Amal i les seues germanes el desig d’imaginar altres formes de vida.

El-Hamus va concebre el projecte després de visitar el poble familiar arran del naixement del seu fill. La convivència amb les dones de diferents generacions li va permetre redescobrir «una forma de proximitat i cura col·lectiva» que troba a faltar en la societat occidental moderna. A través de la pel·lícula, busca allunyar-se dels estereotips i mostrar les relacions de poder dins de l’àmbit domèstic, prenent com a referència la seua àvia, a qui recorda com la veritable autoritat de la llar. «Les dones són les que dialoguen, negocien i prenen decisions juntes; el seu poder no sempre es veu en públic, però és el que modela la vida de la família», afirma.

Nascuda a Amsterdam de pare egipci, la directora va trobar en el rodatge una oportunitat per a reconciliar-se amb les seues arrels i explorar la seua pròpia identitat. «No em definisc com a meitat neerlandesa i meitat egípcia, sinó com totes dues coses alhora», explica. La pel·lícula reflecteix així una experiència personal en què les fronteres culturals deixen pas a una reflexió sobre la pertinença i els vincles familiars.

Amb l’excepció de l’actriu protagonista, tot el repartiment està integrat per familiars d’El-Hamus. Després de diversos mesos de tallers d’improvisació, la directora construeix un relat en què ficció i realitat s’entrellacen, donant espai a les dinàmiques familiars, la complicitat entre dones i les tensions entre tradició i modernitat.

La sororitat i la capacitat de reinventar-se

Per la seua banda, ‘Shana’, de la directora francesa Lila Pinell, arriba a la Mostra després de la seua estrena mundial a la Quinzena de Cineastes del Festival de Cannes. Posteriorment, va obtindre el premi a la Millor Pel·lícula en la competició internacional del Festival Internacional de Cinema de la UBA i va rebre a França el reconeixement Coup de cœur de la societat d’autors SACD.

En el seu primer llargmetratge en solitari, Pinell retrata una jove que encadena treballs informals mentre intenta superar la mort de la seua àvia marroquina i jueva. D’ella ha heretat un anell místic que, suposadament, protegeix contra el mal d’ull. La seua eficàcia haurà de posar-se a prova quan empitjora la seua situació econòmica i la seua parella, una figura tòxica en la seua vida, ix de la presó.

A través de l’humor i les situacions burlesques, la pel·lícula explora les contradiccions d’una dona atrapada entre les creences heretades, les relacions afectives i una realitat social que a penes li ofereix marge de maniobra. Pinell evita els judicis simplistes i posa el focus en la complexitat dels vincles humans. «Volia explorar la complexitat de les relacions humanes, en què conviuen l’amor i la traïció, sense reduir els meus personatges a judicis simplistes», assenyala la realitzadora.

La relació entre Pinell i la seua actriu habitual, Eva Huault, vertebra una història en què l’humor permet abordar situacions marcades per la precarietat i els conflictes personals. La directora situa Shana davant les contradiccions del seu entorn, sense jutjar les seues decisions i mostrant com intenta recuperar el control de la seua vida. La sororitat i la capacitat de reinventar-se travessen un relat que també planteja preguntes sobre l’autonomia i les possibilitats d’eixir avant en un context de desigualtat.

Amb ‘Al Baraneya’ i ‘Shana’, la Secció Oficial incorpora dos relats que, des de realitats diferents, exploren la identitat, els vincles afectius i la recerca de llibertat. Totes dues pel·lícules situen les dones al centre de les seues històries i ofereixen diferents perspectives sobre les transformacions socials del Mediterrani contemporani.