La família com a trinxera: el cinema mediterrani que s’acosta busca socis en Mostra de València

Set projectes d’Egipte, Líban, Tunísia, Palestina, Portugal, Espanya i França han buscat companys de viatge en el fòrum de coproducció mediterrani

Una multa d’aparcament impossible de pagar a Beirut, un pare empresonat per un deute antic al Caire, una clínica finlandesa que pretén curar l’empatia o un jove que descobreix a la mar una dona amb el rostre de sa mare. Les històries que han passat per la cinquena edició de València Film Afers, el fòrum de coproducció de la 41a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, dibuixen un mapa del cinema mediterrani que està per vindre: intimista, travessat per la família i per la pressió de sistemes que asfixien els seus personatges. Després de les sessions de pitching de dilluns a Veles e Vents, obertes als professionals acreditats, els seus equips han mantingut durant dues jornades reunions individuals amb productors, agents de vendes i programadors europeus i àrabs, així com amb l’audiovisual valencià.

El pare, i més àmpliament els llaços de sang, travessa quasi tota la selecció. L’egipci Ahmed Sobhy segueix en ‘A Young Man in Trouble’ un jove que intenta traure son pare de la presó, on està empresonat per un deute; el seu compatriota Ahmed Samir imagina en ‘Beaufort Scale’ la vida que sa mare hauria pogut tindre abans de perdre un fill, i el libanés Karim Kassem situa en ‘Before Now, Later’ un pare al costat de la seua filla en coma. En ‘Super Sila’, el gazatí Mohammed Alshareef convertix la seua xicoteta en una superheroïna per a protegir-la de la guerra; en ‘The Corner Where I Met You’, la italo-tunisiana Yasmine Bouabid qüestiona la pressió social de la maternitat, i en ‘Vincent, Serge and the Others’, Bruno Morat retrata son tio, convençut des de fa tres dècades que posseïx un Van Gogh.

Enfront d’eixos vincles s’alcen sistemes que asfixien els personatges: el deute heretat a Egipte, la burocràcia kafkiana del Líban o la clínica finlandesa de ‘Capricorn Syndrome’, en la qual el portugués Miguel Munhá imagina un tractament per a extirpar l’empatia a partir d’una frase d’Elon Musk. «Va nàixer com una premissa absurda i, amb el temps, se sent quasi com un documental», va assegurar.

Debutants i veterans, en diferents fases

La trobada ha reunit trajectòries i moments de desenvolupament molt diferents. ‘A Young Man in Trouble’ és l’òpera prima de Sobhy i el primer llargmetratge de Handprint Films, companyia fundada en 2017 que ja ha coproduït amb el Regne Unit, França, l’Aràbia Saudita i Qatar i compta amb el suport del Doha Film Institute i del festival d’El Gouna. Avalat pel premi al Millor Guió de la Fundació Sawiris i pel seu pas pel Doha Producers Lab, el projecte tindrà el segon esborrany al gener, preveu rodar a l’hivern de 2028 i maneja un pressupost al voltant dels 750.000 euros. La seua productora, Perihan Mousa, busca «un coproductor que entenga el fons del relat i es comprometa com un aliat de confiança», a més d’agents de vendes i distribuïdors des d’esta fase primerenca. També ‘Beaufort Scale’ està en els inicis: acaba de tancar el primer esborrany després d’una residència d’escriptura a Siwa amb els mentors Santiago Fillol i Tobias Pausinger, mentre el seu director assaja en Super 8 i el seu últim curt competeix en Interfilm Berlín.

En l’altre extrem, Karim Kassem arribava amb el seu sisé llargmetratge en cinc anys, una presència habitual en la competició de la Mostra i el Globus de Cristall al millor actor que va obtindre a Karlovy Vary amb un intèrpret no professional. ‘Before Now, Later’ va pel seu sisé esborrany, compta amb finançament inicial i suports en espècie i aspira a rodar-se el pròxim hivern. Fidel al seu mètode, amb actors no professionals i càmera fixa, el cineasta es va mostrar obert a les exigències d’una coproducció: «Tot és negociable; en la nostra indústria és indispensable mantindre una actitud diplomàtica». L’important, va dir, és la veritat de la interpretació: «La clau residix a saber si estàs mentint el just per a contar la veritat».

El pla financer més avançat el va presentar ‘Capricorn Syndrome’, produïda per David & Golias, la companyia que Fernando Vendrell va fundar fa 32 anys i amb la qual ha guanyat a Sundance i ha firmat un dels majors èxits de taquilla del cinema portugués, ‘Variações’. Amb un pressupost d’1,6 milions d’euros i el 25% ja assegurat, el projecte opta a l’ajuda portuguesa a primeres obres, de 500.000 euros, que, sumada a la televisió pública i als incentius fiscals, situaria l’aportació portuguesa al voltant dels 800.000 euros. Amb contactes ja oberts amb la finlandesa Aamu Film Company i un repartiment amb Eero Aho, Laura Birn, Joana Bárcia i Isabel Abreu, busca coproductors fora de Portugal, agent de vendes i distribució internacional, i defensa el rodatge en portugués, finés i anglés: «Enfront de les produccions estandarditzades en anglés, el xoc lingüístic és un valor identitari que reflectix l’Europa multicultural». La moderadora va qualificar el seu pla de finançament d’«impecable i totalment viable».

Els desafiaments van molt més enllà de les xifres en ‘Super Sila’, que arriba amb els dos màxims guardons d’indústria del mercat de Cannes d’enguany i afronta ja la postproducció. Amb el seu director sense poder eixir de Gaza, l’equip ha instal·lat panells solars per a garantir l’energia i ha creat un circuit per a traslladar el material fins a França. El seu productor, Alaa Darwish, amb més de 25 anys en la indústria, busca coproductors, distribuïdors, fons i agents de vendes, «particularment a l’àrea mediterrània, units per la mateixa mar que acaricia esta costa i la de Gaza». En rebre les primeres imatges, va recordar, va tornar a la seua infància durant la Primera Intifada: «Quaranta anys més tard, un altre pare palestí a Gaza es veu obligat a recórrer al mateix mètode per a salvar l’ànima de la seua xicoteta». ‘The Corner Where I Met You’ proposa, per la seua banda, un model mixt: la seua productora, especialitzada en primeres obres de talents emergents tunisians, buscarà primer les ajudes del Ministeri de Cultura de Tunísia, pas imprescindible per a accedir a fons internacionals, i completarà el pressupost amb patrocini comercial basat en la popularitat de Bouabid com a actriu en el món àrab. A València buscava coproductors, assessorament de guió, laboratoris de desenvolupament i agents de vendes.

L’accent valencià el va posar ‘Vincent, Serge and the Others’, documental creatiu coproduït per la valenciana Barret Cooperativa i la francesa La Petite Ellipse. L’aliança va nàixer d’un café en el mercat de la Berlinale, on el productor francés buscava un soci valencià per a una història ambientada a Xaló. El projecte ha rebut el suport del fons d’innovació del CNC i de l’Atelier des Artistes en la fase d’escriptura, i del mateix CNC en el desenvolupament, i ha sigut un dels quatre projectes seleccionats enguany a França per la plataforma de documental d’autor Tënk. Amb dos terços del rodatge completats, busca ara distribució i incorporar nous coproductors internacionals, i el seu director preveu treballar amb un compositor per a una banda sonora original, una mostra del pont que enguany tendix el fòrum amb la música de cinema.

Del pitch a la taula de negociació

Després de les presentacions va arribar el torn de les trobades cara a cara, dilluns de vesprada i dimarts de matí, amb els convidats de la indústria, entre ells el productor francotunisià Nadim Cheikhrouha (Tanit Films), el francés Marc-Benoît Créancier (Easy Tiger Films), Queralt Pons Serra, cofundadora i sòcia directora de l’agència de vendes MoreThan Films, el programador libanés Chadi Zeneddine (Cairo Film Connection), la gestora cultural egípcia Sara Nour, la belga Katleen Goossens (Bulletproof Cupid) i l’alemanya Karoline Henkel (Wood Water Films). «El focus que té la Mostra en el cinema mediterrani és una cosa que nosaltres estem tractant d’ampliar. És bastant únic enfront d’altres fòrums a Espanya, perquè no hi ha una mirada així cap a territoris amb els quals no solem connectar o treballar tant com hauríem de fer-ho», va valorar Pons, que va destacar el nivell de la selecció: «Els projectes venen d’haver passat per altres tallers, i hi ha autors que arriben amb un recorregut, alguns amb un curt i altres amb la seua sisena obra. El nivell és molt potent».

La directora i coordinadora del fòrum, Nadia Hotait Salas, xifra en més de 120 les reunions mantingudes durant estos dies. La selecció final, de set projectes entre al voltant de mig centenar de candidatures, ha respost a criteris artístics i creatius: «Com de nou o interessant és el projecte, com resulta d’atractiu per a una audiència internacional, com connecta amb el Mediterrani i les seues audiències, la trajectòria de la productora i el treball anterior del director». Enguany, explica, hi ha hagut «més presència àrab» i menys valenciana que en l’edició anterior, «sense descartar projectes pel seu origen». «L’objectiu és que, quan convidem professionals a veure els projectes, es creen coproduccions i s’anime la indústria valenciana a implicar-se en projectes que potencien sinergies entre països, encara que siguen menys habituals. La idea és donar suport a projectes amb veu pròpia».

Després de cinc edicions, València Film Afers comença a recollir fruits. «Hui mateix m’han comentat que un projecte que començarà a rodar-se al setembre va nàixer ací, del contacte entre productors a través d’una productora que va assistir al fòrum», celebra Hotait, que recorda que ‘Calle de los Ángeles’, en la Secció Oficial d’esta edició, i ‘El color verde’ van passar abans per València Film Afers, i que altres projectes seleccionats s’han estrenat després en IDFA o en la Quinzena de Cineastes de Cannes. «Crec que hem descobert o donat suport a projectes que després estan tenint una vida o un desenvolupament interessant».