Erige Sehiri porta el desig i la rebel·lia de les joves dones tunisianes a la pantalla en ‘Entre las higueras’

La pel·lícula, que competeix en la Mostra de València, lluitarà per l’Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional amb ‘Alcarràs’, amb la qual comparteix estil, temàtica agrícola i frescor

Erige Sehiri ha desenvolupat documentals d’autor, com ‘Railway Men’, distingits en festivals com Visions du Réel, IDFA o Cinemed. Per això ha volgut que la seua òpera prima de ficció estiga plena de veritat, la qual cosa va ser apreciada en el seu debut en la Quinzena de Realitzadors de Cannes. Com tantes obres artístiques, esta pel·lícula va nàixer d’una retallada de periòdic: “Vaig llegir en una pàgina de successos que hi ha gent que treballaba en eixes camionetes a recollir figues sense cap mena de seguretat, que un d’eixos vehicles va patir un accident en la carretera i diverses persones van morir. Vaig intentar conéixer els noms d’eixes víctimes, totes dones, però no ho vaig aconseguir; solament les seues dates de naixement”, assegura Erige Sehiri, directora de ‘Entre las higueras’.

Malgrat estar inspirada en eixe succés, res en la cinta fa presagiar explícitament la tragèdia, encara que sí que s’apunta en alguns dels diàlegs. Més aviat se centra en els coquetejos d’un grup de joves, en la seua majoria dones, mentre recullen la collita, malgrat les condicions d’explotació als quals es veuen sotmesos: “El drama no està en la història, però es va intuint. Vaig voler imaginar com va ser eixe últim dia de treball i em vaig adonar que segurament va transcórrer com un qualsevol”, assegura Sehiri. Els personatges femenins parlen de la seua relació amb els homes i del desig com en poques pel·lícules àrabs. La realitzadora assegura que els seus personatges s’expressen com les dones reals, alguna cosa que va aconseguir escrivint el guió amb la protagonista i amb molts assajos: “Efectivament, hi ha molts matisos entre els diferents graus de llibertat que viuen les dones tunisianes, que es veu en coses com la manera de portar el mocador. Eixos matisos existeixen en totes les societats, he volgut reflectir el món àrab d’una manera menys estereotipada, com eixos homes que estan bastant perduts i amb moltes frustracions”. Considera que és possible fer cine d’este tipus gràcies als últims esdeveniments al seu país: “Tota revolució suposa una creu i ratlla i este és un bon moment perquè les dones fem cine al Magreb“.

Malgrat l’aparent senzillesa, doncs la cinta no reflexa més que eixe dia de labor campestre i està interpretada per actors no professionals, existeix un gran component metafòric: “Volia recrear un microcosmos de la societat tunisiana, amb la figuera com a metàfora. Els personatges treballen en l’exterior, però estan atrapats a l’interior de les figueres. Desitjava reflectir com la societat viu en eixa contradicció, entre el tancament i la llibertat. També construïsc una metàfora amb la figa, que és una fruita molt sensual i que no madura al mateix temps, igual que els personatges. La contradicció de què parlava també es reflecteix en el contrast entre un arbre robust i el seu fruit que és fràgil”, assegura la directora.

La pel·lícula guarda bastants similituds en l’atmosfera, el tractament i la manera de rodar amb ‘Alcarràs’, a més existeix la coincidència que ambdues lluitaran per estar en la llista final dels Oscar a Millor Pel·lícula Internacional: “No he pogut veure-la encara, però ja en el rodatge em van parlar d’ella. Hi ha ocasions en què es produeixen connexions màgiques i crec que esta és una d’elles”. La cinta arribarà als cines espanyols a l’abril de la mà de Atalante.

La 37a Mostra de València – Cinema del Mediterrani, que se celebra fins al 30 d’octubre, compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.

Pròxims passes de ‘Entre las higueras’ als Cines Babel:
Dimarts 25 a les 18.00 h
Dimecres 26 a les 18.00 h